The political and mediatic elites on Twitter. An analysis of the accounts that the Spanish media, journalists, and members of the parliament started following

Abstract

L'arribada d'Internet, com de tantes altres tecnologies, va comportar una renovada esperança de canvi social. Les possibilitats tècniques que ofereixen les plataformes socials digitals en termes d'accés i difusió de la informació fan que les elits de poder ja no puguin controlar i filtrar l'agenda pública com abans, i que la ciutadania passi a tenir un paper més actiu en l'escenari informatiu i polític. Això va portar la idea que l'esfera digital ajudaria a revitalitzar el debat polític, que passaria a ser més democràtic i transparent, ressonant amb la visió Habermasiana d'esfera pública. No obstant això, la tecnologia és tant un motor com un mirall de les dinàmiques i transformacions humanes. Van sorgir nous gatekeepers; els algoritmes i recomanacions algorítmiques, que poden tendir a aprofundir la polarització i a generar filtres bombolla. Així mateix, estudis previs mostren que els mitjans, periodistes i polítics continuen tenint pes en la fixació de l'agenda pública, i que poden tendir a reproduir comportaments homofílicos, utilitzant les xarxes socials com a espais millor que cambres de ressò on els qui ja tenen el poder, el mantenen.

Aquesta tesi doctoral analitza els comptes que les elits mediàtiques i polítiques espanyoles van començar a seguir a Twitter. Mitjançant una anàlisi de dades exploratòria, s'ha buscat detectar patrons i tendències que poguessin contribuir a la comprensió de les dinàmiques entre les elits i la ciutadania, en el context dels mitjans socials i la comunicació digital, amb una perspectiva de gènere. Les elits mediàtiques i polítiques espanyoles tendeixen a seguir-se entre elles, fent servir Twitter com a cambra de ressò? O donen espai a veus emergents ciutadanes? Quin és l'espai que les dones tenen entre les elits? Per a respondre aquestes preguntes, es va fer un anàlisi dels comptes de Twitter que van començar a seguir quatre grups d'elits. Tant per a la generació de les mostres com per a l'extracció de dades, es va utilitzar un sistema d'intel·ligència artificial. Mitjançant la fusió de mètodes manuals i computacionals, i utilitzant una metodologia quantitativa d'anàlisi de dades digitals, es van estudiar un total de quatre elits formades per 233 periodistes, mitjans de comunicació i polítics, i els 464 comptes de Twitter que van començar a seguir. Els comptes van ser categoritzats segons el tipus (polítics, mitjans o ciutadania), la ubicació geogràfica, el nombre de seguidors i el gènere. Després de categoritzar-los imitjançant la utilització de mètodes de visualització de dades, es va procedir a buscar tendències i patrons.

Els resultats d'aquesta tesi suggereixen que les elits mediàtiques i polítiques espanyoles presenten patrons homófilos, primordialment en relació amb els tipus de compte i la ubicació geogràfica, ja que majoritàriament van començar a seguir a membres de l'elit política i mediàtica a Espanya. Així mateix, els resultats mostren que les tendències homófilas es van intensificar durant el període electoral. No obstant això, es poden identificar algunes tendències en les quals les elits van començar a seguir comptes de poblacions tradicionalment marginades dels grups de poder, com en el cas d'elits que van començar a seguir percentatges equilibrats de dones i homes. En estudis previs es troben resultats que donen suport a la teoria de l'ús de les xarxes socials tant com esfera pública, com per a perpetuar cambres de ressò per part de les elits. En aquesta tesi es transita a través d'aquesta dicotomia, des de la teoria als resultats, posant de manifest que coexisteixen diferents comportaments dins i entre les elits, deixant entreveure la seva complexitat, obrint-se noves preguntes, i portant a llum a les formes en què les elits mediàtiques i polítiques espanyoles es vinculen entre elles i amb la ciutadania.

La llegada de Internet, como de tantas tecnologías, trajo consigo una renovada esperanza de cambio social. Las posibilidades técnicas que ofrecen las plataformas sociales digitales en términos de acceso y difusión de la información hacen que las élites de poder ya no puedan controlar y filtrar la agenda pública como antes, y que la ciudadanía pase a tener un papel más activo en el escenario informativo y político. Esto trajo consigo la idea de que la esfera digital ayudaría a revitalizar el debate político, que pasaría a ser más democrático y transparente, resonando con la visión de esfera pública Habermasiana. Sin embargo, la tecnología es tanto un motor como un espejo de las dinámicas y transformaciones humanas. Surgieron nuevos gatekeepers; los algoritmos y sus recomendaciones, que pueden tender a profundizar la polarización y a generar filtros burbuja. Asimismo, estudios previos muestran que los medios, periodistas y políticos siguen teniendo peso en la fijación de la agenda pública, y que pueden tender a reproducir comportamientos homofílicos, utilizando las redes sociales como cámaras de eco en donde quienes ya tienen el poder, lo mantienen.

