Agreement and optionality: evidence from Spanish variation

Abstract

Aquesta tesi aborda la sintaxi de la concordança de nombre. Concretament, se centra en dos fenòmens de variació en espanyol: la discordança de nombre (DN), entesa com l’absència de concordança en contextos monoclausals i biclausals, i la hiperconcordança (HC), que consisteix en la concordança entre un element de l’oració principal i un de la subordinada, ignorat límits sintàctics convencionals. Els dos fenòmens suposen un repte teòric per a l’anàlisi Sonda-Meta de Chomsky (2000 et seq.) i, de forma més general, per a la teoria de la variació, ja que són exemples d’opcionalitat lliure, sotmesos a variació idiolectal. L’objectiu de la tesi és proposar un model basat en l’operació Concordança (ang. “Agree”) que doni compte tant de les violacions de localitat com de l’opcionalitat. Al capítol 2 s’ofereix una revisió de la idoneïtat d’inserir el marc Sonda-Meta a la Teoria de Fases. Es defensa que un sistema basat en la simultaneïtat de les operacions Concordança i Transferència no és prou flexible i es proposa, en el seu lloc, l’adopció de la “Hipòtesi de Preservació de Fase” (HPF), per la qual el material transferit es manté a la sintaxi, de forma que la concordança a llarga distància (CLD) és possible. La HPF s’insereix en un sistema estrictament derivacional en què l’ordre relatiu de les operacions afecta la derivació de la fase abans de ser transferida. A partir d’aquests supòsits teòrics, es proposa un model en què la variació es codifica tenint en compte tres dimensions gramaticals: (i) el Lexicó, (ii) la sintaxi i (iii) la connexió sintaxi-interfícies. (i) és responsable de la variació interlingüística, mentre que la variació idiolectal depèn de (ii) i (iii). Al capítol 3 es caracteritzen els contextos amb DN: estructures datiu-nominatives (EDN) i oracions amb “se” de l’espanyol. A nivell teòric, s’ofereix una proposta basada en efectes d’intervenció per donar compte dels patrons alternants: un de concordança completa i discordança (a les EDN) i un altre de concordança parcial (de nombre) i discordança (a les oracions amb “se”). Aquesta anàlisi s’estén a les estructures amb “subjecte capritxós” de l’islandès. L’anàlisi comprèn els nivells de variació abans esmentats. Els efectes d’intervenció es deriven de l’ordre de les operacions sintàctiques (cf. (ii)) i de com l’operació Concordança respon al tipus d’intervenció. Concretament, es proposa la noció de “Meta impròpia” (cf. (i)) per a definir una classe d’interventors que no posseeixen trets suficients per satisfer els de la Sonda. Atesa aquesta valoració parcial, es postulen dos mecanismes de reparació: la reparació escindida (cf. (ii)) i la reparació per defecte (cf. (iii)), que donen lloc, respectivament, als patrons de concordança parcial i discordança de forma opcional. Al capítol 4 s’exploren els patrons de concordança en contextos biclausals. Les dades d’ HA en espanyol es comparen amb descripcions prèvies de CLD d’altres llengües. D’aquesta comparació es conclou que cal analitzar la HA com un exemple genuí de CLD. Aquesta anàlisi es diferencia d’altres propostes que consideren que la CLD és el resultat de múltiples dependències locals. Així mateix, s’unifica el tractament de la concordança de nombre mitjançant l’aplicació de la intervenció als contextos biclausals. En aquest sentit, se suggereix que les oracions subordinades estan encapçalades per un D amb trets-phi i, per tant, es comporten com Metes per a la concordança. La transparència o opacitat d’aquests dominis es deriva d’aquests trets i de la relació estructural establerta amb l’oració matriu.

