Abordaje relacional de la familia en el Trastorno del Espectro Autista: Proyecto TEAm_FAM

Abstract

El Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) és un dels trastorns de major complexitat. La responsabilitat principal d’acompanyar un nen/a amb TEA recau principalment en el nucli familiar, així l’impacte del diagnòstic no només produeix conseqüències en el nen/a sinó també en el sistema familiar i els seus membres al llarg de tot el cicle vital. En aquest context els objectius principals van ser: avaluar les relacions de les famílies amb un fill/a diagnosticat de TEA i dissenyar, implementar i avaluar l’efectivitat d’una intervenció multifamiliar que respongui específicament a les necessitats individuals i relacionals dels progenitors integrant les adaptacions fruit de la COVID-19. Es van realitzar quatre estudis. El primer, quantitatiu, va comptar amb 176 progenitors casats amb un fill/a amb TEA i es va realitzar per descriure les relacions familiars en comparació amb 176 progenitors de la població general. El segon estudi, qualitatiu, va explorar les necessitats individuals i relacionals de 30 progenitors. El tercer va consistir en un assaig clínic de la intervenció TEAm_FAM comptant amb 40 participants. En el quart es va realitzar un estudi qualitatiu amb 8 psicòlegs per explorar l'impacte de la COVID-19 en el TEA. Els resultats evidencien un deteriorament estadísticament significatiu de les relacions familiars en famílies amb un fill/a amb TEA, així com la importància d'atendre específicament les necessitats individuals i relacionals dels progenitors dissenyant intervencions específiques dirigides a la salut mental dels mateixos, comprovant l'eficàcia tant a nivell individual (disminució de l’ansietat i depressió, millora de la resiliència, qualitat de vida i mindfulness) i de les relacions familiars amb la implementació de la intervenció TEAm_FAM. Finalment es proposa promoure la investigació i pràctica clínica des d'aquest enfocament relacional i de procés oferint un protagonisme més gran als familiars com a elements actius.

El Trastorno del Espectro del Autismo (TEA) es uno de los trastornos de mayor complejidad. La responsabilidad principal de acompañar a un niño/a con TEA recae principalmente en el núcleo familiar, así el impacto del diagnóstico no sólo produce consecuencias en el niño/a sino también en el sistema familiar y en sus miembros durante todo el ciclo vital. En este contexto los objetivos principales fueron: evaluar las relaciones de las familias con un hijo/as diagnosticado de TEA y diseñar, implementar y evaluar la efectividad de una intervención multifamiliar que responda específicamente a las necesidades individuales y relacionales de los progenitores integrando las adaptaciones fruto de la COVID-19. Se realizaron cuatro estudios. El primero, cuantitativo, contó con 176 progenitores casados con un hijo/as con TEA y se realizó para describir las relaciones familiares en comparación con 176 progenitores de la población general. El segundo estudio, cualitativo, exploró las necesidades individuales y relacionales de 30 progenitores. El tercero consistió en un ensayo clínico de la intervención TEAm_FAM contando con 40 participantes. En el cuarto se realizó un estudio cualitativo con 8 psicólogos para explorar el impacto de la COVID-19 en el TEA. Los resultados evidencian un deterioro estadísticamente significativo de las relaciones familiares en familias con un hijo/as con TEA, así como la importancia de atender específicamente las necesidades individuales y relacionales de los progenitores diseñando intervenciones específicas dirigidas a la salud mental de los mismos, comprobando la eficacia tanto a nivel individual (reducción de la ansiedad y depresión, mejora de la resiliencia, calidad de vida y mindfulness) y de las relaciones familiares con la implementación de la intervención TEAm_FAM. Finalmente se propone promover la investigación y práctica clínica desde este enfoque relacional y de proceso ofreciendo un mayor protagonismo a los familiares como elementos activos.

Autism Spectrum Disorder (ASD) is one of the most complex disorders. The main responsibility for accompanying a child with ASD falls mainly on the family unit, so the impact of the diagnosis not only has consequences on the child but also on the family system and its members throughout the life cycle. In this context the main objectives were: to evaluate the relationships in families with a child diagnosed with ASD and to design, implement and evaluate the effectiveness of a multifamily intervention that responds specifically to the individual and relational needs of the parents, integrating the adaptations resulting from COVID-19. Four studies were performed. The first one, which was quantitative, involved 176 married parents of a child with ASD and was conducted to describe family relationships in comparison to 176 married parents of the general population. The second study, a qualitative one, explored the individual and relational needs of 30 parents. The third consisted on a clinic assay of the TEAm_FAM intervention with 40 participants. In the fourth a qualitative study was conducted with 8 psychologists to explore the impact of COVID-19 on ASD. The results show a statistically significant deterioration of family relationships in families with a child with ASD, as well as the importance of specifically addressing the individual and relational needs of parents by designing specific interventions aimed at their mental health, proving the effectiveness both at the individual level (reduction of anxiety and depression, improved resilience, quality of life and mindfulness) and family relationships with the implementation of the TEAm_FAM intervention. Finally, it is proposed to promote research and clinical practice from this relational and process approach, offering a greater role to family members as active elements.