Cultura material i ensenyament de l’anatomia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, 1860s-1940s

Abstract

En aquesta tesi s’estudia i analitza la materialitat emprada en l’ensenyament de la medicina de la Universitat de Barcelona des dels anys 60 del segle XIX als anys 40 del segle XX. És a dir, el període d’instauració i consolidació d’una nova universitat impulsada per l’Estat liberal espanyol i de creació d’un nou model d’ensenyament superior de la medicina, on l’anatomia juga un paper central al mateix temps que redefineix els seus continguts disciplinars. Per a dur a terme aquesta anàlisi, s’han estudiat quatre casos, objectes que s’han conservat en la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona com a restes de col·leccions més àmplies que formaven part del museu anatòmic de la Facultat. La tesi planteja, així, una doble vessant: una recerca històrica i una recuperació patrimonial. Hi ha, per tant, una voluntat de construir una explicació a partir de la materialitat que ha sobreviscut al progressiu abandonament, dels mitjans amb els que es va constituir una forma d’ensenyament que delimità els continguts i formes de la disciplina i dels seus professionals. El curs d’aquesta configuració es va portar a terme a partir d’un conjunt d’espais, de mitjans i de persones que van participar en la definició i continguts d’aquella forma d’ensenyament, tot fent aparèixer diferents professionals. Així, la tesi planteja l’estudi i anàlisi d’un seguit d’espais (sala de dissecció, museu, aula, laboratori, taller...), de mitjans docents (pissarres, projectors, plaques de vidre, llibres, pintures, escultures, flascons de vidre, cartells, dibuixos, il·lustracions...) i de professionals (conservador i preparador, professor, dibuixant, escultor...) amb l’objectiu de conèixer com es dugué a terme l’ensenyament de l’anatomia. En aquest procés, s’analitza en quina mesura la didàctica forma part d’altres pràctiques (investigació, col·lecció...) mitjançant les quals es configura l’anatomia com a especialitat al llarg del període estudiat. Aquesta aproximació analítica porta al centre de la investigació tant la materialitat anatòmica (espais, mitjans, objectes, pràctiques) com els seus agents o usuaris. S’analitza com el cos humà es transforma en diferents objectes d’estudi i contemplació i com aquests objectes transiten pels diferents espais i entre els diferents agents. Les preparacions naturals passen de la sala de dissecció a l’aula on son emprades pel professor com a suport de les classes teòriques, o al taller de l’escultor on serviran com a model per a la creació de peces anatòmiques artificials per al museu, on també s’hi troben preparacions humides, que seran estudiades i dibuixades pels alumnes. Les il·lustracions anatòmiques, dibuixades des del natural, es converteixen en eines de suport imprescindible per a l’ensenyament de l’anatomia, tant formant part de llibres de text i atles, com de cartells i quadres penjats a les parets o de diapositives projectades a l’aula. Il·lustracions, que amb el temps, s’estandarditzen deixant de tenir un estil particular, el que les fa repetibles i reproduïbles, les imatges deixen així de ser ideals per passar a ser objectives. En la didàctica d’aquesta ciència museològica que és l’anatomia, els públics considerats són els estudiants de la Facultat: un públic oficial, controlat. També podem trobar altres públics, fins i tot femenins, però sempre sota la supervisió pel professor, qui dirigeix les mirades. Són públics, els primers sobretot, que també podien participar en altres espais a la ciutat, on altres formes de mostrar anatomies humanes configuraven altres règims d’exhibició anatòmics. En aquests espais, museus anatòmics populars, es mostraven les mateixes peces que en els universitaris, però aquí els públics eren més generals i les seves mirades i reaccions emocionals es podien descontrolar respecte les mirades en el museu de la Facultat de Medicina.

