Three essays on how new technologies are changing our lives

Author

Failache Mirza, María Elisa

Director

Ramos Morilla, Xavier

Date of defense

2022-11-09

Pages

128 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Economia Aplicada

Abstract

La tesi consta de tres estudis empírics que analitzen el paper de les noves tecnologies i la innovació en tres dimensions concretes: la primera infància, l’educació terciària i les desigualtats en la distribució funcional de l’ingrés. El primer capítol aporta evidència sobre l’efecte causal de l’Internet d’alta velocitat en el desenvolupament infantil a la primera infància. Per això, aprofitem les diferències geogràfiques en la introducció de la fibra òptica a la llar a Uruguai i el mesurament de test de desenvolupament infantil a través d’una enquesta a la primera infància. Els resultats mostren que un augment de 10 punts percentuals en l’esperança de l’exposició a la fibra òptica al llarg dels primers anys de vida disminueix els resultats dels tests entre un 8% i un 18% d’una desviació estàndard a les àrees comunicació, resolució de problemes i habilitats socials. Les mides dels efectes són més grans per a les nenes; nens i nenes amb pares més educats; nens i nenes que viuen a la capital. A més, l’anàlisi de mecanismes suggereix que els efectes es deuen tant a l’augment del temps que les nenes i els nens passen davant de la pantalla com a canvis en les pràctiques de criança de pares. El segon capítol se centra en com les noves tecnologies poden afectar el sistema educatiu terciari analitzant l’impacte de COVID-19, i el canvi al’aprenentatge en línia, en estudiants que viuen lluny d’un campus universitari. Per fer l’anàlisi, utilitzo el context institucional d’Uruguai i segueixo una estratègia de diferència en diferències en què defineixo el grup tractat com a estudiants que viuen lluny de la universitat. Busco respondre dues preguntes: quins són els efectes de la pandèmia i el canvi a l’aprenentatge en línia sobre (i) els resultats acadèmics d’estudiants ja matriculats el 2020, i (ii) les decisions de matriculació el 2021. Les dades provenen dels registres administratius d’estudiants de primer any per al període 2017-2021. Pel que fa a la primera pregunta, els resultats mostren una reducció de les taxes d’abandó per a estudiants de primer any el 2020, però no hi ha altres efectes sobre resultats acadèmics condicionats a l’abandó. Sobre la segona pregunta, trobo un augment de la matrícula en llocs sense campus universitaris per al 2021, cosa que suggereix que l’aprenentatge en línia podria ser una estratègia per augmentar la matrícula a l’educació terciària. Al tercer capítol analitzo la relació entre la innovació i la desigualtat, en particular, com la tecnologia es relaciona amb la participació laboral a nivell d’empresa per a un país llatinoamericà en desenvolupament. Per això primer descric la participació laboral a nivell d’empresa a l’Uruguai utilitzant registres administratius de l’Agència Tributària. En segon lloc, combino dues fonts de dades per obtenir un panell d’empreses on puc mesurar la innovació i la participació laboral. A partir d’aquestes dades, considero la relació entre la innovació i la participació laboral mitjançant una regressió de mínims quadrats ordinaris i una d’efectes fixos. Els meus resultats mostren que el comportament a nivell micro de la participació laboral és més estable que la xifra agregada, però amb una gran dispersió i un augment del valor afegit de les empreses amb baixa participació laboral cap al final del període. Pel que fa a la relació entre la innovació i la participació, trobo una associació negativa, impulsada principalment per la innovació en intangibles. D’altra banda, la innovació en activitats de formació s’associa positivament amb la participació laboral.


