El bullying a l’esport i a l’Educació Física. Una aproximació des de la perspectiva de les víctimes de bullying en el context esportiu, dels entrenadors i les entrenadores, i del futur personal docent d'Educació Física

Abstract

[cat] El bullying, una problemàtica social d’abast mundial, es va començar a estudiar als anys 70. La investigació, centrada principalment en el context escolar, ha posat de manifest la necessitat d’abordar el fenomen degut a les greus conseqüències que comporta. Estudis recents han demostrat la presència del bullying en contextos socials més enllà de l’escolar, on infants i adolescents interactuen i conviuen, com és el cas de l’entorn esportiu. Al mateix temps, l’atenció de la recerca s’ha centrat també en el bullying que pot desenvolupar-se en l’àmbit de l’Educació Física (EF). Ambdós contextos, l’esportiu i el de l’EF, tot i les diferències sobre la finalitat última que persegueixen, poden compartir certes similituds pel que fa, per exemple, a l’espai de realització de les sessions (espais oberts, poliesportius, etc.), a les activitats que es duen a terme (amb interacció directa entre les persones), al possible ús del vestidor, etc.

La investigació sobre el bullying a l’esport s’ha dedicat, principalment, a analitzar la seva prevalença i a valorar la percepció que tenen els entrenadors i entrenadores, els i les esportistes i les famílies respecte al fenomen. Manquen, però, recerques que s’hagin ocupat d’analitzar en profunditat les experiències de les víctimes de bullying a l’esport, així com de valorar els coneixements que disposen els entrenadors i entrenadores sobre la temàtica. Pel que fa al bullying a l’EF, s’han portat a terme estudis que, entre d’altres, han estudiat els factors de risc d’esdevenir víctima de bullying en aquesta assignatura, així com el paper de l’EF en la prevenció del fenomen. Tot i també comptar amb investigacions que posen de manifest la importància del rol del personal docent en el tractament del bullying, hi ha una absència d’estudis que s'hagin ocupat de valorar quina és la percepció del fenomen que té concretament el futur personal docent d’EF, així com d’analitzar les estratègies que disposa el col·lectiu per prevenir, detectar i actuar davant d'un possible cas de bullying. Amb tot, la present tesi doctoral, constituïda per un compendi de tres publicacions, té l’objectiu general d’elaborar una diagnosi del bullying en el context de l’esport i de l’EF a partir de les experiències de les víctimes de bullying en el context esportiu, del coneixement dels entrenadors i entrenadores respecte a aquest fenomen, i de la formació i percepció que disposa el futur personal docent d’EF pel que fa a la problemàtica del bullying.

El primer estudi persegueix l’objectiu de conèixer les experiències de víctimes de bullying a l’esport durant la seva etapa de formació esportiva. Per la seva consecució, es van portar a terme entrevistes semi-estructurades a quatre dones i set homes de nacionalitat espanyola, d’entre 17 i 27 anys (Medat = 21 anys, SD = 3.69), les quals van permetre recollir dades que, posteriorment, es van tractar a través d’una anàlisi de contingut jeràrquic. Els resultats mostren la presència de bullying de caràcter físic, verbal i social en el context esportiu, essent el vestidor l’espai on es desenvolupen amb una major freqüència aquests tipus de comportaments. La majoria de les víctimes mostren una atribució del succés de bullying de forma interna (auto-culpa), relacionada amb l’habilitat motriu i amb les característiques físiques i psicològiques personals. S’observa una doble victimització al club esportiu i al centre educatiu. Es fan ús d’estratègies passives per fer front a la situació, alhora que es mostra poc recolzament per part dels agents esportius (companys i companyes d’equip, entrenadors i entrenadores, etc). Les víctimes, com a conseqüència de l’experiència de bullying viscuda, pateixen efectes negatius, a curt i llarg termini, a nivell psicosocial. L’estudi conclou que la creació d’ambients segurs de pràctica esportiva passa pel disseny d’actuacions de sensibilització i formació a les organitzacions esportives per prevenir el bullying, detectar- lo i elaborar protocols d’actuació.

