Afectación renal en el paciente oncológico: de la fisiopatología a la repercusión nefrológica de los tratamientos oncoespecíficos

Abstract

La connexió que hi ha entre la lesió renal i el càncer és bidireccional. D’una banda, tant el fracàs renal agut com la malaltia renal crònica (aguditzada o el desenvolupament) augmenten la morbimortalitat de la població amb càncer. Per contra, l’aparició de processos neoplàsics i els seus tractaments poden repercutir negativament a la funció renal. A la darrera dècada s’ha produït un canvi molt rellevant en el pronòstic de diferents tipus de càncer d’òrgan sòlid gràcies al desenvolupament de noves teràpies oncoespecífiques i, principalment, a la immunoteràpia. Aquest fet ha propiciat nous reptes per a nefròlegs i oncòlegs a l’hora de caracteritzar i tractar les noves formes de presentació de lesió renal associades a aquests nous tractaments. D’aquest abordatge multidisciplinari neix l’onconefrologia. L’objectiu de la present tesi és avaluar les causes d’insuficiència renal als pacients afectes de càncer i la seva repercussió pronòstica. S’han fet tres treballs. Al primer s’objectiva que la nefritis intersticial aguda és la lesió renal més freqüent en els pacients amb càncer que reben immunoteràpia i el seu pronòstic és favorable si s’instaura un tractament de manera immediata al fracàs renal agut. El segon treball analitza una sèrie de 759 pacients amb neoplàsia d’òrgan sòlid que reben immunoteràpia i presenten una incidència de fracàs renal agut del 15,5%. L’edat i la pitjor funció renal basal són factors de risc independents per desenvolupar fracàs renal agut. En aquest treball s’estableix que la presència d’un sol episodi de fracàs renal agut augmenta el risc de mort en aquest grup de pacients. En el tercer treball, multicèntric i en col·laboració amb el grup GLOSEN i Onconefrología, tots dos grups de treball de la Societat Espanyola de Nefrologia, queda de manifest que el 80% dels pacients amb càncer que se sotmeten a biòpsia renal es poden beneficiar d’un tractament nefrològic específic, així com que la nefritis intersticial aguda és la lesió renal predominant en comparar-la amb períodes de temps previs a lús dimmunoteràpia.

La conexión que existe entre la lesión renal y el cáncer es bidireccional. Por un lado, tanto el fracaso renal agudo como la enfermedad renal crónica (agudizada o su desarrollo) aumentan la morbimortalidad de la población con cáncer. Por el contrario, la aparición de procesos neoplásicos y sus tratamientos pueden repercutir negativamente en la función renal. En la última década se ha producido un cambio muy relevante en el pronóstico de diferentes tipos de cáncer de órgano sólido gracias al desarrollo de nuevas terapias oncoespecíficas y, principalmente, a la inmunoterapia. Este hecho ha propiciado nuevos retos para nefrólogos y oncólogos a la hora de caracterizar y tratar las nuevas formas de presentación de lesión renal asociada a estos nuevos tratamientos. De este abordaje multidisciplinar nace la Onconefrología. El objetivo de la presente tesis es evaluar las causas de insuficiencia renal en los pacientes afectos de cáncer y su repercusión pronóstica. Se han realizado tres trabajos. En el primero de ellos se objetiva que la nefritis intersticial aguda es la lesión renal más frecuente en los pacientes con cáncer que reciben inmunoterapia y su pronóstico es favorable si se instaura un tratamiento de manera inmediata al fracaso renal agudo. El segundo trabajo analiza una serie de 759 pacientes con neoplasia de órgano sólido que reciben inmunoterapia, presentando una incidencia de fracaso renal agudo del 15,5%. La edad y la peor función renal basal son factores de riesgo independientes para desarrollar fracaso renal agudo. En este trabajo se establece que la presencia de un solo episodio de fracaso renal agudo aumenta el riesgo de muerte en este grupo de pacientes. En el tercer trabajo, multicéntrico y en colaboración con el grupo GLOSEN y Onconefrología, ambos grupos de trabajo de la Sociedad Española de Nefrología, queda de manifiesto que el 80% de los pacientes con cáncer que se someten a biopsia renal se pueden beneficiar de un tratamiento nefrológico específico, así como que la nefritis intersticial aguda es la lesión renal predominante al compararla con periodos de tiempo previos al uso de inmunoterapia.

The link between kidney injury and cancer is bidirectional. On the one hand, both acute kidney injury and chronic kidney disease (exacerbated or developing) increase the morbidity and mortality of the population with cancer. On the other hand, the presence of cancer and its treatments can have a negative impact on renal function. In the last decade there has been a relevant change in the prognosis of different types of solid organ cancer thanks to the development of new oncospecific therapies and, mainly, immunotherapy. This fact has led to new challenges for nephrologists and oncologists when it comes to characterizing and treating the new forms of kidney injury associated with these new treatments. Onconephrology is born from this multidisciplinary approach. The objective of this thesis is to evaluate the causes of kidney injury in patients with cancer and its prognosis. Three articles have been developed. The first study shows that acute interstitial nephritis is the most common kidney injury in cancer patients receiving immunotherapy and its prognosis is favourable if treatment is started immediately after acute kidney injury. The second study analyzes a sample of 759 patients with solid organ neoplasia receiving immunotherapy, presenting an incidence of acute kidney injury of 15.5%. Age and baseline renal function are independent risk factors for developing acute kidney injury. This study establishes that the presence of a single episode of acute kidney injury increases the risk of death in this group of patients. The third study, multicenter and in collaboration with the GLOSEN and Onconephrology, both working groups of the Spanish Society of Nephrology, showed that 80% of patients with cancer who undergo kidney biopsy can benefit from a specific nephrological treatment, as well as acute interstitial nephritis is the predominant kidney injury when compared to time’s periods prior to the use of immunotherapy.