Esta tesis doctoral analiza las cuentas que las elites mediáticas y políticas españolas comenzaron a seguir en Twitter. Mediante un análisis de datos exploratorio, se ha buscado detectar patrones y tendencias que pudieran contribuir a la comprensión de las dinámicas entre las élites y la ciudadanía, en el contexto de los medios sociales y la comunicación digital, con una perspectiva de género. ¿Las élites mediáticas y políticas españolas tienden a seguirse entre ellas, utilizando Twitter como cámara de eco? ¿O le dan espacio a voces emergentes ciudadanas? ¿Cuál es el espacio que las mujeres tienen entre las elites? Para responder estas preguntas, se realizó el análisis de las cuentas de Twitter que comenzaron a seguir cuatro grupos de élites. Tanto para la generación de las muestras como para la extracción de datos, se utilizó un sistema de inteligencia artificial. Mediante la fusión de métodos manuales y computacionales, y utilizando una metodología cuantitativa de análisis de datos digitales, se estudiaron un total de cuatro élites compuestas por 233 periodistas, medios de comunicación y políticos, y las 464 cuentas de Twitter que empezaron a seguir. Las cuentas fueron categorizadas según el tipo (políticos, medios o ciudadanía), la ubicación geográfica, el número de seguidores y el género, tras lo cual, mediante la utilización de métodos de visualización de datos, se procedió a buscar tendencias y patrones.

Los resultados de esta tesis sugieren que las élites mediáticas y políticas españolas presentan patrones homófilos, primordialmente en relación con los tipos de cuenta y la ubicación geográfica, ya que empezaron a seguir mayormente a miembros de la élite política y mediática en España. Asimismo, los resultados muestran que las tendencias homófilas se intensificaron durante el periodo electoral. No obstante, se pueden identificar algunas tendencias en las que las élites comenzaron a seguir cuentas de poblaciones tradicionalmente marginadas de los grupos de poder, como en el caso de élites que comenzaron a seguir porcentajes equilibrados de mujeres y varones, y mayores porcentajes de ciudadanía. Estudios previos presentan resultados que apoyan la teoría del uso de las redes sociales tanto como esfera pública, como para perpetuar cámaras de eco. En esta tesis se transita a través de esta dicotomía, desde la teoría a los resultados, poniendo de manifiesto que coexisten diferentes comportamientos dentro y entre las élites, dejando entrever su complejidad, abriéndose nuevas preguntas, y trayendo a luz las formas en que las élites mediáticas y políticas españolas se vinculan entre ellas y con la ciudadanía.

The advent of the Internet, as so many technologies, brought with it a renewed hope for social change. The technical capabilities offered by digital social platforms in terms of access to and dissemination of information meant that the power elites could no longer control and filter the public agenda as they did before, and citizens began to play a more active role in the informational and political arena. This brought along the idea that the digital sphere would help revitalize the political debate, which would become more democratic and transparent, resonating with the Habermasian vision of the public sphere. However, technology is both a driver and a mirror of human dynamics and transformations. New gatekeepers emerged; algorithms and their recommendations, which can tend to deepen polarization and generate filter bubbles. Likewise, previous studies show that the media, journalists, and politicians continue to have weight in the agenda-setting and may tend to reproduce homophilic behaviors, using social networks as echo chambers where those who already have power maintain it.

This doctoral thesis analyzes the accounts that Spanish mediatic and political elites began to follow on Twitter. Through an exploratory data analysis, this research seeks to detect patterns and trends that can contribute to the understanding of the dynamics between elites and citizens, in the context of social media and digital communication, with a gender perspective. Do Spanish media and political elites tend to follow each other, using Twitter as an echo chamber? Or do they give space to emerging citizen voices? What is the space that women have among the elites? An analysis of the Twitter accounts that four groups of elites began to follow was conducted to answer these questions. An artificial intelligence system was used for both sample generation and data extraction. By merging manual and computational methods and by using a digital data analysis quantitative methodology, a total of four elites composed of 233 journalists, media, and politicians, and the 464 Twitter accounts they started following were studied. The accounts were categorized according to type (politicians, media, or citizenship), geographic location, number of followers, and gender, after which, using data visualization methods, a search for trends and patterns was undertaken.

The results of this thesis suggest that Spanish media and political elites present homophilic patterns, primarily concerning account types and geographic location, as they started following mainly members of the political and mediatic elites in Spain. Likewise, the results show that homophilic tendencies intensified during the electoral period. Nevertheless, some trends can be identified in which elites began to follow accounts of populations traditionally marginalized from power groups, as in the case of the elites that began to follow balanced percentages of women and men, and higher percentages of citizenship. Previous studies have found results that support the theory of the use of digital social networks both as a public sphere and as elite´s echo chambers. This thesis transits through this dichotomy, from theory to results, evidencing that different behaviors coexist within and among the elites, revealing their complexity, opening new questions, and bringing to light the ways in which Spanish media and political elites link with each other and with the citizenry.