El segon estudi es proposa valorar el coneixement del bullying en una mostra d’entrenadors i entrenadores d’esport formatiu de Catalunya (Espanya), així com analitzar les estratègies de prevenció que disposen. Els i les participants van ser 161 entrenadors i entrenadores (75.8%

homes i 24.2% dones) de diferents modalitats esportives, amb una mitjana d'edat de 20.3 anys (SD = 3.15). Se’ls va administrar un qüestionari ad hoc amb les preguntes obertes: "Com definiries el bullying?", "Quines tipologies de bullying existeixen?" i "Quines estratègies utilitzes per prevenir el bullying a l’esport?". Es va realitzar una anàlisi de contingut mitjançant un procés deductiu de la definició de bullying i de les seves tipologies, i un procés inductiu per les estratègies de prevenció. A la vegada, es van calcular les freqüències (%) de les respostes en cadascuna de les categories de les diferents dimensions. Els resultats mostren poca concreció en la definició del fenomen atenent als conceptes clau (repetició, intencionalitat de fer mal i desequilibri de poder). La tipologia indicada amb més freqüència és el bullying físic, seguit del ciberbullying. Els entrenadors i entrenadores esmenten estratègies de prevenció relacionades amb el foment d'un clima positiu entre els i les esportistes, i amb menor mesura les relacionades amb l’observació, la sensibilització, la normativa, la comunicació, l’educació emocional i la intervenció davant conflictes. En general, es detecta poc coneixement entre els entrenadors i entrenadores sobre el bullying, considerant-se rellevant que aquests agents disposin d’una major formació específica al respecte.

L’últim estudi se centra en conèixer les creences que té el futur personal docent d’EF sobre el bullying a l’assignatura, analitzar la seva formació i identificar les estratègies que disposen per l’abordatge de la problemàtica. Els i les participants van ser 44 futurs i futures docents d’EF (Medat = 23.91; SD = 2.96) de sis universitats espanyoles. Les dades van ser obtingudes mitjançant el desenvolupament de grups focals i es va realitzar una anàlisi de contingut jeràrquic de les mateixes. Els resultats de l’estudi reporten que els futurs i futures docents d’EF perceben que aquesta assignatura pot esdevenir un espai sensible en relació a l’aparició de bullying tot i que, segons el rol i l’actuació del professorat, també pot ser un context on prevenir el fenomen. El futur personal docent d’EF exposa no haver rebut formació sobre el bullying durant l’etapa universitària, mostrant poca concreció en les estratègies i una manca de confiança en l’abordatge del fenomen. L’estudi suggereix la necessitat d’incorporar la temàtica del bullying en els plans d’estudis universitaris del futur personal docent d’EF, on s’especifiquin aspectes teòrics relacionats amb la conceptualització del fenomen, es proporcionin estratègies i recursos específics per prevenir-lo i es presentin pautes clares d’intervenció davant la detecció d’un cas.

Després de la realització de les tres investigacions, es posa de manifest la necessitat de dissenyar, aplicar i valorar programes per l’abordatge de la problemàtica del bullying a l’esport i a l’EF, així com d’articular formació entre entrenadors i entrenadores i entre el futur personal docent d’EF sobre la temàtica.

[eng] Bullying, a global social problem, began to be studied in the 70s. The research, mainly focused on the school context, has highlighted the need to address the phenomenon due to the serious consequences it entails. Recent studies have shown the presence of bullying in social contexts beyond school, where children and adolescents interact and live together, as is the case in the sports environment. At the same time, research attention has also focused on bullying that can develop in the field of Physical Education (PE). Both contexts, sports and PE, despite the differences on the ultimate purpose they pursue, can share certain similarities regarding, for example, the space where the sessions are held (open spaces, sports centre, etc.), to the types of activities carried out (with direct interaction between people), to the possible use of the changing room, etc.

