Rutes literàries i patrimonialització. Estudi de la ruta pictoricoliterària Mir/Manent

Abstract

Les rutes literàris són, a casa nostra, una fórmula vigent de patrimonialització literària i, si d’una banda, la seva presència a la societat és notòria i dinàmica i la literatura teòrica tracta abundantment alguns dels seus elements fonamentals, abordar en un treball les seves característiques a partir de l’anàlisi de rutes existents, descriure’n un procés de patrimonialització i objectivar els actius que la literatura en aquest format aporta és un terreny poc explorat. Aquest treball consta de tres apartats. El primer, refereix el patrimoni cultural i el literari com a marc en el qual s’inscriuen les eines contemporànies de patrimonialització literària que detalla, posa l’accent en les rutes literàries, dona notícia, com a exemple, de les d’un àmbit geogràfic concret i en tracta l’empara legal. El segon, d’una banda, ofereix una panoràmica que inclou el valor significatiu que hi tenen la mirada, el ritme del passeig, l’excursionisme i el turisme com també els antecedents i els precedents en general i a casa nostra en particular. De l’altra, tracta les característiques d’una ruta literària a partir de l’anàlisi de rutes dels territoris de parla catalana i en presenta els resultats com a indicadors d’experiència per a les decisions que proposa de prendre a l’hora de generar noves rutes. El tercer, refereix l’estudi de cas, la ruta pictoricoliterària dedicada al poeta, memorialista, crític i traductor Marià Manent Cisa (Barcelona, 1898-1988) i al pintor paisatgista Joaquim Mir Trinxet (Barcelona, 1873-1940) que circula per l’Aleixar i Maspujols, dos petits pobles catalans del Camp de Tarragona, als quals van estar vinculats en períodes significatius de la seva producció i en els quals la ruta se significa com a producte turístic únic en un territori erm d’aquest tipus d’iniciatives. També n'objectiva el procés de patrimonialització i els actius generats per la seva creació, implementació i explotació.

Las rutas literarias son, en la sociedad catalana, una fórmula vigente de patrimonialización literaria y si, de una parte su presencia social es notoria y dinámica y la literatura teórica trata abundantemente algunos de sus elementos fundamentales, de otra abordar en un trabajo sus características a partir del análisis de rutas existentes, describir el proceso de patrimonialización de una y objetivar los activos que la literatura en este formato aporta es un terreno poco explorado. Este trabajo consta de tres apartados. El primero, se refiere al patrimonio cultural y literario como marco en el cual se inscriben las fórmulas contemporáneas de patrimonialización literaria; las detalla, singulariza las rutas literarias, da noticia de las de un ámbito geográfico concreto y trata su amparo legal. El segundo, de una parte, ofrece una panorámica que incluye el valor significativo de la mirada, el ritmo del paseo, el excursionismo y el turismo junto con sus antecedentes y precedentes en general y en Cataluña en particular. De la otra, trata las características de una ruta literaria a partir del análisis de rutas de los territorios de habla catalana, y presenta los resultados de estos análisis como indicadores de experiencia para las decisiones que propone que se tomen al elaborar nuevas rutas. El tercero, se refiere al estudio de caso: la ruta pictórico-literaria dedicada al poeta, memorialista, crítico y traductor Marià Manent Cisa (Barcelona, 1898-1988) y al pintor paisajista Joaquim Mir Trinxet (Barcelona, 1873-1940) que circula por l’Aleixar i Maspujols, dos pequeños pueblos catalanes del Camp de Tarragona, a los cuales estuvieron vinculados estos autores en periodos significativos de su producción artística y en los cuales la ruta se significa como único producto turístico en un territorio yermo de este tipo de iniciativas. Se objetivan también su proceso de patrimonialización y los activos que ha generado.

In our country, literary walking tours are currently being used to consolidate literature as a part of our cultural heritage. However, although these tours are well known and dynamic, and there is a great deal of theoretical literature on some of their fundamental features, little work has been done on the walking tours on offer in the Catalan-speaking territories, the process of cultural consolidation and the usefulness of this approach to literature. This work consists of three sections. The first discusses cultural and literary heritage as the framework in which the contemporary tools for consolidating literature as a cultural asset are inscribed; it lists them, focuses on literary walking tours, gives examples from a particular geographical area and analyses the legislation on literary heritage. The second gives an overview of the significance of the gaze, the rhythm of the walk, the association with hiking, sightseeing and other precedents in general and here in Catalonia. It also describes the features of a literary walking tour by analysing existing routes in Catalan-speaking territories and, at the same time, reporting the results of this analysis as indicators on which to base proposals for new routes. The third section is a case study of the pictorial-literary walking tour dedicated to the poet, memorialist, critic and translator Marià Manent Cisa (Barcelona, 1898-1988) and the landscape painter Joaquim Mir Trinxet (Barcelona, 1873-1940) in L’Aleixar and Maspujols, two small Catalan towns in the Camp de Tarragona where both authors spent significant amounts of time during their period of artistic production and where the route represents the only product for tourists in an area otherwise barren of this type of initiative. It discusses the process of consolidating their work as a part of cultural heritage and the assets generated.