Esta tesis aborda la sintaxis de la concordancia de número. Concretamente, se centra en dos fenómenos de variación en español: la discordancia de número (DN), entendida como ausencia de concordancia en contextos monoclausales, y la hiperconcordancia (HC), que consiste en la concordancia entre un elemento de la oración principal y uno de la subordinada, ignorando límites sintácticos convencionales. Los dos fenómenos suponen un reto teórico para el análisis Sonda-Meta de Chomsky (2000 et seq.) y, de forma más general, para la teoría de la variación, al tratarse de ejemplos de opcionalidad libre sujetos a variación idiolectal. El objetivo de la tesis es proponer un modelo basado en la operación Concordancia (ingl. “Agree”) que dé cuenta tanto de las violaciones de localidad como de la opcionalidad. En el capítulo 2 se ofrece una revisión de la idoneidad de insertar el marco Sonda-Meta en la Teoría de Fases. Se defiende que un sistema basado en la simultaneidad de las operaciones Concordancia y Transferencia no es suficientemente flexible y se propone, en su lugar, la adopción de la “Hipótesis de Preservación de Fase” (HPF), por la cual el material transferido se mantiene en la sintaxis, de manera que la concordancia a larga distancia (CLD) es posible. La HPF se inserta en un sistema estrictamente derivacional en el que el orden relativo de las operaciones afecta a la derivación de la fase antes de ser transferida. A partir de estos supuestos teóricos, se propone un modelo en el que la variación se codifica teniendo en cuenta tres dimensiones gramaticales: (i) el Lexicón, (ii) la sintaxis y (iii) la conexión sintaxis-interfaces. La dimensión (i) es la responsable de la variación interlingüística, mientras que la variación ideolectal depende de (ii) y (iii). En el capítulo 3 se caracterizan los contextos con DN: estructuras dativo-nominativas (EDN) y oraciones con “se”. A nivel teórico, se ofrece una propuesta basada en efectos de intervención para dar cuenta de los patrones alternantes: uno de concordancia plena y discordancia (en las EDN) y otro de concordancia parcial (de número) y discordancia (en las oraciones con “se”). Este análisis se extiende a las estructuras de “sujeto caprichoso” del islandés. El análisis comprende los niveles de variación mencionados previamente. Los efectos de intervención se derivan del orden de las operaciones sintácticas (cf. (ii)) y de cómo la operación Concordancia responde al tipo de intervención. En concreto, se propone la noción de “Meta impropia” (cf. (i)) para definir una clase de interventores que no poseen rasgos suficientes para satisfacer aquellos de la Sonda. Dada esta valoración parcial, se postulan dos mecanismos de reparación: reparación escindida (cf. (ii)) y reparación por defecto (cf. (iii)), que dan lugar, respectivamente, a los patrones de concordancia parcial y de discordancia de forma opcional. En el capítulo 4 se exploran los patrones de concordancia en contextos biclausales. Los datos de HA en español se comparan con descripciones previas de CLD en distintas lenguas. De esta comparación se concluye que la HA debe analizarse como un ejemplo genuino de CLD. Este análisis difiere de otras propuestas que consideran que la CLD es el resultado de múltiples dependencias locales. Asimismo, se aplica la intervención a los contextos biclausales, lo que conlleva una unificación del tratamiento de la concordancia de número. De forma más concreta, se sugiere que las oraciones subordinadas están encabezadas por un D con rasgos-phi, por lo que se comportan como Metas para la Concordancia. La transparencia u opacidad de estos dominios se deriva de dichos rasgos y de la relación estructural que guardan con la oración matriz.

This dissertation deals with the syntax of number agreement. It focuses on two phenomena of variation in Spanish: number unagreement (NU), understood as lack of agreement in a monoclausal configuration, and hyper-agreement (HA), a cross-clausal agreement relationship that ignores the conventional syntactic boundaries. Both phenomena pose a theoretical challenge for the explanation of agreement relations within Chomsky’s (2000, et seq.) Probe-Goal framework and, more generally, for the theory of variation, since they are exponents of “true optionality” and subject to idiolectal variation. The main goal of the dissertation is to provide a model of Agree that explains the locality violations that these phenomena seem to commit and correctly capture their optional nature. Chapter 2 reviews the suitability of a Probe-Goal framework within Phase Theory. It is argued that a system based on the simultaneity of Agree and Transfer is not flexible enough. Instead, the Phase Preservation Hypothesis (PPH) is defended, which maintains that transferred material must remain in syntax, enabling long distance agreement (LDA). The PPH is combined with a strictly derivational system by which the relative timing of operations has an impact on the derivation of phasal-domains prior to transfer points. These tenets are the base for the proposal of a tridimensional model of variation, by which variation is encoded in the three components of grammar: (i) the Lexicon; (ii) the syntax; and (iii), the syntax-interfaces connections. Dimension (i) is responsible for crosslinguistic variation, while intraspeaker variation stems from (ii) and (iii). Chapter 3 provides a characterization of the contexts in which NU arises: DAT-NOM structures (DNS) and SE-sentences. A proposal based on intervention effects is put forward to account for the fact that some Spanish speakers alternate between a complete agreement pattern and a NU-pattern in DNS and between a partial, only in number, agreeing pattern and a NU-pattern in SE-sentences. The analysis is extended to Icelandic “quirky subject” structures. This proposal encompasses the levels of variation previously mentioned. The order of operations (cf. (ii)) has an impact on the computation of intervention effects, the second one is related to how Agree responds to the shape of the intervener. More specifically, the notion of “improper Goal” (cf. (i)) is put forward to define those elements that cannot fully value all the features of the Probe, therefore they act as partial interveners for Agree. Given this circumstance of partial valuation, two repair mechanisms are proposed: default repair (cf. (iii)) and split repair (cf. (ii)), which bring about the optional patterns attested. Chapter 4 explores agreement patterns in biclausal configurations. Spanish HA is compared to previous descriptions of LDA crossliguistically. It is concluded that the HA is an instance of bona fide long distance Agree. Such proposal differs from those accounts that maintain that LDA is the result of multiple local Agree-steps. In addition, an intervention-based analysis is applied to the biclausal contexts, unifying the treatment of number agreement. More specifically, it is suggested that clausal dependents are Goals for Agree due to the presence of a D-head endowed with phi-features. The transparency or opacity of the embedded domain is both derived from those features and the structural relationship that it establishes with the matrix clause.