Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de la Ciència
Aquesta tesi doctoral estudia el mesurament de la intel·ligència, com una pràctica de la qual es va apropiar el col·lectiu de mestres espanyols al primer terç del segle XX. He analitzat aquest procés a través de la incorporació gradual d’una formació psicològica cada vegada més actualitzada i pràctica. Les fonts consultades denoten un ampli ús dels tests, però el mesurament també va ser controvertit. Molts mestres advocaven per un ús mesurat, subordinat a fins pedagògics. La investigació posa de manifest les diverses maneres i els fins amb què mestres de les escoles primàries feien servir els tests d’intel·ligència en la seva pràctica quotidiana. Molts ho veien com un instrument útil per conèixer els estudiants. Tot i això, el contacte personal directe a l’aula era considerat com una font d’informació més fiable. En la meva tesi argumento que els resultats dels mesuraments com a “dades objectives” van ser usats pels mestres per denunciar les condicions de treball dolentes i la negligència en criança dels nens, especialment en el context rural. Així mateix, la meva investigació mostra les tenses relacions entre educadors i psicòlegs i com alguns mestres van reaccionar a les noves legislacions. Tot i les limitacions i advertiments molts d’ells es van enfrontar a la tasca de “buscar” la ment excepcional a les seves aules. La meva investigació posa de manifest que el debat sobre la conveniència o no de seleccionar alumnes superdotats, justament havia començat al si del col·lectiu d’educadors, a través d’una enquesta d’opinió el 1911.
La presente tesis doctoral estudia la medición de la inteligencia, como una práctica de la que se apropió el colectivo de maestros españoles en el primer tercio del siglo XX. He analizado este proceso a través de la paulatina incorporación de una formación psicológica cada vez más actualizada y práctica. Las fuentes consultadas denotan un amplio uso de los tests, pero la medición también fue controvertida. Muchos maestros abogaban por un uso comedido, subordinado a fines pedagógicos. La investigación pone de manifiesto las diversas maneras y los fines con las que maestros de las escuelas primarias empleaban los tests de inteligencia en su práctica cotidiana. Muchos lo veían como un instrumento útil para conocer a los estudiantes. Sin embargo, el contacto personal directo en el aula era considerado como una fuente de información más fiable. En mi tesis argumento que los resultados de las mediciones como “datos objetivos” fueron usados por los maestros para denunciar las malas condiciones de trabajo y el descuido en la crianza de los niños, especialmente en el contexto rural. Asimismo, mi investigación muestra las tensas relaciones entre educadores y psicólogos y como algunos maestros reaccionaron a las nuevas legislaciones. A pesar de las limitaciones y las advertencias, muchos de ellos se enfrentaron a la tarea de “buscar” la mente excepcional en sus aulas. Mi investigación pone de manifiesto que el debate acerca de la conveniencia o no de seleccionar alumnos superdotados, justamente había comenzado en el seno del colectivo de los educadores, a través de un sondeo de opinión en 1911.
This doctoral thesis studies the measurement of intelligence, practiced by Spanish teachers in the first third of the 20th century. I have analyzed this appropriation process through the gradual incorporation a psychological training that was increasingly up-dated and practical oriented. The consulted documents show an extended use of tests, while, at the same time such measurements were also considered quite controversial. Many teachers advocated for a restrained use of tests, subordinated to pedagogical purposes. My research reveals the various ways and purposes with which primary school teachers used intelligence tests in their daily practice. Many saw it as a useful tool for getting to know students. However, direct personal contact in the classroom was considered a more reliable source of information. In my thesis I argue that the results of the teachers’ measurements viewed as “objective data” were used by teachers, living in rural areas, to denounce their poor working conditions and adults’ carelessness way of raising children. Likewise, my research shows the tense relations between educators and psychologists and how some teachers reacted to new legislations. Despite limitations and caveats, many of the teachers were willing to contribute to the “search” for the exceptional mind in their classrooms. My research shows that the debate about whether or not gifted students should be selected, begun in Spain precisely within the group of educators, with the help of an opinion poll launched in 1911.
Educació; Educación; Education; Mesurament; Medición; Measurement; Intel·ligència; Inteligencia; Intelligence
93 - History. Auxiliary sciences of history. Local History
Ciències Humanes
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.