Transició socioecològica dels agroecosistemes a Mallorca. Canvi d'usos del sòl, ecologia del paisatge i balanços energètics (1860-2012).

Abstract

[cat] Aquesta Tesi Doctoral analitza la transició socioecològica dels agroecosistemes de Mallorca, i les forces motores del canvi, a través de la reconstrucció històrica dels balanços energètics i dels usos del sòl. La recerca parteix d’una contextualització en el llarg termini, reinterpretant les ruptures socioecològiques ocorregudes. S’inicia amb la colonització catalana i la instauració d’una estructura de classes basada en el latifundi i el sotmetiment de la pagesia, que va determinar l’entrada al capitalisme agrari de l’edat moderna. Posteriorment, s’estudia el canvi que suposà la fallida de la gran propietat i l’avenç de la petita propietat pagesa entre finals del segle XIX i mitjans del XX. A partir d’aquell tombant, amb l’arribada del turisme de masses es donà a l’illa un procés de marginació del sector agrari que ha conduït al seu desmembrament, però paradoxalment també ha permès conservar una herència biocultural que està facilitant la reconversió cap a l’agricultura ecològica. Un cop establertes les principals etapes de la transició socioecològica de l’agricultura mallorquina, la recerca continua aprofundint en l’anàlisi dels agroecosistemes des de dues òptiques complementàries per a tres talls de temps representatius de tres sistemes agraris diferenciats: el del predomini de la gran propietat a mitjan segle XIX (1850-1860), el de l’agricultura familiar pagesa de mitjan segle XX (1956), i en darrer terme, el de l’agricultura convencional de principis de segle XXI (2012). L’estudi procedeix amb l’aixecament cartogràfic de les cobertes i usos del sòl a tres escales –regional, local i paisatge-, i l’aplicació de mètriques del paisatge, amb l’objectiu d’explorar l’evolució de la seva estructura i funcionalitat ecològica. En aquesta part de la tesi doctoral es demostra la utilitat de transferir el concepte de pertorbació-complexitat intermèdia als paisatges culturals mediterranis, i com l’agricultura tradicional genera un mosaic agroforestal heterogeni de gran interès com a instrument de conservació. La darrera part de la recerca reconstrueix els balanços energètics dels agroecosistemes del municipi de Manacor, un territori que pot considerar-se representatiu de tota l’illa per la seva extensió i diversitat biogeogràfica, a través de la quantificació dels fluxos energètics i indicadors multi-EROI (Energy Return on Investment) des d’una perspectiva biofísica circular. Els resultats confirmen com l’estructura de la propietat ha condicionat la gestió de la terra i demés recursos, i com el trànsit d’una agricultura de base orgànica a una de base fòssil ha fet minvar els retorns energètics de l’agroecosistema posant en risc la reproducció dels seus béns fons. Emperò, i a diferència d’altres territoris, l’adopció parcial de les tècniques de l’agricultura convencional ha provocat la permanència (precària) d’un patrimoni biocultural que pot ser un important recurs per al present i el futur.