La tesis consta de tres estudios empíricos que analizan el papel de las nuevas tecnologías y la innovación en tres dimensiones concretas: la primera infancia, la educación terciaria y las desigualdades en la distribución funcional del ingreso. El primer capítulo aporta evidencia sobre el efecto causal del Internet de alta velocidad en el desarrollo infantil en la primera infancia. Para ello, aprovechamos las diferencias geográficas en la introducción de la fibra óptica al hogar en Uruguay y la medición de test de desarrollo infantil a través de una encuesta en la primera infancia. Los resultados muestran que un aumento de 10 puntos porcentuales en la esperanza de la exposición a la fibra óptica a lo largo de los primeros años de vida disminuye los resultados de los test entre un 8% y un 18% de una desviación estándar en las áreas de comunicación, resolución de problemas y habilidades sociales. Los tamaños de los efectos son mayores para las niñas; niños y niñas con padres y madres más educados; niños y niñas que viven en la capital. Además, el análisis de mecanismos sugiere que los efectos se deben tanto al aumento del tiempo que niñas y niños pasan frente a la pantalla como a cambios en las prácticas de crianza de padres y madres. El segundo capítulo se centra en cómo las nuevas tecnologías pueden afectar al sistema educativo terciario analizando el impacto de COVID-19, y el cambio al aprendizaje en línea, en estudiantes que viven lejos de un campus universitario. Para realizar el análisis, utilizo el contexto institucional de Uruguay y sigo una estrategia de diferencia en diferencias en la que defino el grupo tratado como estudiantes que viven lejos de la universidad. Busco responder dos preguntas: cuáles son los efectos de la pandemia y el cambio al aprendizaje en línea sobre (i) los resultados académicos de estudiantes ya matriculados en 2020, y (ii) las decisiones de matriculación en 2021. Los datos provienen de los registros administrativos de estudiantes de primer año para el período 2017-2021. En cuanto a la primera pregunta, los resultados muestran una reducción de las tasas de abandono para estudiantes de primer año en 2020, pero no se encuentran otros efectos sobre resultados académicos condicionados al abandono. Sobre la segunda pregunta, encuentro un aumento de la matrícula en lugares sin campus universitarios para 2021, lo que sugiere que el aprendizaje en línea podría ser una estrategia para aumentar la matrícula en la educación terciaria. En el tercer capítulo analizo la relación entre la innovación y la desigualdad, en particular, cómo la tecnología se relaciona con la participación laboral a nivel de empresa para un país latinoamericano en desarrollo. Para esto, primero describo la participación laboral a nivel de empresa en Uruguay utilizando registros administrativos de la Agencia Tributaria. En segundo lugar, combino dos fuentes de datos para obtener un panel de empresas en el que puedo medir la innovación y la participación laboral. A partir de estos datos, estimo la relación entre la innovación y la participación laboral mediante una regresión de mínimos cuadrados ordinarios y una de efectos fijos. Mis resultados muestran que el comportamiento a nivel micro de la participación laboral es más estable que la cifra agregada, pero con una gran dispersión y un aumento del valor añadido de las empresas con baja participación laboral hacia final del período. En cuanto a la relación entre la innovación y la participación, encuentro una asociación negativa, impulsada principalmente por la innovación en intangibles. Por otro lado, la innovación en actividades de formación se asocia positivamente con participación laboral.


The dissertation consists of three empirical studies that analyze the role of new technologies and innovation, focusing on three particular dimensions: early childhood, tertiary education, and inequalities in the functional distribution of income. The first chapter provides empirical evidence on the causal effect of high-speed internet on early childhood development. To do this, we exploit the geographic differences in the introduction of fiber-optic-to-the-home (FTTH) in Uruguay and survey data on development tests for early childhood. Results show that an increase in 10 percentage points in the lifetime exposure to fiber optic during early childhood decreases development scores between 8% and 18% of a standard deviation in the areas of communication, problem solving, and social skills. Our heterogeneous effects analysis shows that the effect sizes are larger for girls, children with more educated parents and living in the capital city. In addition, the analysis of potential mechanisms behind the effect suggests that effects are driven by an increase in children’s screen time and by changes in parental practices. The second chapter focuses on youth and how new technologies can affect the educational system. More specifically, I analyze the impact of COVID-19 and the shift to online learning on students living far away from a university campus. Distance to university has been shown to be a relevant factor in students’ decisions to continue studying after secondary school and their academic outcomes. Therefore, the generalized shift to online learning could have opened a window of opportunity for those students living far away from the major urban centers. To do the analysis, I take advantage of the institutional setting in Uruguay and follow a difference-in-differences strategy where I define the treated group as those living far away from a university. Overall, I am able to answer two questions: what are the effects of the pandemic and the online shift on (i) academic outcomes for those students already enrolled in 2020, and (ii) enrollment decisions in 2021. The data come from administrative records of first-year students for the period 2017-2021. Regarding the first question, results show a reduction in the dropout rates for the freshmen students in 2020, but no other effects are found on academic outcomes conditional on dropout. Concerning the second question, I find an enrollment increase in places without university campuses for 2021, suggesting that online learning could be a strategy to increase tertiary education enrollment. Finally, in the third chapter, I shift the attention to the labor market to study the relationship between innovation and inequality. Particularly, I aim to contribute to the understanding of how technology relates to the labor share at the firm level for a Latin-American developing country. I contribute to this objective by first describing the labor share at a micro-level in Uruguay. To do that, I use administrative records from the tax office at the firm level. Second, I combine two data sources to obtain a panel of firms for which I can measure innovation and labor share. Using this data, I estimate the relationship between innovation and labor share using an ordinary least squared and a fixed effect regression. My findings show that the micro-level behavior of the labor share is more stable than the aggregate figure but with large dispersion and with an increase in the value-added share by firms with low labor shares by the end of the period. Regarding the relationship between innovation and labor share, I find a negative association, mainly driven by innovation in intangibles. On the other side, innovation in training activities is positively associated with the labor share.

Keywords

Noves tecnologies; Nuevas tecnologías; New technologies; Economia aplicada; Economía aplicada; Applied economics; Políticas públicas; Políticas públicas; Public policies

Subjects

3 - Social Sciences

Knowledge Area

Ciències Socials

Documents

efm1de1.pdf

11.36Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

This item appears in the following Collection(s)