Factores de riesgo y optimización del manejo de la recurrencia postquirúrgica en la enfermedad de Crohn

Author

Cañete Pizarro, Fiorella Consuelo

Director

Domenech Morral, Eugeni

Mañosa i Ciria, Míriam

Tutor

Bayés Genís, Antoni

Date of defense

2022-09-01

Pages

177 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina

Abstract

Introducció: En el primer any posterior a una cirurgia intestinal resectiva, un elevat percentatge de pacients amb malaltia de Crohn (EC) desenvolupen lesions inflamatòries mucoses en el neoíleon terminal anastomosado, fenomen que es coneix com a recurrència postquirúrgica (RPQ). Aquest percentatge pot variar entre un 40-70% en funció de si es prescriu o no tractament preventiu posterior a la cirurgia, respectivament. El desenvolupament de lesions recurrents implica un major risc de desenvolupar símptomes i complicacions pròpies de la EC i, per tant, un major risc de requerir noves intervencions quirúrgiques durant el seguiment el que incrementa el risc de pèrdua de la funció intestinal. Objectius: Avaluar la història natural del desenvolupament de RPQ endoscòpica en pacients sota tractament profilàctic de manteniment amb tiopurinas, quan inicialment han previngut l’aparició d’una RPQ endoscòpica precoç en els primers 6-12 mesos després de la cirurgia, i avaluar l’eficàcia dels agents anti-TNF (infliximab o adalimumab) per a la prevenció i tractament de la RPQ endoscòpica després de la cirurgia resectiva intestinal. Mètodes: es van realitzar 3 estudis retrospectius a partir de cohorts de pacients inclosos de manera consecutiva i prospectiva. El primer estudi va ser unicéntrico, en el qual es va incloure tots els pacients amb resecció intestinal i anastomosis ileocólica que van iniciar tractament preventiu amb tiopurinas posterior a la cirurgia, amb una primera avaluació endoscòpica sense RPQ endoscòpica, per a avaluar les proporcions de RPQ en el seguiment. Un segon estudi d’àmbit estatal, multicèntric, en una cohort de pacients identificats a partir del registre ENEIDA, en els quals es va prescriure tractament preventiu de RPQ amb agents anti-TNF (adalimumab o infliximab) dins dels 3 mesos posteriors a la resecció ileocolónica i, tenien una avaluació endoscòpica dins dels 18 mesos posteriors a la cirurgia per a avaluar l’eficàcia dels agents anti-TNF. Finalment, un tercer estudi, multicèntric, en una cohort de pacients amb EC amb resecció intestinal i anastomosis ileocólica, que havien iniciat tractament amb agents anti-TNF (infliximab o adalimumab) posterior al diagnòstic de RPQ endoscòpica establerta (definida per un índex de Rutgeerts >i1), per a avaluar les taxes d’eficàcia dels agents anti-TNF. Conclusions: Les tiopurinas són eficaces a prevenir la RPQ endoscòpica a llarg termini quan han estat efectives en la prevenció de RPQ endoscòpica precoç. Els agents anti-TNF (infliximab i adalimumab), són eficaços a prevenir la RPQ, sense diferències entre tots dos, i també són eficaces a millorar i revertir la RPQ endoscòpica establerta. El tractament concomitant amb tiopurinas i la teràpia amb infliximab s’associen a una major eficàcia terapèutica a revertir lesions mucoses.