[spa] Esta Tesis Doctoral analiza la transición socioecológica de los agroecosistemas de Mallorca, y las fuerzas motoras del cambio, a través de la reconstrucción histórica de los balances energéticos y de los usos del suelo. La investigación parte de una contextualización en el largo plazo, reinterpretando las rupturas socioecológicas ocurridas. Se inicia con la colonización catalana y la instauración de una estructura de clases basada en el latifundio y el sometimiento del campesinado, que determinó la entrada al capitalismo agrario de la edad moderna. Posteriormente se estudia el cambio que supuso la quiebra de la gran propiedad y el avance de la pequeña propiedad campesina entre finales del siglo XIX y mediados del XX. A partir de ahí, con la llegada del turismo de masas se dio en la isla un proceso de marginación del sector agrario que ha conducido a su desmembramiento, pero paradójicamente también ha permitido conservar una herencia biocultural que está facilitando la reconversión hacia a la agricultura ecológica. Una vez establecidas las principales etapas de la transición socioecológica de la agricultura mallorquina, la investigación continúa profundizando en el análisis de los agroecosistemas desde dos ópticas complementarias para tres cortes de tiempo representativos de tres sistemas agrarios diferenciados: el del predominio de la gran propiedad a mediados del siglo XIX (1850-1860), el de la agricultura familiar campesina de mediados del siglo XX (1956), y en último término, el de la agricultura convencional de principios de siglo XXI (2012). El estudio sigue con el levantamiento cartográfico de las cubiertas y usos del suelo a tres escalas -regional, local y paisaje-, y la aplicación de métricas del paisaje, con el objetivo de explorar la evolución de su estructura y funcionalidad ecológica. En esta parte de la tesis doctoral se demuestra la utilidad de transferir el concepto de perturbación-complejidad intermedia a los paisajes culturales mediterráneos, y como la agricultura tradicional genera un mosaico agroforestal heterogéneo de gran interés como instrumento de conservación. La última parte de la investigación reconstruye los balances energéticos de los agroecosistemas del municipio de Manacor, un territorio que puede considerarse representativo de toda la isla por su extensión y diversidad biogeográfica, a través de la cuantificación de los flujos energéticos e indicadores multi-EROI (Energy Return on Investment) desde una perspectiva biofísica circular. Los resultados confirman como la estructura de la propiedad ha condicionado la gestión de la tierra y demás recursos, y como el tránsito de una agricultura de base orgánica a una de base fósil ha hecho disminuir los retornos energéticos del agroecosistema poniendo en riesgo la reproducción de sus bienes fondo. No obstante, y a diferencia de otros territorios, la adopción parcial de las técnicas de la agricultura convencional ha provocado la permanencia (precaria) de un patrimonio biocultural que puede ser un importante recurso para el presente y el futuro.

[eng] This Doctoral Thesis analyses the socio-ecological transition of the agroecosystems of Mallorca, and the driving forces of change, through the historical reconstruction of energy balances and land uses. The research is based on a long-term contextualization, reinterpreting the socio-ecological ruptures that took place. They began with the Catalan colonization and the establishment of an agrarian class structure based on large estates and the subjugation of the peasantry, which determined the entry into agrarian capitalism of the modern times. Later, the change caused by the bankruptcy of large property and the advance of small peasant property between the end of the 19th century and the middle of the 20th is studied. From that peasant turn onwards, with the arrival of mass tourism, a process of marginalization of the agricultural sector took place on the island that has led to its dismemberment, but paradoxically it has also allowed the preservation of a biocultural heritage that is facilitating the conversion towards organic farming. Once the main stages of the socio-ecological transition of Mallorcan agriculture have been established, the research continues to delve into the analysis of agroecosystems from two complementary perspectives for three time cuts representative of three different agricultural systems: the predominance of large property in the middle of the 19th century (1850-1860), the peasant family farming of the mid-20th century (1956), and lastly, the conventional agriculture of the beginning of the 21st century (2012). The study continues with the cartographic survey of the land covers and land uses at three scales -regional, local and landscape-, and the application of landscape metrics, with the aim of exploring the evolution of its structure and ecological functionality. This part of the doctoral thesis demonstrates the usefulness of transferring the concept of intermediate disturbance-complexity to Mediterranean cultural landscapes, and how traditional agriculture generates a heterogeneous agroforestry mosaic of great interest for nature conservation. The last part of the research reconstructs the energy balances of the agroecosystems of the Manacor municipality, a territory that can be considered representative of the entire island due to its extension and biogeographic diversity, through the quantification of energy flows and multi-EROI indicators (Energy Return on Investment) from a circular biophysical perspective. The results confirm how the ownership structures have conditioned the management of land and other resources, and how the transition from an organic-based agriculture to a fossil-based one has reduced the energy returns of the agroecosystem, putting the reproduction of their funds at risk. However, and unlike other territories, the partial adoption of conventional agriculture techniques has led to the (precarious) permanence of a biocultural heritage that can be an important resource for the present and the future.