Estrategia sociológica para investigar la arquitectura de vivienda social. Aplicación al caso-estudio del taller “Muntañola, Pedragosa, Sauquet y Valls” en Sabadell

Abstract

La presente tesis constituye una investigación teórico-práctica presentando:

a/ teóricamente:

i/ un inédito marco teórico en el que se detalla la constelación de relaciones entre diferentes autores y escuelas de pensamiento de las CC.SS. alrededor de los conceptos del espacio, el lugar, la arquitectura y el hogar que permiten observar su compatibilidad con la perspectiva sociofisica, simbólica y dialógica de los Profs. Muntañola y Zárate para un mejor entendimiento de la arquitectura de vivienda social; ii/ y partiendo de estos principios de la perspectiva sociofisica, simbólica y dialógica de los Profs. Muntañola y Zárate, que es la que constituye el eje de nuestro posicionamiento teórico-metodológico en la tesis, la elaboración de un nuevo modelo de análisis hermenéutico y heurístico de las claves sociológicas que definen las dimensiones y procesos de la ideación prefigurativa del proyecto arquitectónico de vivienda social para clase obrera, la materialidad configurativa de su construcción y la interacción refigurativa de su habitar.

Estas son las dos primeras aportaciones de la tesis, siendo la tercera la siguiente:

b/ la aplicación práctica-descriptiva de este modelo a un caso estudio concreto: la arquitectura de vivienda social para clase obrera llevada a cabo por el taller Muntañola, Pedragosa, Sauquet y Valls (MPSV) en la Ronda Collsalarca del barrio de Ca n’Oriac y en el subsector B del barrio de Can Deu, ambos en Sabadell, proyectados a finales de los 60 del siglo pasado y su estado actual, lo cual permitirá ofrecer la tercera aportación de esta tesis: la puesta en valor del trabajo de estos arquitectos y esta arquitectura, los cuales son de indudable valor para los retos actuales que deben afrontar los actores y agentes involucrados en el desarrollo de intervenciones en la arquitectura de vivienda social para clase obrera.

Estas aportaciones de la tesis pretenden demostrar y ofrecer a:

a/ los campos del proyecto arquitectónico, la teoría e historia de la arquitectura y el urbanismo y la crítica arquitectónica un modo sistemático abierto y solvente para abordar, estudiar y entender dialógicamente las diferentes dimensiones de la arquitectura de vivienda social para clase obrera en cualquier contexto cultural, lugar y momento histórico (cronotopo). b/ a la academia (docentes, investigadores y alumnado), la práctica de la arquitectura (sea ésta llevada a cabo por arquitectos formados en la academia o por colectivos anónimos que no han pasado por aquella) y la comunidad vinculada a esas arquitecturas (usuarios y estructuras políticas) las herramientas que les permitan analizar, entender, participar, decidir y evaluar de modo dialógico, multidimensional y adaptable a todo contexto histórico, cultural y socioeconómico cualquier intervención en estas arquitecturas.

La present tesi constitueix una investigació teòrica-pràctica presentant:

a/ teòricament:

i/ un inèdit marc teòric en el qual es detalla la constel·lació de relacions entre diferents autors i escoles de pensament de les CC.SS. al voltant dels conceptes de l'espai, el lloc, l'arquitectura i la llar que permeten observar la seua compatibilitat amb la perspectiva sociofisica, simbòlica i dialògica dels Profs. Muntañola i Zárate per a un millor enteniment de l'arquitectura d'habitatge social; ii/ i partint d'aquests principis de la perspectiva sociofisica, simbòlica i dialògica dels Profs. Muntañola i Zárate, que és la que constitueix l'eix del nostre posicionament teòric-metodològic en la tesi, l'elaboració d'un nou model d'anàlisi hermenèutica i heurística de les claus sociològiques que defineixen les dimensions i processos de la ideació prefigurativa del projecte arquitectònic d'habitatge social per a classe obrera, la materialitat configurativa de la seua construcció i la interacció refigurativa de la seua habitar.

Aquestes són les dues primeres aportacions de la tesi, sent la tercera la següent:

b/ l'aplicació pràctica-descriptiva d'aquest model a un cas estudi concret: l'arquitectura d'habitatge social per a classe obrera duta a terme pel taller Muntañola, Pedragosa, Sauquet i Valls (MPSV) en la Ronda Collsalarca del barri de Ca n’Oriac i en el subsector B del barri de Ca Deu, tots dos a Sabadell, projectats a la fi dels 60 del segle passat i el seu estat actual, la qual cosa permetrà oferir la tercera aportació d'aquesta tesi: la posada en valor del treball d'aquests arquitectes i aquesta arquitectura, els quals són d'indubtable valor per als reptes actuals que han d'afrontar els actors i agents involucrats en el desenvolupament d'intervencions en l'arquitectura d'habitatge social per a classe obrera.

Aquestes aportacions de la tesi pretenen demostrar i oferir a:

a/ els camps del projecte arquitectònic, la teoria i història de l'arquitectura i l'urbanisme i la crítica arquitectònica una manera sistemàtica oberta i solvent per a abordar, estudiar i entendre dialògicament les diferents dimensions de l'arquitectura d'habitatge social per a classe obrera en qualsevol context cultural, lloc i moment històric (cronotopo). b/ a l'acadèmia (docents, investigadors i alumnat), la pràctica de l'arquitectura (siga aquesta duta a terme per arquitectes formats en l'acadèmia o per col·lectius anònims que no han passat per aquella) i la comunitat vinculada a aqueixes arquitectures (usuaris i estructures polítiques) les eines que els permeten analitzar, entendre, participar, decidir i avaluar de manera dialògica, multidimensional i adaptable a tot context històric, cultural i socioeconòmic qualsevol intervenció en aquestes arquitectures.