Agential Teleosemantics

Abstract

El camp de la filosofia de la biologia està duent a terme el seu objectiu d’avaluar i repensar la visió heretada del segle anterior --l’anomenada Síntesi Moderna. Diferents teories i àrees de recerca han emergit a les darreres dècades per tractar diferents fenòmens biològics que, en primera instància, no poden ser explicats en el marc de la Síntesi Moderna. Aquesta tesi està basada i motivada per aquests debats a la filosofia de la biologia contemporània.

En aquest context, l’objectiu central d’aquesta tesi consisteix en la possibilitat de naturalitzar la teleologia, un clàssic malson per a la mateixa història de la biologia. Això requereix, principalment, comprendre les causes involucrades a les explicacions teleològiques sense assumir cap mena de causalitat invertida (backward causation). Com que les problemàtiques al voltant de les explicacions teleològiques tenen a veure amb la seva dimensió temporal, en aquesta tesi analitzo les tres diferents escales temporals de processos biològics: evolutiva, de desenvolupament i fisiològica.

La naturalització de la teleologia a l’escala evolutiva és defensada en el context de la Síntesi Moderna. Un dels objectius d’aquesta tesi és avaluar l’adequació d’una aproximació evolutiva a les explicacions teleològiques. L’examen és negatiu. Les explicacions evolutives en el context de la Síntesi Moderna no tenen les arrels causals necessàries per naturalitzar la teleologia. En el cas de l’escala fisiològica, una llarga tradició impulsada per Kant i el moviment organicista al segle XX ens permet comprendre com les explicacions teleològiques es poden naturalitzar en els processos fisiològics basant-se en processos d’autoorganització i el seu caràcter recursiu. Si bé l’escala fisiològica pot ser explicada adequadament per punts de vista contemporanis, com ara la Teoria dels Sistemes Autònoms, diferents fenòmens teleològics centrals romanen sense explicació des d’una perspectiva purament fisiològica. En particular, diferents qüestions relatives a la construcció (adaptativa) de l’organisme --com la plasticitat, la robustesa, la variació, la novetat, l’herència-- mereixen una anàlisi ontogenètica.

L’objectiu principal d’aquesta tesi és proporcionar una teoria teleològica del desenvolupament que no estigui emmarcada a la Síntesi Moderna, sinó que estigui impulsada per altres punts de vista sobre la biologia. A aquesta teoria la denomino Teleosemàntica Agentiva. Es basa en dos pilars centrals. El primer, que els processos de desenvolupament, més enllà de qualsevol postura centrada en els gens, es poden entendre en termes informacionals; és a dir, els processos de desenvolupament tenen a veure amb la interacció entre diferents recursos en el desenvolupament que transmeten informació biològica. El segon ingredient és l’agentivitat, és a dir, la idea que el desenvolupament està regulat per un sistema agentiu i que els resultats fenotípics produïts són d’acord amb la seva adaptabilitat. El paper de l’agència a la Teleosemàntica Agentiva és equivalent al paper dels gens a la Síntesi Moderna: és responsable d’explicar l’ordre i la complexitat adaptativa als éssers vius.

El segon objectiu d’aquesta tesi consisteix en la possibilitat de naturalitzar les explicacions intencionals en les ciències cognitives. El projecte que ha tractat amb aquest objectiu es coneix com a teleosemàntica. Emperò, la teleosemàntica clàssica és etiològica: explica les funcions teleològiques dels sistemes de representació en termes evolutius. Les diferents disputes a la filosofia de la biologia ofereixen dues anàlisis sobre la teleosemàntica a la ciència cognitiva. Primer, les critiques a la Síntesi Moderna han d’estendre’s a l’enfocament evolutiu de la teleosemàntica etiològica. En segon lloc, atès que la Teleosemàntica Agentiva suggereix una font alternativa per a les funcions teleològiques --l’ontogènesi, la Teleosemàntica Agentiva a la ciència cognitiva representa un projecte teleosemàntic alternatiu per comprendre les explicacions intencionals en la ciència cognitiva.

El campo de la filosofía de la biología está llevando acabo su objetivo de evaluar y repensar la visión heredada del siglo anterior ---la denominada Síntesis Moderna. Diferentes teorías y áreas de investigación han emergido en las últimas décadas para dar cuenta de diferentes fenómenos biológicos que, en primera instancia, no pueden ser explicados en el marco de la Síntesis Moderna. Esta tesis está anclada y motivada por estos debates en la filosofía de la biología contemporánea.

En este contexto, el objetivo central de esta tesis consiste en la posibilidad de naturalizar la teleología, una clásica pesadilla para la propia historia de la biología. Esto requiere, principalmente, comprender las causas involucradas en las explicaciones teleológicas sin asumir ningún tipo de causalidad invertida (backward causation). Debido a que las problemática en torno a las explicaciones teleológicas tienen que ver con su dimensión temporal, en esta tesis analizo las tres diferentes escalas temporales de procesos biológicos: evolutiva, de desarrollo y fisiológica.