En esta tesis se estudia y analiza la materialidad utilizada en la enseñanza de la medicina de la Universidad de Barcelona desde los años 60 del siglo XIX a los años 40 del siglo XX. Es decir, el período de instauración y consolidación de una nueva universidad impulsada por el Estado liberal español y de creación de un nuevo modelo de enseñanza superior de la medicina, donde la anatomía juega un papel central al mismo tiempo que redefine sus contenidos disciplinares. Para realizar este análisis, se han estudiado cuatro casos, objetos que se han conservado en la Facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona como restos de colecciones más amplias que formaban parte del museo anatómico de la Facultad. La tesis plantea así una doble vertiente: una investigación histórica y una recuperación patrimonial. Existe, por tanto, una voluntad de construir una explicación a partir de la materialidad que ha sobrevivido al progresivo abandono, de los medios con los que se constituyó una forma de enseñanza que delimitó los contenidos y formas de la disciplina y de sus profesionales. El curso de esta configuración se llevó a cabo a partir de un conjunto de espacios, medios y personas que participaron en la definición y contenidos de aquella forma de enseñanza, haciendo aparecer diferentes profesionales. Así, la tesis plantea el estudio y análisis de una serie de espacios (sala de disección, museo, aula, laboratorio, taller...), de medios docentes (pizarras, proyectores, placas de vidrio, libros, pinturas, esculturas, frascos de vidrio, carteles, dibujos, ilustraciones...) y de profesionales (conservador y preparador, profesor, dibujante, escultor...) con el objetivo de conocer cómo se llevó a cabo la enseñanza de anatomía. En este proceso, se analiza en qué medida la didáctica forma parte de otras prácticas (investigación, colección...) mediante las cuales se configura la anatomía como especialidad a lo largo del período estudiado. Esta aproximación analítica lleva al centro de la investigación tanto la materialidad anatómica (espacios, medios, objetos, prácticas) como sus agentes o usuarios. Se analiza cómo el cuerpo humano se transforma en diferentes objetos de estudio y contemplación y cómo estos objetos transitan por los diferentes espacios y entre los diferentes agentes. Las preparaciones naturales pasan de la sala de disección en el aula donde son utilizadas por el profesor como soporte de las clases teóricas, o en el taller del escultor donde servirán como modelo para la creación de piezas anatómicas artificiales para el museo, donde también se encuentran preparaciones húmedas, que serán estudiadas y dibujadas por los alumnos. Las ilustraciones anatómicas, dibujadas desde el natural, se convierten en herramientas de soporte imprescindible para la enseñanza de la anatomía, tanto formando parte de libros de texto y atlas, como de carteles y cuadros colgados en las paredes o de diapositivas proyectadas en el aula. Ilustraciones que, con el tiempo, se estandarizan dejando de tener un estilo particular, lo que las hace repetibles y reproducibles, las imágenes dejan así ser ideales para pasar a ser objetivas. En la didáctica de esa ciencia museológica que es la anatomía, los públicos considerados son los estudiantes de la Facultad: un público oficial, controlado. También podemos encontrar a otros públicos, incluso femeninos, pero siempre bajo la supervisión por el profesor, quien dirige las miradas. Son públicos, los primeros principalmente, que también podían participar en otros espacios en la ciudad, en donde otras formas de mostrar anatomías humanas configuraban otros regímenes de exhibición anatómicos. En estos espacios, museos anatómicos populares, se mostraban las mismas piezas que en los universitarios, pero aquí los públicos eran más generales y sus miradas y reacciones emocionales podían descontrolarse respecto a las miradas en el museo de la Facultad de Medicina.

In this thesis, it is studied and analysed the materiality used in the teaching of medicine at the University of Barcelona from the 60s of the 19th century to the 40s of the 20th century. In other words, the period of establishment and consolidation of a new university promoted by the Spanish liberal state and creation of a new educational model of medicine, where anatomy plays a central role and, at the same time, redefines its disciplinary contents. To perform this analysis, four cases have been studied, objects that have been preserved in the Faculty of Medicine of the University of Barcelona as remains of larger collections that were part of the Faculty’s anatomical museum. This thesis thus proposes a double aspect: historical research and heritage recovery. There is, therefore, a will to construct an explanation based on the materiality that has survived the progressive abandonment, of the means with which a form of education was constituted that delimited the contents and forms of the discipline and its professionals. This configuration was carried out from a set of spaces, media and people who participated in the definition and contents of that form of education, while bringing different professionals to appear. Thus, the thesis proposes the study and analysis of a series of spaces (dissection room, museum, classroom, laboratory, workshop...), teaching media (blackboards, projectors, glass plates, books, paintings, sculptures, glass bottles, posters, drawings, illustrations...) and professionals (conservator and preparer, teacher, drawer, sculptor...) with the aim of knowing how the teaching of anatomy was carried out. In this process, it is analysed to what extent didactics forms part of other practices (research, collection...) through which anatomy is configured as a specialty throughout the period studied. This analytical approach brings both anatomical materiality (spaces, means, objects, practices) and its agents or users to the centre of the research. It is analysed how the human body is transformed into different objects of study and contemplation and how these objects transit through different spaces and between different agents. The natural preparations go from the dissection room to the classroom where they are used by the teacher as support for theoretical classes, or to the sculptor’s workshop where they will serve as a model for the creation of artificial anatomical pieces for the museum, where there are also liquid-preserved preparations, which will be studied and drawn by the students. Anatomical illustrations, drawn from the natural, become indispensable support tools for the teaching of anatomy, both as part of textbooks and atlases, as posters and pictures hung on the walls or slides projected in the classroom. Illustrations, which over time become standardized, ceasing to have a particular style, which makes them repeatable and reproducible, the images thus cease to be ideal and become objective. In the teaching of this museological science that is anatomy, the public considered are the students of the Faculty: an official, controlled public. We can also find other audiences, even female, but always under the supervision of the teacher, who directs the looks. They are public, especially the first ones, who could also participate in other spaces in the city, where other ways of showing human anatomies configured other anatomical exhibition regimes. In these popular anatomical museums the same pieces were displayed as in the university ones, but here the public was more general and their looks and emotional reactions, could get out of control with respect to the views in the museum of the Faculty of Medicine.