Orofacial injuries and mouthguard use among water polo and field hockey players in Catalonia

Abstract

[eng] Dental trauma has been reported as one of the most prevalent diseases in the world, affecting approximately a billion people. The impact on the individual is not only physical but also psychosocial. Sports-related accidents are the cause of one-third of all dental injuries in children and adults. It has been suggested that males are more likely to suffer TDI than females, however, these association has not been well documented. Contact sports are associated with a particularly higher risk of orofacial injury due to the intense competition, close proximity and physical interaction. Water polo and field hockey are two contact sports enjoying high popularity and participation in Catalonia, in which orofacial injuries are common and mouthguards are not mandatory. Mouthguards are devices that cover the teeth and gums and aim to reduce the risk of orofacial injuries. Mouthguards are classified into prefabricated, mouth-formed, and custom- made. The purpose of this thesis was to investigate the incidence and prevalence of orofacial injuries in Catalan water polo and field hockey players respectively, to explore the factors associated with these incidence and prevalence, such as age, gender, and brace wearing. Finally, the frequency of mouthguard use, the type of mouthguard used and the degree of interference with oral functions were also assessed (chapter 2 and 3). In Chapter 1, a general introduction is presented in which the objectives and hypotheses are described. Chapter 2 describes the incidence of orofacial injury and the use of mouthguards in male and female water polo players from high-level clubs in Catalonia. More specifically, the study explores factors associated with the incidence of orofacial injury, such as age and gender. The study also describes the frequency of mouthguard use, the type of mouthguard used, and the degree of interference of mouthguard use with oral function as reported by athletes. Results show that more than a half of water polo players reported at least one orofacial injury during the 2015- 2016 season. Lacerations to the lip and tongue were the most frequent injuries reported and these increased with age. The percentage of episodes of TMD pain or the number of dental injuries did not vary between the age groups. Among orofacial injuries, only dental injuries were associated with gender with males suffering more than females. Brace wearing was not associated with the number of any type of orofacial injury. Among the 35 players who had ever tried a mouthguard, only 4 used a mouthguard habitually during training and 3 also used it during competition. Twenty-six players had tried the mouth-formed mouthguard, 11 the custom- made type and 7 the prefabricated mouthguard. Custom-made mouthguards were rated as the most comfortable ones.

Chapter 3 outlines the prevalence of orofacial injury among male and female field hockey players in Catalonia. Additionally, it describes the factors associated with an increased prevalence, such as age, gender, and brace wearing. The study also investigated aspects related to wearing a mouthguard, specifically the frequency of use, type, and adverse effects. The study showed that half of the players reported at least one orofacial injury during their sporting lives and that the most frequent type were oral lacerations. However, athletes also reported episodes of TMD pain and dental injuries. In total, 310 players had tried a mouthguard, and of these 269 and 283 still used a mouthguard habitually du- ring training and competition, respectively. The mouth-adapted and the custom-made mouthguards were the most tried by the athletes. Custom-made mouthguards were rated as the most comfortable ones. Chapter 4 concludes by offering a general discussion with recommendations for future research, finishing by outlining the more general conclusions.

[cat] Els traumatismes dentals són considerats una de les patologies més prevalents del món, afectant aproximadament a un bilió de persones. L’impacte en l’individu no és només físic, sinó que també té implicacions psicosocials. Els accidents relacionats amb l’esport són la causa d’un terç de les lesions dentals en nens i adults. El sexe masculí s’ha associat a un major risc de patir aquest tipus de lesions, però, els estudis no són concloents. Els esports de contacte s’associen amb un major risc de lesions orofacials pel major nivell de competició i interacció física dels atletes. El waterpolo i l’hoquei herba són dos esports de contacte molt populars a Catalunya, on les lesions orofacials són freqüents, però en els quals l’ús de protectors bucals no és obligatori. Els protectors bucals són un tipus de dispositius que recobreixen les dents i la geniva amb l’objectiu de reduir el risc de lesions orofacials. Aquests protectors es classifiquen en prefabricats, adaptats a boca o fets a mida. El propòsit d’aquesta tesi doctoral ha estat el d estudiar la incidència i la prevalença de lesions orofacials en jugadors catalans de waterpolo i hoquei herba respectivament; explorar diferents factors de risc a patir aquest tipus de lesions com el sexe, l’edat i ser portador de bràckets i finalment conèixer la freqüència d’ús de protectors bucals, el tipus més usat i les experiències negatives referides pels atletes que fan servir un protector (capítols 2 i 3). Al Capítol 1, es presenta una introducció general en la qual es descriuen els objectius i les hipòtesis. El Capítol 2 descriu la incidència de lesions orofacials en jugadors de waterpolo masculins i femenins de clubs d’alt nivell a Catalunya durant la temporada 2016- 2017. L estudi explora factors associats a la incidència de lesions orofacials, com l’edat i el gènere. L’estudi també descriu la freqüència d’ús de protecció bucal, el tipus de protecció bucal que s’utilitza i el grau d’interferència de l’ús de protecció bucal amb la funció oral. Els resultats mostren que més de la meitat dels jugadors de waterpolo han patit almenys una lesió orofacial, essent les laceracions orals les més freqüents seguides pels episodis de dolor TMD i les lesions dentals. Es va observar que el nombre de laceracions orals va augmentar amb l’edat. Entre les lesions orofacials, només es van associar les lesions dentals al gènere, sent els homes els que més les pateixen. El fet de portar bràckets no es va associar al nombre de cap tipus de lesió orofacial. Entre els 35 atletes que havien provat un protector bucal, només 4 l’utilitzaven habi- tualment. Alguns jugadors havien provat més d’un tipus de protector bucal; 26 havien provat el pro- tector adaptable, 11 el fet a mida i 7 el protector bucal prefabricat. Els protectors bucals a mida es van classificar com els més còmodes. Els principals desavantatges dels protectors bucals adaptats a boca eren les interferències en parlar, respirar i empassar.

El Capítol 3 descriu la prevalença de lesions orofacials en jugadors d’ambdós sexes d’hoquei herba a Catalunya. A més, descriu els factors associats a un augment de la prevalença, com ara l’edat, el gènere i ser portadors de bràckets. També es van investigar aspectes relacionats amb l s de protectors bucals, específicament la freqüència d’ús, tipus i efectes adversos. Els resultats reflecteixen que la meitat dels jugadors van patir almenys una lesió orofacial durant la seva vida esportiva. Les laceracions orals van ser les més referides tot i que els atletes també van patir episodis de dolor TMD i lesions dentals. En total, 310 jugadors havien provat algun protector bucal, i d’aquests 269 i 283 encara l utilitzen habitualment durant l’entrenament i a la competició, respectivament. Els protectors bucals més provats van ser els adaptats a boca i els fets a mida. Els protectors bucals fets a mida es van qualificar com els més còmodes. El Capítol 4 conclou oferint una discussió general amb recomanacions per a futures investigacions i finalitza amb les conclusions més generals.