Impacto de la obesidad sarcopénica en pacientes intervenidos de cáncer gástrico con intención curativa

Abstract

Introducció: El valor pronòstic de l’obesitat sarcopènica en la cirurgia del càncer gàstric continua sent debatut. El nostre objectiu és avaluar l’impacte en els resultats de la composició corporal i l’obesitat sarcopènica després de la gastrectomia per al càncer gàstric. Pacients i mètodes: Es va realitzar una revisió retrospectiva de la base de dades mantinguda de manera prospectiva de pacients sotmesos a gastrectomia per càncer gàstric del 2010 al 2017. La massa muscular esquelètica i el teixit adipós visceral es van avaluar mitjançant tomografia computada preoperatòria per definir la sarcopènia i l’obesitat. Els pacients es van classificar en grups de composició corporal segons la presència o absència de sarcopènia i obesitat. Els factors pronòstics de supervivència es van avaluar mitjançant l’anàlisi de Cox multivariant. Resultats: Dels 198 pacients sotmesos a gastrectomia per càncer gàstric, 90 (45,4%) pacients eren sarcopènics, 130 (67,7%) obesos i en la subclassificació per a categories de composició corporal: 33 (17%) no obesitat no sarcopènica, 75 (38%) no sarcopènica. obesitat, 35 (17%) no obesitat sarcopènica i 55 (28%) obesitat sarcopènica. Cap categoria de composició corporal va ser un predictor de complicacions postoperatòries i pitjors resultats de supervivència global i sense malaltia. L’anàlisi multivariable va identificar la classificació ASA III, la pèrdua de pes preoperatòria > 10%, la reintervenció quirúrgica postoperatòria i l’estadi tumoral avançat com a factors pronòstics independents per a la supervivència global, i pacients de 75 anys o més, pèrdua de pes preoperatòria > 10%, la proporció elevada de neutròfils/limfòcits i estadi tumoral avançat com a factors pronòstics independents per a la supervivència sense malaltia. Conclusions: La sarcopènia, l’obesitat i l’obesitat sarcopènica no es van associar amb pitjors resultats després de la cirurgia de càncer gàstric.

Introducción: El valor pronóstico de la obesidad sarcopénica en la cirugía del cáncer gástrico sigue siendo objeto de debate. Nuestro objetivo fue evaluar el impacto en los resultados de la composición corporal y la obesidad sarcopénica después de la gastrectomía por cáncer gástrico. Pacientes y métodos: Se realizó una revisión retrospectiva de la base de datos mantenida prospectivamente de pacientes sometidos a gastrectomía por cáncer gástrico de 2010 a 2017. La masa muscular esquelética y el tejido adiposo visceral se evaluaron mediante tomografía computarizada preoperatoria para definir sarcopenia y obesidad. Los pacientes fueron clasificados en grupos de composición corporal según la presencia o ausencia de sarcopenia y obesidad. Los factores pronósticos de supervivencia se evaluaron mediante análisis multivariado de Cox. Resultados: De los 198 pacientes sometidos a gastrectomía por cáncer gástrico, 90 (45,4%) pacientes eran sarcopénicos, 130 (67,7%) obesos y en la subclasificación por categorías de composición corporal: 33 (17%) no sarcopénicos no obesos, 75 (38%) no sarcopénicos obesos, 35 (17%) sarcopénicos no obesos y 55 (28%) obesidad sarcopénica. Ninguna categoría de composición corporal fue predictora de complicaciones postoperatorias y peores resultados de supervivencia global y libre de enfermedad. El análisis multivariable identificó la clasificación ASA III, la pérdida de peso preoperatoria > 10 %, la reintervención quirúrgica postoperatoria y el estadio tumoral avanzado como factores pronósticos independientes para la supervivencia global, y los pacientes de 75 años o más, la pérdida de peso preoperatoria > 10 %, los niveles elevados de la proporción neutrófilos/linfocitos y el estadio tumoral avanzado como factores pronósticos independientes para la supervivencia libre de enfermedad. Conclusiones: La sarcopenia, la obesidad y la obesidad sarcopénica no se asociaron con peores resultados después de la cirugía de cáncer gástrico.

Introduction: The prognostic value of sarcopenic obesity in gastric cancer surgery remains debated. We aimed to evaluate the impact on outcomes of body composition and sarcopenic obesity after gastrectomy for gastric cancer. Patients and methods: A retrospective review of prospectively maintained database of patients undergoing gastrectomy for gastric cancer from 2010 to 2017 was performed. Skeletal muscle mass and visceral adipose tissue were evaluated by preoperative computed tomography to define sarcopenia and obesity. Patients were classified in body composition groups according to the presence or absence of sarcopenia and obesity. Prognostic factors for survival were assessed by multivariate Cox analysis. Results: Of the 198 patients undergoing gastrectomy for gastric cancer, 90 (45.4%) patients were sarcopenic, 130 (67.7%) obese, and in the subclassification for body composition categories: 33 (17%) nonsarcopenic nonobesity, 75 (38%) non sarcopenic obesity, 35 (17%) sarcopenic nonobesity, and 55 (28%) sarcopenic obesity. No category of body composition was a predictor of postoperative complications and worse overall and disease-free survival outcomes. Multivariable analysis identified ASA III classification, preoperative weight loss > 10%, postoperative surgical re-intervention, and advanced tumor stage as independent prognostic factors for overall survival, and patients aged 75 years or older, preoperative weight loss > 10%, elevated netrophil-lymphocyte ratio, and advanced tumor stage as independent prognostic factors for disease-free survival. Conclusions: Sarcopenia, obesity, and sarcopenic obesity were not associated with worse outcomes after gastric cancer surgery.