Valoración clínica y multimodal (por imagen cardíaca y fisiologia coronaria) a largo y a muy largo plazo de los armazones vasculares bioabsorbibles (ABSORB)) en lesiones coronarias complejas (oclusiones coronarias crónicas)

Abstract

Introducció: Les oclusions coronàries cròniques (OCC) són les lesions coronàries més complexes de tractar de forma percutània, encara que cada vegada la taxa d'èxit és més gran. Això no obstant, en el seguiment a llarg s'ha observat una taxa de reclusió significativa. Les armacons vasculars bioabsorbibles (AVB) que s'han utilitzat en diversos escenaris incloent-hi OCC, encara que l'evidència científica és escassa. Hipòtesi: - Els AVB a les OCC són una alternativa viable als stents metàl·lics amb diversos avantatges - En el seguiment a llarg (3 anys) i molt llarg termini (7 anys) la reabsorció completa de l'AVB corregeix mala aposició adquirida, permet la recuperació de la motilitat vascular, la remodelació positiva, i facilita l'avaluació mitjançant la tomografia computeritzada multitall ( TCMC). Objectius: Objectiu principal: investigar la factibilitat de la utilització dels AVB (Absorb™; Abbott Vascular, Santa Clara, CA, USA) a lesions coronàries complexes com l'OCC a molt llarg termini tant des del punt de vista clínic com la valoració multimodal per imatge i estudi funcional. Els objectius secundaris: 1. Valorar els resultats clínics a llarg i molt llarg termini després d'implantar l'AVB a OCC (als 3 i als 7 anys, respectivament). 2. Valorar la permeabilitat del segment tractat i el patró de remodelació als 3 anys mitjançant angiografia coronària, tomografia de coherència òptica (TCO) i als 7 anys mitjançant TCMC.

Mètodes: L'assaig ABSORB-CTO va incloure de forma prospectiva, consecutiva 33 pacients amb OCC (35 lesions) durant el període 2013-2014 tractats mitjançant implant d'AVB Absorb. Es va fer el seguiment següent: 1) clínic als 6 mesos, i cada any fins als 7 anys; 2) angiogràfic i per TCO a l'any i als 3 anys; 3) per TCMC als 6 mesos i als 7 anys. Als 3 anys es va avaluar la funció endotelial mitjançant test d'acetilcolina i nitroglicerina. Resultats: 33 pacients amb 35 OCC van ser tractats amb èxit mitjançant angioplàstia amb AVB. La majoria van ser homes (84%), amb una edat mitjana de 61.0±9.7 anys. S'implantaren una mitjana de 2.16±0.9 AVB per lesió i una longitud d'AVB de 52.5±22.8 mm. Als 7 anys, la mortalitat global i cardiovascular va ser del 3%, la taxa de trombosi d'AVB del 3%, i la reclusió d'AVB de l'11.4%. Des del tercer al setè any cap pacient va experimentar esdeveniments coronaris isquèmics. Per angiografia, es va observar una pèrdua luminal tardana del diàmetre mínim del got de 0.23 ± 0.46 mm a l'any en comparació del resultat final després d'angioplàstia (p = 0.001) i un guany de 0.05 ± 0.29 mm entre el primer i tercer any (p = 0.220). La TCO va mostrar que el percentatge d'estenosi de l'àrea neoíntimal va progressar de l'11.45% als 12 mesos al 17.10% als 36 mesos (p<0.001) i l'àrea mitjana de l'AVB va augmentar als 12 (+12%; p<0.001 ) i als 36 mesos (+ 14.85%; p = 0.001). La majoria dels casos (69%) van respondre a estímuls vasomotors dependents/independents de l'endoteli. Al control per TCMC als 7 anys es va observar una reducció no significativa del diàmetre mínim dels segments prèviament tractats amb AVB Absorb i cap estenosi significativa o reoclusió. Conclusions: La recanalització amb èxit de l'OCC amb la implantació d'AVB s'associa a resultats clínics i d'imatge favorables i consistents a llarg termini. Tot i la restauració de la motilitat dels gots, les OCC tractades amb èxit romanen amb cert grau de disfunció endotelial. Els diferents mètodes d'imatge coronària són factibles i es poden reproduir en aquests tipus de stents.

Introducción: Las oclusiones coronarias crónicas (OCC) son las lesiones coronarias más complejas de tratar de forma percutánea, aunque cada vez la tasa de éxito es mayor. No obstante, en le seguimiento a largo se ha observado una tasa de reoclusión significativa. Los armazones vasculares bioabsorbibles (AVB) que se han utilizado en varios escenarios incluyendo OCC, aunque la evidencia científica es escasa. Hipótesis: - Los AVB en las OCC son una alternativa viable a los stents metálicos con varias ventajas - En el seguimiento a largo (3 años) y muy largo plazo (7 años) la reabsorción completa del AVB corrige mala aposición adquirida, permite la recuperación de la motilidad vascular, la remodelación positiva, y facilita la evaluación mediante la tomografía computerizada multicorte (TCMC).

Objetivos: Objetivo principal: investigar la factibilidad de la utilización de los AVB (Absorb&#8482;; Abbott Vascular, Santa Clara, CA, USA) en lesiones coronarias complejas como la OCC a muy largo plazo tanto desde el punto de vista clínico como la valoración multimodal por imagen y estudio funcional. Los objetivos secundarios: 1. Valorar los resultados clínicos a largo y muy largo plazo tras implante de AVB en OCC (a los 3 y a los 7 años, respectivamente). 2. Valorar la permeabilidad del segmento tratado y el patrón de remodelación a los 3 años mediante angiografía coronaria, tomografía de coherencia óptica (TCO) y a los 7 años mediante TCMC.