Introducción: En el primer año posterior a una cirugía intestinal resectiva, un elevado porcentaje de pacientes con enfermedad de Crohn (EC) desarrollan lesiones inflamatorias mucosas en el neoíleon terminal anastomosado, fenómeno que se conoce como recurrencia postquirúrgica (RPQ). Este porcentaje puede variar entre un 40-70% en función de si se prescribe o no tratamiento preventivo posterior a la cirugía, respectivamente. El desarrollo de lesiones recurrentes implica un mayor riesgo de desarrollar síntomas y complicaciones propias de la EC y, por tanto, un mayor riesgo de requerir nuevas intervenciones quirúrgicas durante el seguimiento lo que incrementa el riesgo de pérdida de la función intestinal. Objetivos: Evaluar la historia natural del desarrollo de RPQ endoscópica en pacientes bajo tratamiento profiláctico de mantenimiento con tiopurinas, cuando inicialmente han prevenido la aparición de una RPQ endoscópica precoz en los primeros 6-12 meses tras la cirugía, y evaluar la eficacia de los agentes anti-TNF (infliximab o adalimumab) para la prevención y tratamiento de la RPQ endoscópica tras la cirugía resectiva intestinal. Métodos: se realizaron 3 estudios retrospectivos a partir de cohortes de pacientes incluidos de forma consecutiva y prospectiva. El primer estudio fue unicéntrico, en el que se incluyó todos los pacientes con resección intestinal y anastomosis ileocólica que iniciaron tratamiento preventivo con tiopurinas posterior a la cirugía, con una primera evaluación endoscópica sin RPQ endoscópica, para evaluar las proporciones de RPQ en el seguimiento. Un segundo estudio de ámbito estatal, multicéntrico, en una cohorte de pacientes identificados a partir del registro ENEIDA, en los que se prescribió tratamiento preventivo de RPQ con agentes anti-TNF (adalimumab o infliximab) dentro de los 3 meses posteriores a la resección ileocolónica y, tenían una evaluación endoscópica dentro de los 18 meses posteriores a la cirugía para evaluar la eficacia de los agentes anti-TNF. Por último, un tercer estudio, multicéntrico, en una cohorte de pacientes con EC con resección intestinal y anastomosis ileocólica, que habían iniciado tratamiento con agentes anti-TNF (infliximab o adalimumab) posterior al diagnóstico de RPQ endoscópica establecida (definida por un índice de Rutgeerts >i1), para evaluar las tasas de eficacia de los agentes anti-TNF. Conclusiones: Las tiopurinas son eficaces en prevenir la RPQ endoscópica a largo plazo cuando han sido efectivas en la prevención de RPQ endoscópica precoz. Los agentes anti-TNF (infliximab y adalimumab), son eficaces en prevenir la RPQ, sin diferencias entre ambos, y también son eficaces en mejorar y revertir la RPQ endoscópica establecida. El tratamiento concomitante con tiopurinas y la terapia con infliximab se asocian a una mayor eficacia terapéutica en revertir lesiones mucosas.


Introduction: In the first year after ileocecal resection with anastomosis a high percentage of patients with Crohn’s disease (CD) develop mucosal inflammatory lesions in the neoterminal ileum, a phenomenon known as postoperative recurrence (POR). This percentage ranges between 40-70% in patients without or with preventive therapy prescribed after surgery, respectively. The development of mucosal lesions involves a greater risk of developing symptoms and complications and a greater risk of requiring new surgical interventions during follow-up, which increases the risk of loss of intestinal function. Aims: To evaluate the natural history of the development of endoscopic POR in patients receiving prophylactic maintenance therapy with thiopurines, when initially they have prevented the appearance of early endoscopic POR in the first 6-12 months after surgery, and to evaluate the efficacy of the anti-TNF agents (infliximab or adalimumab) for the prevention and treatment of endoscopic POR after ileocecal resection with anastomosis. Methods: Three retrospective studies have been performed from cohorts of patients consecutively and prospectively included. The first study included all patients with intestinal resection and ileocolonic anastomosis who started preventive therapy with thiopurines after surgery with a first endoscopic assessment without endoscopic POR, to evaluate the long-term outcomes of POR in these patients. The second study was a multicenter, nationwide study that included a cohort of patients identified from the ENEIDA registry, in whom preventive therapy of POR with anti-TNF agents (adalimumab or infliximab) was prescribed within 3 months after ileocolonic resection and who had an endoscopic assessment within 18 months after surgery, to assess the efficacy of anti-TNF agents. Finally, a third multicenter study included a cohort of patients who had started treatment with anti-TNF agents (infliximab or adalimumab) after the diagnosis of established endoscopic POR (defined by an index of Rutgeerts >i1), to assess the efficacy of anti-TNF agents. Conclusions: Thiopurines are effective in preventing long-term endoscopic POR when they have been effective in preventing early endoscopic POR. Anti-TNF agents (infliximab and adalimumab) are effective in preventing POR, with no differences between the two anti-TNF agents, and are also effective in improving and reverting postoperative mucosal lesions (established POR). Concomitant treatment with thiopurines and infliximab therapy are associated with greater therapeutic efficacy in reverting mucosal lesions.

Keywords

Malaltia de Crohn; Enfermedad de Crohn; Crohn’s disease; Recurrència postquirúrgica; Recurrencia postquirúrgica; Factors de risc; Factores de riesgo; Risk factors

Subjects

00 - Prolegomena. Fundamentals of knowledge and culture. Propaedeutics

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

fccp1de1.pdf

6.770Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

This item appears in the following Collection(s)