La naturalización de la teleología en la escala evolutiva es defendida en el contexto de la Síntesis Moderna. Uno de los objetivos de esta tesis es evaluar la adecuación de una aproximación evolutiva a las explicaciones teleológicas. El examen es negativo. Las explicaciones evolutivas en el contexto de la Síntesis Moderna carecen de las raíces causales necesarias para naturalizar la teleología. En cuanto a la escala fisiológica, una larga tradición impulsada por Kant y el movimiento organicista en el siglo XX nos permite comprender cómo las explicaciones teleológicas pueden naturalizarse en los procesos fisiológicos basándose en procesos de autoorganización y su carácter recursivo. Si bien la escala fisiológica puede ser explicada adecuadamente por puntos de vista contemporáneos, como la Teoría de los Sistemas Autónomos, diferentes fenómenos teleológicos centrales permanecen sin explicación desde una perspectiva puramente fisiológica. En particular, diferentes cuestiones relativas a la construcción (adaptativa) del organismo ---como la plasticidad, la robustez, la variación, la novedad, la herencia--- merecen un análisis ontogenético.

El objetivo principal de esta tesis es proporcionar una teoría teleológica del desarrollo que no esté enmarcada en la Síntesis Moderna y que, por el contrario, esté impulsada por otros puntos de vista sobre la biología. A dicha teoría la denomino Teleosemántica Agencial. Se basa en dos pilares centrales. Primero, que los procesos de desarrollo, más allá de cualquier postura centrada en los genes, pueden entenderse en términos informacionales; es decir, los procesos de desarrollo tienen que ver con la interacción entre diferentes recursos en el desarrollo que transmiten información biológica. El segundo ingrediente es la agentividad, es decir, la idea de que el desarrollo está regulado por un sistema agentivo y que los resultados fenotípicos producidos son acorde a su adaptabilidad. El papel de la agencia en la Teleosemántica Agential es equivalente al papel de los genes en la Síntesis Moderna: es responsable de explicar el orden y la complejidad adaptativa en los seres vivos.

El segundo objetivo de esta tesis se refiere a la posibilidad de naturalizar las explicaciones intencionales en las ciencias cognitivas. El proyecto que ha tratado con dicho objetivo se conoce como teleosemántica. Empero, la teleosemántica clásica es etiológica: explica las funciones teleologícas de los sistemas de representación en términos evolutivos. Las diferentes disputas en la filosofía de la biología ofrecen dos análisis sobre la teleosemántica en la ciencia cognitiva. Primero, las criticas a la Síntesis Moderna deben extenderse al enfoque evolutivo de la teleosemántica etiológica. En segundo lugar, dado que la Teleosemántica Agencial sugiere una fuente alternativa para las funciones teleológicas ---la ontogenesis, la Teleosemántica Agencial en la ciencia cognitiva representa un proyecto teleosemántico alternativo para comprender las explicaciones intencionales en la ciencia cognitiva.

The field of the philosophy of biology is flourishing in its aim to evaluate and rethink the view inherited from the previous century ---the Modern Synthesis. Different research areas and theories have come to the fore in the last decades in order to account for different biological phenomena that, in the first instance, fall beyond the explanatory scope of the Modern Synthesis. This thesis is anchored and motivated by this revolt in the philosophy of biology.

The central target in this context is the possibility of naturalizing teleology, a classical nightmare for the history of biology itself. This requires, principally, understanding the causes of teleological explanations without assuming an unfashioned backward causation of sorts. As the riddles of teleological explanations are about their temporal dimension, I analyze different temporal scales of biological processes: evolutionary, developmental, and physiological.

The first one is the one defended in the context of the Modern Synthesis. As expected, one of the aims of this thesis is to evaluate the adequacy of an evolutionary account of teleological explanation. The scrutiny is negative. Evolutionary explanations in the context of the Modern Synthesis lack the necessary causal roots to naturalize teleology. Concerning the physiological scale, a long tradition pushed up by Kant and the organicist movement in the 20 century allows us to better understand how teleological explanations can be naturalized in physiological process. The key notions in this temporal scale are self-organization and the recursive, looped character of physiological process. While the physiological scale may be suitably accounted by contemporaries views, such as Autonomous Systems Theory, different central teleological phenomena remain unexplained from a purely physiological perspective. In particular, different issues concerning the (adaptive) construction of organism ---such as plasticity, robustness, variation, novelty, inheritance--- deserve an ontogenetic analysis.

The principal aim of this thesis is to provide a theory of teleological development that falls beyond the Modern Synthesis’ framework and is prompted by different insights from the history of biology. I call it Agential Teleosemantics. It rests on two central pillars. First, that developmental processes, beyond any gene-centered stance, can be understood in informational terms; i.e. developmental processes are about the interaction of developmental resources conveying biological information. The second ingredient is agentivity, namely the idea that development is regulated by an agentive system according to the adaptiveness of the phenotypic outcomes produced. The role of agency in Agential Teleosemantic is equivalent to the role of genes in the Modern Synthesis: it is responsible for explaining the order and the adaptive complexity in the living realm.

The second target of this thesis regards the possibility of naturalizing intentional explanations in cognitive science. The central project involved in such an aim is known as teleosemantics. Classical teleosemantics however is etiological: it explains the teleofunctions of representational systems in terms of evolutionary processes. The different disputes in the contemporary philosophy of biology provide two insights to analyze teleosemantics in cognitive science. First, the challenges against the Modern Synthesis must be extended to the evolutionary approach of etiological teleosemantics. Second, as Agential Teleosemantics suggests an alternative source for teleofunctions ---ontogeny, I offer an attempt to integrate Agential Teleosemantics into cognitive science in order to provide an alternative teleosemantic project to understand intentional explanations in cognitive science.