Universitat Internacional de Catalunya. Departament de Ciències de l'Educació
Per acomplir la investigació i verificar o refutar la nostra hipòtesi, hem dividit la tesi en set capítols, que inclouen, d’una banda, tot un estudi, diàleg i discussió amb personalitats de l’àmbit, i, de l’altra, les conclusions, producte de l’anàlisi i treballs anteriors. Hi recollim els antecedents que ens portaren a proposar aquesta tesi i la necessitat d’establir nous paradigmes en l’àmbit de l’educació. I a manera de substrat teòric, en desgranem l’estat de la qüestió avui en dia. Des d’aquest sondatge i estudi previ, hem formulat una hipòtesi de partida, i n’expliquem la metodologia i el marc conceptual. A continuació, analitzem el context històric i les diferents teories entorn de la màscara com a eina educativa. També tractem alguns dels conceptes cabdals i noves perspectives, i, en substància, la màscara en la formació de l’actor o actriu. N’esmentem els pedagogs destacats i la funció que han atorgat a les diferents categories de màscara. Així mateix, ens fixem en algunes de les principals aplicacions d’Orient i Occident, fent una panoràmica de la renovació teatral de principi del segle XX i el paper que hi van representar l’actor o actriu i la pedagogia amb màscara. Aquesta investigació abasta quatre categories de màscara: la neutra, la larvària, la de caràcter completa i la mitja màscara. Cada una té una procedència i una lògica de treball diferenciades. Volem posar de manifest la funció o utilitat de cada tipus de màscara, a més de mostrar els principis i les constriccions que presenta aquest tipus d’ensenyament per accedir a les competències específiques i transversals. Finalment, oferim una proposta pedagògica, a tall de contribució als sistemes d’interpretació amb màscara per a la formació integral de l’actor i l’actriu contemporanis.
Art dramàtic; Jacques Lecoq; Pau Cirer; Màscares; Mask; Pedagogia; Educació; Training; Actor; Teaching
37 – Education. Training. Leisure time
Pedagogía actoral