Deleuze en el Antropoceno. Actualizaciones críticas para una ontologia estético-política, subjetividades menores y epígonos posteriores (1990-2015)

Abstract

[spa] Esta tesis doctoral pretende indagar en el papel que la filosofía de Gilles Deleuze (1925- 1995) juega en la época del Antropoceno. Tanto en las formas en que se ha leído, en lo que ella podría aportar a las problemáticas políticas vigentes, y en la herencia y actualizaciones que se proponen de su pensamiento. En línea con el punto de vista que parecen adoptar las últimas tendencias en su interpretación, se propone una lectura que parte de la hipótesis de la indisolubilidad de la ontología, la estética y la política en su obra, como un enfoque particularmente adecuado para el caso que nos ocupa. Sobre esta premisa, se propone un recorrido por la filosofía de Deleuze que culmina en el análisis de la micropolítica desarrollada junto a Guattari, entendiendo que lo allí expuesto funciona como contrapunto de las tendencias políticas humanistas surgidas en torno al Antropoceno. Se presentan dos breves estudios de caso de la aplicabilidad de esta micropolítica a la teoría feminista y poscolonial, bajo la sugerencia de revisar la autonomía de las premisas micropolíticas, y si acaso la dimensión representativa de la política que ellos rechazan es en realidad tan prescindible como se supone. En una segunda parte, la investigación pasa a ocuparse de los movimientos herederos de la filosofía deleuziana surgidos en los últimos años. Bajo el término de Claire Colebrook “dirección postextual de la teoría”, el Giro Afectivo, el Giro Ontológico y el Realismo Especulativo, son puestos en común bajo el pretexto de su filiación deleuziana, la prioridad ontológica y especulativa de su apuesta filosófica, su rechazo de formas de pensamiento antropocéntricas y la apuesta por formas de organización política poshumanistas. Se estudiarán las características de cada movimiento, a través de una exposición de sus particularidades y de sus cualidades más reseñables primero, como una crítica de aquellos aspectos de su teoría que son dudosos o políticamente cuestionables después. Se finalizará con una conclusión que ponga en común ambas partes, repasando la adecuación de las soluciones al escenario político actual.

[cat]Aquesta tesi doctoral pretén indagar el paper que la filosofia de Gilles Deleuze (1925- 1995) juga a l'època de l'Antropocè. Tant en les formes en què s'ha llegit, en allò que ella podria aportar a les problemàtiques polítiques vigents, i en l'herència i actualitzacions que es proposen del seu pensament. En línia amb el punt de vista que semblen adoptar les darreres tendències en la seva interpretació, es proposa una lectura que parteix de la hipòtesi de la indissolubilitat de l'ontologia, l'estètica i la política a la seva obra, com un enfocament particularment adequat per al cas que ens ocupa. Sobre aquesta premissa, es proposa un recorregut per la filosofia de Deleuze que culmina en l'anàlisi de la micropolítica desenvolupada juntament amb Guattari, entenent que allò exposat funciona com a contrapunt de les tendències polítiques humanistes sorgides entorn de l'Antropocè. Es presenten dos estudis de cas breus sobre l'aplicabilitat d'aquesta micropolítica a la teoria feminista i postcolonial, sota el suggeriment de revisar l'autonomia de les premisses micropolítiques, i si de cas la dimensió representativa de la política que ells rebutgen és en realitat tan prescindible com se suposa. En una segona part la investigació passa a ocupar-se dels moviments hereus de la filosofia deleuziana sorgits en els darrers anys. Sota el terme de Claire Colebrook “direcció posttextual de la teoria”, el Gir Afectiu, el Gir Ontològic i el Realisme Especulatiu, són posats en comú sota el pretext de la seva filiació deleuziana, la prioritat ontològica i especulativa de la seva aposta filosòfica, el seu rebuig de formes de pensament antropocèntriques i l'aposta per formes d'organització política posthumanistes. S'estudiaran les característiques de cada moviment, a través d'una exposició de les particularitats i de les qualitats més ressenyables primer, com una crítica d'aquells aspectes de la seva teoria que són dubtosos o políticament qüestionables després. S'acabarà amb una conclusió que posi en comú les dues parts, repassant l'adequació de les solucions a l'escenari polític actual.

[eng] This doctoral thesis aims to investigate the role that the philosophy of Gilles Deleuze (1925-1995) plays in the Anthropocene epoch. Both in the ways in which it has been read, in what it could contribute to the current political problems, and in the inheritance and updates that are proposed of his thought. In line with the point of view that the latest trends in his interpretation seem to adopt, a reading is proposed based on the hypothesis of the indissolubility of ontology, aesthetics and politics in his work, as a particularly appropriate approach for the case that concerns us Based on this premise, a journey through Deleuze's philosophy is proposed that culminates in the analysis of the micropolitics developed together with Guattari, understanding that what is exposed there works as a counterpoint to the humanist political tendencies that emerged around the Anthropocene. Two brief case studies of the applicability of this micropolitics to feminist and postcolonial theory are presented, suggesting a review of the autonomy of micropolitical premises, and whether the representational dimension of politics that they reject is actually as dispensable as it is assumed. In a second part, the research deals with the heir movements of the Deleuzian philosophy that have emerged in recent years. Under Claire Colebrook's term "post-textual direction of theory", the Affective Turn, the Ontological Turn and Speculative Realism are put together under the pretext of their Deleuzian affiliation, the ontological and speculative priority of their philosophical bet, their rejection of anthropocentric forms of thought and the commitment to forms of post-humanist political organization. The characteristics of each movement will be studied, through an exposition of its particularities and its most noteworthy qualities first, as a critique of those aspects of its theory that are doubtful or politically questionable later. It will end with a conclusion that puts both parties in common, reviewing the adequacy of the solutions to the current political scenario.