Métodos: El ensayo ABSORB-CTO incluyó de forma prospectiva, consecutiva 33 pacientes con OCC (35 lesiones) durante el periodo 2013-2014 tratados mediante implante de AVB Absorb. Se realizó el siguiente seguimiento: 1) clínico a los 6 meses, y cada año hasta los 7 años; 2) angiográfico y por TCO al año y a los 3 años; 3) por TCMC a los 6 meses y a los 7 años. A los 3 años se evaluó la función endotelial mediante test de acetilcolina y nitroglicerina. Resultados: 33 pacientes con 35 OCC fueron tratados con éxito mediante angioplastia con AVB. La mayoría fueron hombres (84%), con una edad media de 61.0±9.7 años. Se implantaron una media de 2.16±0.9 AVB por lesión y una longitud de AVB de 52.5±22.8 mm. A los 7 años la mortalidad global y cardiovascular fue del 3%, la tasa de trombosis de AVB del 3%, y la reoclusión de AVB del 11.4%. Desde el tercer al séptimo año ningún paciente experimentó eventos coronarios isquémicos. Por angiografía, se observó una pérdida luminal tardía del diámetro mínimo del vaso de 0.23 ± 0.46 mm al año en comparación con el resultado final tras angioplastia (p = 0.001) y una ganancia de 0.05 ± 0.29 mm entre el primer y tercer año (p = 0.220). La TCO mostró que, el porcentaje de estenosis del área neoíntimal progresó del 11.45% a los 12 meses al 17.10% a los 36 meses (p <0.001) y el área media del AVB aumentó a los 12 (+ 12%; p <0.001) y a los 36 meses (+ 14.85%; p = 0.001). La mayoría de los casos (69%) respondieron a estímulos vasomotores dependientes/independientes del endotelio. En el control por TCMC a los 7 años se observó una reducción no significativa del diámetro mínimo de los segmentos previamente tratados con AVB Absorb y ninguna estenosis significativa o reoclusión. Conclusiones: La recanalización exitosa de la OCC con la implantación de AVB se asocia a resultados clínicos y de imagen favorables y consistentes a muy largo plazo. A pesar de la restauración de la motilidad de los vasos, las OCC tratadas con éxito permanecen con cierto grado de disfunción endotelial. Los diferentes métodos de imagen coronaria son factibles y reproducibles en estos tipos de stents.

Introduction: Chronic coronary occlusions (CTO) are the most complex coronary lesions to treat percutaneously, although the success rate is increasing. However, in long-term follow-up, a significant reocclusion rate has been observed. Bioresorbable vascular scaffolds (BVS) have been used in various settings including CTO, although scientific evidence is little. Hypothesis: - BVS in CTO are a viable alternative to metallic stents with several advantages - In long-term (3 years) and very long-term (7 years) follow-up, complete resorption of BVS corrects acquired malapposition, allows recovery of vascular motility, positive remodeling, and facilitates evaluation by multislice computed tomography (MSCT).

Objectives: Main objective: to investigate the feasibility of using BVS (Absorb&#8482;; Abbott Vascular, Santa Clara, CA, USA) in complex coronary lesions such as CTO in the very long term, both from a clinical point of view and multimodal imaging evaluation, and functional study. Secondary objectives: 1. To assess the long-term and very long-term clinical results after BVS implantation in CTO (at 3 and 7 years, respectively). 2. Assess the patency of the treated segment and the pattern of remodeling at 3 years by coronary angiography, optical coherence tomography (OCT) and at 7 years by MSCT.

Methods: The ABSORB-CTO trial is a prospectively, consecutively study which included 33 patients with 35 CTO during the period 2013-2014 treated with Absorb BVS. The follow-up was performed as follows: 1) clinical at 6 months, and every year up to 7 years; 2) angiographic and OCT at 1 and 3 years; 3) by MSCT at 6 months and 7 years. At 3 years, endothelial function was evaluated by acetylcholine and nitroglycerin tests. Results: 33 patients with 35 CTO were successfully treated with BVS. Most were men (84%), with a mean age of 61.0±9.7 years. A mean of 2.16±0.9 BVS per lesion and a BVS length of 52.5±22.8 mm was implanted. At 7 years, overall and cardiovascular mortality was 3%, the rate of BVS thrombosis was 3%, and BVS reocclusion was 11.4%. From the third to the seventh year, no patient experienced coronary ischemic events. By angiography, a late luminal loss of 0.23 ± 0.46 mm was observed at one year compared to the final result after angioplasty (p = 0.001) and a gain of 0.05 ± 0.29 mm between the first and third year (p = 0.220). OCT showed that the percentage of stenosis of the neointimal area progressed from 11.45% at 12 months to 17.10% at 36 months (p <0.001) and the mean BVS area increased at 12 (+12%; p <0.001). ) and at 36 months (+ 14.85%; p = 0.001). Most cases (69%) responded to endothelium-dependent/independent vasomotor stimuli. At follow-up by MSCT at 7 years, a non-significant reduction in the minimum diameter of the segments previously treated with Absorb and no significant stenosis or reocclusion were observed. Conclusions: Successful recanalization of CTO with BVS implantation is associated with very long-term consistent and favorable clinical and imaging outcomes. Despite restoration of vessel motility, successfully treated CTO remain with some degree of endothelial dysfunction. The different coronary imaging methods are feasible and reproducible with these types of stents.