Flora al·lòctona vascular ocasional, naturalitzada i invasora al territori comprès per Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. El cas d'estudi del neòfit recent invasor Kalanchoe xhoughtonii

Abstract

[cat] OBJECTIUS PRINCIPALS:

Les invasions biològiques són la conseqüència principal d'activitats antròpiques que en el cas de les plantes corresponen a diverses causes, principalment: el transport de persones i mercaderies, les importacions de plantes d'altres territoris, els abocaments de restes vegetals i la contaminació de llavors de plantes d'interès agrícola per diàspores d'altres al·lòctones invasores o potencialment invasores. Actualment són considerades una de les principals causes de la pèrdua de biodiversitat del planeta (IUCN, 2000 [a,b]). Conscients d'aquesta realitat, nombrosos investigadors, grups de treball i entitats de diversa índole han publicat durant els darrers anys un gran volum de treballs i informes al respecte, i des de diferents punts de vista: ecològic, taxonòmic, corològic, etc. A més, no solament s'han centrat en les espècies invasores si no que, per extensió, actualment es disposa de molta informació actualitzada sobre les plantes que apareixen escapades de forma ocasional o que només es naturalitzen localment.

La part fonamental del nostre treball es centra en l'elaboració del catàleg de les plantes al·lòctones introduïdes al nostre territori, siguin adventícies o subespontànies, i que s'han observat al medi –urbà, periurbà, semi-natural o natural– com a ocasionals, naturalitzades o invasores. La seva elaboració ha comportat una exhaustiva feina de recerca, revisió i recopilació de dades corològiques d'aquestes espècies, així com la consulta d'una gran quantitat de bibliografia sobre les seves característiques principals a diferents nivells: morfològic, ecològic, d'origen, de distribució, grau d'invasivitat, primeres observacions, filogènies recents dels grups, etc. Hem realitzat diverses sortides de camp i col·laboracions amb altres grups d'investigadors de Catalunya, principalment de l'Institut Botànic de Barcelona, on recentment s'ha constituït un grup especialitzat en l'àmbit de les plantes al·lòctones en el qual participem (XenoPlants, https://www.xenoplants.org). També hem pogut interactuar amb botànics d'altres comunitats autònomes –sobretot de les Illes Balears i el País Valencià– i d'altres països –principalment de Bèlgica, Itàlia i de Llatinoamèrica–. Tanmateix hem publicat diversos treballs al llarg d'aquests anys relacionats amb les plantes al·lòctones i invasores que creixen a les nostres contrades. Tot plegat ens ha ajudat decisivament a tenir una idea més precisa d'alguns aspectes relacionats amb aquest tema.

A la part introductòria del nostre treball expliquem diversos conceptes que permeten entendre quin és el territori estudiat i en què consisteixen les plantes al·lòctones, per què apareixen al medi així com altres aspectes també rellevants. La part fonamental de la tesi es basa en un catàleg florístic amb informació i mapes de distribució de tots els tàxons observats adventicis o subespontanis al nostre territori. Posteriorment s'ofereixen les principals conclusions sobre la distribució de diversos grups taxonòmics a les nostres contrades i algunes altres consideracions que se'n deriva del coneixement actual. A la darrera part oferim un resum de l'estat del coneixement del neòfit recent invasor: Kalanchoe ×houghtonii.

OBJECTIUS PRINCIPALS:

Conèixer les plantes al·lòctones que es troben de forma ocasional, naturalitzada o com a invasores, al territori comprès per Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. S'ha fet, doncs, una actualització del coneixement previ –especialment a nivell taxonòmic i de dades corològiques–, partint de les principals referències sobre la flora al·lòctona de Catalunya de T. Casasayas (1989), del País Valencià de M. Sanz et al. (2011) i de les Illes Balears d'E. Moragues (2005) i d'E. Moragues & J. Rita (2005). El resultat final es un catàleg raonat de tots els tàxons que componen aquesta flora, amb informació detallada sobre quines són les

espècies presents al territori i les seves característiques principals, així com mapes on es mostra la distribució que hi presenta cada una.

Oferir mapes de distribució actualitzats –fins a l'any 2020– de les plantes al·lòctones a nivell general i sota altres punts de vista, especialment segons l'època d'introducció o trets vitals de les espècies.

Proposar la sectorització biogeogràfica del nostre territori en base a la distribució de les plantes vasculars al·lòctones que s'hi troben mitjançant mètodes estadístics quantitatius. Com a resultat oferir també un mapa on es representi la delimitació d'aquestes àrees fitogeogràfiques.

Addicionalment, oferim un resum de l'estat de coneixement del neòfit recent amb comportament invasor Kalanchoe ×houghtonii. Aquest capítol és fruit, en gran part, de diversos treballs que hem realitzat durant els darrers anys (Mesquida et al., 2017, González et al., 2019; Herrando et al., 2020; Vargas et al., 2022).

[eng] Biological invasions are the main consequence of anthropogenic activities which, in the case of plants, correspond to several causes, mainly due to transportation of people and commodities, importation of plant species from abroad or garden waste dumpings. Biological invasions are nowadays considered one of the main causes of the loss of biodiversity on the planet (IUCN, 2000). As a consequence, in recent years numerous researchers, working groups and scientific institutions of various fields of knowledge have published a large volume of works and reports on this matter from different points of view, e.g.: ecology, taxonomy or chorology. In addition, they have not only focused on invasive species but, by extension, also on plants that occasionally appear escaped or that only naturalize locally. We focused mainly on the study of alien plants observed as adventitious or subspontaneous in Catalonia, the Valencian Country and the Balearic Islands, territorys in the north-east of the Iberian peninsula. We provide a catalog with detailed and updated information of these species and their main characteristics, together with their corresponding distribution maps. In the introductory part of the thesis, we explain some relevant aspects about the studied territory and the non-native plants within. Later in the catalog we offer some results based on the set of chorological data that we gathered, with some distribution maps and comparative tables. In addition, we have proposed the grouping of non-native species in six biogeographical sectors within our territory based on their distribution by using quantitative statistical methods. We provide a map and some comments for each sector. In the last part we summarize the state of knowledge of the recently invasive neophyte Kalanchoe ×houghtonii (Crassulaceae). Up to the year 2020, 1.388 adventitious or subspontaneous non-native species have been observed in our territory. The largest number of these species is found in coastal and nearby areas, especially in those with a high density of human population. Neophytes and recent neophytes predominate almost equally, while archaeophytes are in the minority. It is considered that plants planted for horticultural purposes are the first cause of introductions of non-native species in Europe during the last decades: the majority species in our catalog are subspontaneous, about 3/4 parts of them correspond to gardening plants. The families with the most subspontaneous and adventitious allochthonous species in our territory are the Asteraceae, the Poaceae and the Fabaceae. But many recent neophytes also belong to other families that have grown considerably in recent years, mainly due to their use as ornamentals, especially the cacti, the genus Agave, the Rosaceae and the Crassulacaceae –where Kalanchoe and Sedum stand out–. Additionally, we provide a summary of the state-of-the-art of the recent neophyte with invasive behavior Kalanchoe ×houghtonii. This chapter is the result, primarily, of different works that we have carried out in recent years (Mesquida et al., 2017, González et al., 2019; Herrando et al., 2020; Vargas et al., 2022).