Communities, organizations and collective entrepreneurship: An institutional perspective

Abstract

Els grups comunitaris i les empreses de base comunitària sovint han estat objecte de discussió en els estudis d'organització, gestió i emprenedoria. Es considera que representen una forma alternativa d’organitzar-se i perseguir objectius econòmics, socials i culturals, i que encarnen una lògica institucional, també coneguda com a lògica comunitària. No obstant això, a l'era de la globalització i de les transformacions socials, no s'ha de donar per fet que aquests grups i empreses no s’enfronten a tensions i que estan compromesos amb una única lògica institucional. Aquesta tesi problematitza aquest supòsit implícit i explora el següent: com s'organitzen els grups comunitaris i les empreses de base comunitària, i es relacionen amb la lògica comunitària i amb altres lògiques institucionals? Després d'un capítol introductori breu, el segon capítol fa una revisió de la literatura sobre comunitats i desglossa els principis organitzatius de diversos tipus de comunitats. El tercer capítol revela el paper de la materialitat en els processos institucionals i com els actors de la comunitat local intenten mantenir les institucions al llarg de les generacions. El quart aprofundeix en una empresa de base comunitària i analitza com respon a la complexitat institucional i assegura el compromís dels membres de la comunitat local amb el projecte comú. En conjunt, els tres capítols principals mostren que els grups comunitaris i les empreses de base comunitària estan molt involucrats en els processos institucionals i troben formes innovadores de navegar per la complexitat institucional i treballar cap al manteniment institucional, però també desenvolupen variants de les lògiques institucionals i canvien. Una perspectiva institucional sobre les comunitats proporciona implicacions per a l'organització i emprenedoria comunitaris, les relacions entre la comunitat i l'organització i la teoria de l'organització en general.

Los grupos comunitarios y las empresas de base comunitaria con frecuencia han sido objeto de discusión en los estudios de organización, gestión y emprendimiento. Se considera que representan una forma alternativa de organizarse y perseguir objetivos económicos, sociales y culturales, y que encarnan una lógica institucional, también conocida como lógica comunitaria. Sin embargo, en la era de la globalización y de transformaciones sociales, no debe darse por sentado que dichos grupos y empresas no enfrentan tensiones y están comprometidos con una única lógica institucional. Esta tesis problematiza este supuesto implícito y explora lo siguiente: ¿cómo se organizan los grupos comunitarios y las empresas de base comunitaria, y se relacionan con la lógica comunitaria y otras lógicas institucionales? Después de un breve capítulo introductorio, el segundo capítulo realiza una revisión de la literatura sobre comunidades y desglosa los principios organizativos de diversos tipos de comunidades. El tercer capítulo revela el papel de la materialidad en los procesos institucionales y cómo los actores de la comunidad local intentan mantener las instituciones a lo largo de las generaciones. El cuarto profundiza en una empresa de base comunitaria y analiza cómo responde a la complejidad institucional y asegura el compromiso de los miembros de la comunidad local con el proyecto común. En conjunto, los tres capítulos principales muestran que los grupos comunitarios y las empresas de base comunitaria están muy involucrados en los procesos institucionales y encuentran formas innovadoras de navegar por la complejidad institucional y trabajar hacia el mantenimiento institucional, pero también desarrollan variantes de las lógicas institucionales y cambian. Una perspectiva institucional sobre las comunidades proporciona implicaciones para la organización y el emprendimiento comunitarios, las relaciones entre la comunidad y la organización y la teoría de la organización en general.

Community groups and community-based enterprises have been frequently discussed in studies of organization, management and entrepreneurship. They are considered to represent an alternative way of organizing and pursuing economic, social and cultural goals, as well as to embody an institutional logic, also known as the community logic. In the era of globalization and societal transformations, however, it should not be taken for granted that such groups and enterprises do not face tensions and are committed to a single institutional logic. This thesis problematizes this implicit assumption and explores the following: how do community groups and community-based enterprises organize and relate to the community logic and other institutional logics? After a brief introductory chapter, the second chapter conducts a literature review on communities and unpacks the organizing principles of diverse types of communities. The third chapter reveals the role of materiality in institutional processes and how local community actors attempt to maintain institutions across generations. The fourth one delves into a community-based enterprise and analyzes how it responds to institutional complexity and secures the commitment of local community members to the common endeavor. Taken together, the three main chapters show that community groups and community-based enterprises are heavily involved in institutional processes and find innovative ways to navigate institutional complexity and work towards institutional maintenance, but also develop logic variants and change. An institutional perspective on communities provides implications for community organizing and entrepreneurship, community-organization relationships, and organization theory more broadly.