Research on bullying in sport has mainly focused on analysing its prevalence and assessing the perception of coaches, athletes and families regarding this phenomenon. However, there is a lack of research that has dealt with analysing in depth the experiences of victims of bullying in sport, as well as assessing the knowledge that coaches have on the subject. With regard to research into bullying in PE, research has been carried out which, among others, has been aimed at analysing the risk factors of becoming a victim of bullying in this subject, as well as the role of PE in the prevention of the phenomenon. Despite also having studies that highlight the importance of teachers in the handling of bullying, there is an absence of research that has dealt with assessing what is the perception of the phenomenon that PE preservice teachers have in particular, as well as analysing the skills and strategies available to this group to prevent, detect and act in the face of a possible case of bullying. All in all, the present doctoral thesis, made up of a compendium of three publications, has the general objective of developing a diagnosis of bullying in the context of sport and PE, based on the experiences of bullying victims in the sports context, of the knowledge of coaches regarding this phenomenon, and of the training and perception available to PE preservice teachers regarding the problem of bullying.

The first study pursues the objective of knowing the experiences of victims of bullying in sport during their youth sport training. To achieve this, semi-structured interviews were carried out with four women and seven men of Spanish nationality, aged between 17 and 27 years old (Mage = 21 years old, SD = 3.69), which made it possible to collect data that, subsequently, were treated through a hierarchical content analysis. The results show the presence of physical, verbal and social bullying in the sports context, the changing room being the space where this type of behaviour occurs with greater frequency. Most victims show an internal attribution of the bullying incident (self-blame), related to motor skills and personal physical and psychological characteristics. A double victimization is observed, at the sports club and at the educational centre. Passive strategies are used to deal with the situation, while showing little support from sports agents (teammates and coaches). Victims, as a result of the lived experience of bullying, suffer negative effects at a psychosocial level, in the short and long term. The study concludes that the creation of safe environments for sports practice requires the design of awareness-raising and training actions in sports organizations to prevent bullying, detect it and develop action protocols.

With regard to the second study, the aim is to assess the knowledge of bullying in a sample of formative sport coaches from Catalonia (Spain), as well as the prevention strategies they have. The participants were 161 male and female coaches (75.8% men and 24.2% women) from different sports, with an average age of 20.3 years old (SD = 3.15). An ad hoc questionnaire was distributed to them with open questions: “How would you define bullying?”, “What typologies of bullying exist?” and “What strategies do you use to prevent bullying in sport?”. A content analysis was carried out through a deductive process of the definition of bullying and an inductive process for prevention strategies. At the same time, the frequencies (%) of the responses in each of the categories of the different dimensions were calculated. The results show little precision in the definition of the phenomenon according to the key concepts (repetition, intent to harm and power imbalance). The most frequently indicated typology is physical bullying, followed by cyberbullying. Coaches mention prevention strategies related to promoting a positive climate among athletes, and to a lesser extent those related to observation, awareness-raising, regulation, communication, emotional education and conflict intervention. In general, there is little knowledge among coaches about bullying, and it is considered important that they have more specific training regarding the phenomenon.

In the last study, the objectives are to find out the beliefs of the PE preservice teachers about bullying in the subject, and to examine opinions about training received in this area and the strategies they would use to deal with this phenomenon. The participants were 44 PE preservice teachers (Mage = 23.91; SD = 2.96) from six Spanish universities. Data were obtained through the development of focus groups and a hierarchical content analysis was carried out. The results of the study report that PE preservice teachers perceive that this subject can become a sensitive space in relation to the appearance of bullying although, depending on the role and performance of the teacher, it can also be a context in which to prevent the phenomenon. PE preservice teachers report not having received training on bullying during the university stage, showing little concision in strategies and a lack of confidence in addressing the phenomenon. The study suggests the need to incorporate the topic of bullying into the university curricula of PE preservice teachers, where theoretical aspects related to the conceptualization of the phenomenon are specified, strategies and specific resources are provided to prevent it and clear intervention guidelines are presented in the face of a case.

After the completion of the three investigations, the need to design, apply and evaluate programs to address bullying in sport and PE, as well as to articulate training between coaches and PE preservice teachers on the topic is highlighted.