La canònica de Santa María de l'Estany. Orígens i primera extensió (1080-1157). El seu diplomatari

Abstract

[cat] Els orígens de la canònica de Santa Maria de l'Estany, situada a la comarca del Bages, es relacionen amb l’intent d’aplicar la Reforma Gregoriana a la canònica de la catedral de Vic pel bisbe Berenguer Seniofred de Lluçà. L’hostilitat que van demostrar els canonges el va fer desistir i cap al 1080 va fundar a Santa Maria de l'Estany una canònica agustiniana formada per joves i per membres de la canònica de Vic partidaris de la Reforma. Tot i tenir personalitat pròpia des del 1083, la nova comunitat fou considerada com a filial de la canònica de Vic i el seu prior o abat fou canonge de la catedral. El seu primer prior, Bernat, era persona de confiança del bisbe, de qui va rebre l’encàrrec d’introduir la reforma a la canònica de Santa Maria de Manresa. Les donacions fetes pels bisbes de Vic i de Barcelona, pel comte, pels nobles dels voltants i per petits propietaris van fer que la canònica aplegués un patrimoni considerable, format per esglésies, vil·les, castells i terres, situat sobre tot a les comarques d’Osona, Bages i el Vallès. El diplomatari que inclou la tesi consta d’un total de 351 documents.