El déficit de protección del conocimiento tradicional en el marco constitucional ecuatoriano: Democracia monista y persistencia de la colonialidad

Abstract

Aquesta tesi doctoral parteix d'una realitat social històrica excloent de l'Equador, com a resultat de l'estructura socioeconòmica i institucional desplegada en el marc de l'economia-món capitalista. En aquest context, el marc de protecció del coneixement tradicional, limitat per les matrius conceptuals pròpies d'una concepció monista de la sobirania i la persistència de la colonialitat, esdevé insuficient, posant en risc la natura i els pobles originaris. Per fer front a l'anàlisi d'aquesta qüestió, s'han identificat les arrels del patró de reconeixement dels drets dels pobles originaris al constitucionalisme equatorià. Es conclou, a partir de l'anàlisi dels textos, que s'ha consolidat una tradició de desigualtat i sotmetiment, amb l'exclusió consegüent d'aquests pobles i l'explotació dels recursos naturals. En aquest context, s'ha legitimat l'aprofitament dels coneixements tradicionals per part dels actors corporatius, d'acord amb un model de mercantilització que acaba implicant la despossessió dels actors locals. La tesi examina com el dret internacional de la propietat intel·lectual ha influït en la fonamentació teòrica d'aquesta despossessió, des dels seus trets formals fins a la seva operativitat, donant lloc a una tensió irresoluble entre els drets econòmics protegits pel dret internacional i els drets col·lectius dels pobles indígenes

La presente tesis doctoral parte de una realidad social histórica excluyente de Ecuador, como resultado de la estructura socioeconómica e institucional desplegada en el marco de la economía-mundo capitalista. En este contexto, el marco de protección del conocimiento tradicional, limitado por las matrices conceptuales propias de una concepción monista de la soberanía y la persistencia de la colonialidad, deviene insuficiente, poniendo en riesgo a la naturaleza y a los pueblos originarios. Para afrontar el análisis de esta cuestión, se han identificado las raíces del patrón de reconocimiento de los derechos de los pueblos originarios en el constitucionalismo ecuatoriano. Se concluye, a partir del análisis de los textos, que se ha consolidado una tradición de desigualdad y sometimiento, con la consiguiente exclusión de estos pueblos y la explotación de los recursos naturales. En este contexto, se ha legitimado el aprovechamiento de los conocimientos tradicionales por parte de los actores corporativos, de acuerdo con un modelo de mercantilización que acaba implicando la desposesión de los actores locales

This doctoral thesis is based on the deficit presented by the protection of traditional knowledge in Ecuadorian constitutionalism. The constitutional historical framework that begins in 1812 describes the consequences of the constitutional matrix based on the monism of sovereignty and the monocultural pattern as a response to the capitalist world-system, highlighting power structures between the center and the periphery. A model that reveals the ideological vision of contemporary International Law supported by legal monism, applying the conditions of the form of social organization and the right to property. Thus, the exclusion of native peoples was promoted through citizen access and the exploitation of natural resources. Traditional knowledge (TC) has also been exploited and, despite the benefit it has brought to the dominant culture, it has not been valued or legally recognized until the end of the 20th century. With the implementation of the socioeconomic and institutional structure encapsulated by the cultural homogenization that alludes to the constitutional development during the republican life (1830-2008), laws such as mining and the Ingenios Code (2016) were formulated, according to with the logic of development prosecuted by technoscience, without actually articulating socio-environmental responsibilities, nor clear rules on the distribution of benefits.