Por a caure en persones ateses a l'hospital de dia geriàtric: factors associats, predicció de fragilitat i dependència i comparació psicomètrica de tres escales de mesura

Abstract

Objectius: (1) Estimar la prevalença de la por a caure (PC) i els factors associats a aquesta en persones majors de 70 anys, ateses en un Hospital de dia geriàtric, (2) demostrar la relació entre la por a caure i la fragilitat, la dependència, l’ingrés hospitalari i les caigudes a l’any de la seva valoració i (3) valorar quina escala de mesura de por a caure, FES-I, ABC i SAFE és més útil en el nostre entorn per detectar fragilitat i dependència. Metodologia: individus ≥70 anys atesos a un hospital de dia geriàtric de l'àrea metropolitana de Barcelona. Estudi descriptiu transversal pel primer objectiu, estudi descriptiu longitudinal amb seguiment a un any pel segon objectiu i estudi transversal psicomètric pel tercer objectiu. La PC es va avaluar utilitzant ABC, FES-I i SAFE. Altres variables van ser: sexe, edat, estat civil, viure sol, nivell d'educació, grau d'autonomia, dolor, caigudes prèvies, agudesa visual, signes de depressió, fragilitat i ingressos hospitalaris. La prevalença es va estimar globalment i segons els possibles factors associats. Resultats: l'estudi va incloure 62 individus (66.1% dones), amb una prevalença de PC de 38.7% utilitzant ABC i SAFE(IC 26.2%-51.2% i 27%-53%) i 64.5% utilitzant FES-I (IC 52%-77%). Els factors associats identificats, utilitzant ABC, van ser dolor (OR=7.4), agudesa visual dolenta (OR=5.6), signes de depressió (OR=19.3) i antecedents de caigudes (OR=25,3). Utilitzant FES-I s’identifica viure sol com factor associat protector (OR=0.32). Cap utilitzant SAFE. S’observa un major risc de presentar fragilitat a l’any en relació a la PC utilitzant ABC i FES-I (OR=1.50 i 3.33), un major risc de dependència a l’any en relació a la PC quan s’utilitza ABC, FES-I i SAFE-B (OR=1.20, 3.11 i 1.75) i un major risc de tenir caigudes utilitzant SAFE-B (OR=1.5); tot i que la mida de l’efecte és important, en cap cas s’observa significació estadística. Les tres escales presenten bones propietats psicomètriques. Respecte a la validesa interna, ABC i FES-I presenten una excel·lent validesa interna (α Cronbach=0.95 i 0.94) sent acceptable en el cas de SAFE (α Cronbach=0.70). Conclusions: la prevalença i els factors associats de la PC en adults grans que assisteixen a hospitals de dia geriàtrics són similars als descrits a la comunitat. La PC incrementa el risc d’esdevenir fràgil i dependents en persones robustes i independents; aquest risc no s’observa ni en els ingressos hospitalaris ni en les caigudes. FES-I és l’escala d’elecció per mesurar la PC, en hospitals de dia geriàtrics, com a predictor de fragilitat i dependència.

Objectives: (1) To estimate the prevalence of fear of falling (FoF) and the factors associated with it in people over 70 years of age, treated in a Geriatric Day Hospital, (2) to demonstrate the relationship between the fear of falling and the frailty, dependence, hospital admission and falls in the year of their assessment and (3) assess which fear of falling rating scales, FES-I, ABC and SAFE, is more useful in our setting to detect fragility and dependence. Methods: individuals aged ≥70 years treated at a geriatric day hospital in the metropolitan area of Barcelona. Cross-sectional descriptive study for the first objective, longitudinal descriptive study with one-year follow-up for the second objective and psychometric cross-sectional study for the third objective. FoF was assessed using ABC, FES-I and SAFE. Other variables were: sex, age, marital status, living alone, level of education, degree of autonomy, pain, previous falls, visual acuity, signs of depression, frailty (using SPPB) and hospital admissions. Prevalence was estimated globally and according to possible associated factors. Results: the study included 62 individuals (66.1% women), with a FoF prevalence of 38.7% using ABC and SAFE (CI 26.2%-51.2% and 27%-53%) and 64.5% using FES-I (CI 52%-77%). Associated factors identified, using ABC, were pain (OR=7.4), poor visual acuity (OR=5.6), signs of depression (OR=19.3) and history of falls (OR=25.3). Using FES-I, living alone is identified as a protective associated factor (OR=0.32). None using SAFE. A greater risk of frailty at year in relation to FOF is observed using ABC and FES-I (OR=1.50 and 3.33), a greater risk of dependency at year in relation to FoF when using ABC, FES-I and SAFE-B (OR=1.20, 3.11 and 1.75) and a higher risk of having falls using SAFE-B (OR=1.5); although the size of the effect is important, no case were statistically significantly. All three rating scales have good psychometric properties. About internal validity and test-retest reliability: ABC and FES-I have excellent validity (Cronbach's α=0.95 and 0.94) and SAFE has acceptable (Cronbach’s α =0.70). Conclusions: The prevalence and associated factors of FoF in older adults attending geriatric day hospitals were similar to those in dwelling-community older adults. FoF increases risk of becoming frail and dependent in robust and independent people; this risk is not observed in hospital admissions or falls. FES-I is the rating scale of choice to measure FoF, in geriatric day hospitals, as a predictor of frailty and dependence.