Almacenamiento, Redes Viales y Economía Política en el Colesuyu (siglos XIII-XVI)

Abstract

Aquesta tesi cerca comprendre els canvis en l'economia política de les poblacions del Colesuyu generats per la seva integració al Tawantinsuyu. Es discuteixen les estratègies de control incaiques i l'ús de les infraestructures locals al servei dels interessos de l'Estat a partir de l'anàlisi de la producció i les interaccions. En aquest context, s'analitza la gestió de l'excedent agrícola mitjançant l'estudi de les infraestructures d'emmagatzematge, així com els fluxos de moviment de persones, productes i idees mitjançant l'estudi del palimpsest viari. Es planteja una aproximació metodològica que combina la modelització de dades espacials i cronològiques amb la fotointerpretació d'imatges aèries, la prospecció pedestre intensiva i l'anàlisi arquitectònica, estratigràfica i cronològica aplicades a camins (trajectòries lineals) i magatzems (arquitectures fixes). Durant la segona meitat del període Intermedi Tardí, a partir del 1300 dC, l'emmagatzematge comunitari de blat de moro es va incrementar de forma sostinguda al mateix temps que el continu creixement de la producció agrícola a les valls de Lluta i Azapa. L'organització espacial dels sistemes d'emmagatzematge suggereix una centralització parcial i una gestió local sostinguda per col·lectius diferenciats a l'interior dels assentaments. Paral·lelament, les xarxes viàries van articular el sistema d'assentaments de les Valls Occidentals, identificant-se fluxos de moviment regulars tant transversals (entre pisos ecològics) com longitudinals (entre conques en un mateix pis), reflectint interaccions complexes i multidireccionals al llarg d'eixos vials diversos. Durant el període Tardí, a conseqüència de la integració del Colesuyu a l'imperi incaic, es va incrementar la producció agrícola excedentària com a part d'un procés d'especialització productiva de blat de moro. Així mateix, les infraestructures d'emmagatzematge van assolir la seva grandària i concentració, fet que suggereix una centralització més gran en la gestió de l'excedent al si de les poblacions assentades a les valls. Mentre que a la precordillera es va instaurar infraestructura d'emmagatzematge estatal destinada a capturar part de la producció local. El control viari es manifesta a través de la concentració dels fluxos en dos eixos vials principals que acaben formant part del Qhapaq Ñan, el camí Precordillerano i el camí Lluta, i l'establiment d'arquitectures i materials incaics als dos eixos.En síntesi, es planteja la implantació d'un ordenament incaic al Colesuyu fortament basat en les configuracions locals. La planificació del control estatal va afavorir l'adaptació i l'enfortiment de les infraestructures i dinàmiques locals preexistents en paral·lel a una baixa inversió en infraestructures incaiques, les quals van acabar orientant-se a ampliar i controlar la base productiva i la interacció regional mitjançant la centralització dels fluxos de moviments així com del control de la producció excedentària.

Esta tesis busca comprender los cambios en la economía política de las poblaciones del Colesuyu generados por su integración al Tawantinsuyu. Se discuten las estrategias de control incaicas y el uso de las infraestructuras locales al servicio de los intereses del Estado a partir del análisis de la producción y las interacciones. En este contexto, se analiza la gestión del excedente agrícola mediante el estudio de las infraestructuras de almacenamiento, así como los flujos de movimiento de personas productos e ideas mediante el estudio del palimpsesto vial. Se plantea una aproximación metodológica que combina el modelamiento de datos espaciales y cronológicos con la fotointerpretación de imágenes aéreas, la prospección pedestre intensiva y el análisis arquitectónico, estratigráfico y cronológico aplicados a caminos (trayectorias lineales) y almacenes (arquitecturas fijas). Durante la segunda mitad del período Intermedio Tardío, a partir del 1300 d.C., el almacenamiento comunitario de maíz se incrementó de forma sostenida a la par del continuo crecimiento de la producción agrícola en los valles de Lluta y Azapa. La organización espacial de los sistemas de almacenamiento sugiere una centralización parcial y una gestión local que fue sostenida por colectivos diferenciados al interior de los asentamientos. Paralelamente, las redes viales articularon al sistema de asentamientos de los Valles Occidentales, identificándose flujos de movimiento regulares tanto transversales (entre pisos ecológicos) como longitudinales (entre cuencas en un mismo piso), reflejando interacciones complejas y multidireccionales a lo largo de ejes viales diversos. Durante el período Tardío, a consecuencia de la integración del Colesuyu al imperio incaico se incrementó la producción agrícola excedentaria como parte de un proceso de especialización maicera. Asimismo, las infraestructuras de almacenamiento alcanzaron su mayor tamaño y concentración, lo que sugiere una mayor centralización en la gestión del excedente en el seno de las poblaciones asentadas en los valles. Mientras que en la precordillera se instauró infraestructura de almacenaje estatal destinada a capturar parte de la producción local. El control vial se manifiesta a través de la concentración de los flujos en dos ejes viales principales que formaron parte del Qhapaq Ñan, el camino Precordillerano y el camino Lluta, y el establecimiento de arquitecturas y materiales incaicos en ambos ejes. En síntesis, en esta tesis propongo que la implementación del sistema Inca en el Colesuyu estuvo fuertemente basada en configuraciones locales. La planificación del control estatal favoreció la adaptación y fortalecimiento de las infraestructuras y dinámicas locales preexistentes en paralelo a una baja inversión en infraestructuras incaicas, las que se orientaron a ampliar y controlar la base productiva y la interacción regional mediante la centralización de los flujos de movimientos como del control de la producción excedentaria.

In this thesis I seeks to understand the changes in the political economy of the Colesuyu populations generated by their integration into Tawantinsuyu. Inca control strategies and the use of local infrastructures at the service of the interests of the State are discussed on the basis of an analysis of production and interactions. In this context, the management of agricultural surplus is analyzed through a study of storage infrastructure, as well as movement flows of people, products, and ideas, through the study of the road palimpsest. A methodological approach is proposed that combines the modeling of spatial and chronological data with photo interpretation of aerial images; intensive pedestrian prospecting; and architectural, stratigraphic, and chronological analysis applied to roads (linear trajectories) and warehouses (fixed architectures). During the second half of the Late Intermediate period, beginning in AD 1300, community storage of maize steadily increased, in tandem with continued growth in agricultural production in the Lluta and Azapa valleys. The spatial organization of the storage systems suggests a partial centralization and local management that was supported by differentiated groups within the settlements. At the same time, the road networks articulated the settlement system of the Western Valleys, being identified regular flows of movement, both transversal (between altitudinal belts) and longitudinal (between drainage basins on the same altitudinal belt), reflecting complex and multidirectional interactions along diverse road axes. During the Late period, because of the integration of Colesuyu into the Inca empire, surplus agricultural production increased as part of a process of maize specialization. Likewise, the storage infrastructures reached their greatest size and concentration, which suggests a greater centralization in the management of surplus within the populations that had settled in the valleys, while in the foothills, state storage infrastructure was established to capture part of the local production. Road control is manifested through the concentration of flows on two main road axes that formed part of the Qhapaq Ñan, the Precordillerano road and the Lluta road, and the establishment of Inca architecture and materials on both axes. In short, in this thesis, I propose that the implementation of the Inca system in Colesuyu was strongly based on local configurations. The planning of state control favored the adaptation and strengthening of pre-existing local infrastructures and dynamics, in parallel with a low investment in Inca infrastructures, which were aimed at expanding and controlling the productive base and regional interaction through both the centralization of movement flows and the control of surplus production.