El sobreendeudamiento del consumidor: prevención y reacción en el ordenamiento español

Abstract

L'endeutament és un instrument jurídic, econòmic i social que permet accedir a béns i serveis l'adquisició dels quals, amb recursos propis, resultaria més difícil o fins i tot impossible. No obstant això, si assoleix nivells desmesurats es pot convertir en un perill, i derivar en sobreendeutament. Aquesta situació afecta, no només els particulars afectats, sinó la societat en general, ja que es pot posar en risc l'estabilitat financera.

El nostre ordenament jurídic ha incorporat, a l'àmbit concursal, l'exoneració del passiu insatisfet com a solució al sobreendeutament de les persones físiques, i, en concret, dels consumidors. L'alliberament del deute pot tenir cert efecte preventiu del sobreendeutament, en fomentar un major grau de responsabilitat i prudència per als prestadors, a l'hora de concedir crèdit, ja que es fa partícip a l'entitat financera prestadora del risc de no cobrar el crèdit . Aquest fet hauria d'incentivar la concessió del préstec responsable. No obstant això, per potenciar aquest efecte, es conclou que es podrien depurar alguns defectes de tècnica legislativa en aquesta regulació. Per exemple, es podria articular un concepte valoratiu, en lloc del concepte normatiu, de la bona fe del deutor. D'aquesta manera es donaria accés a l'exoneració només al deutor honest però desafortunat.

En la mesura que la Llei de contractes de crèdit al consum i de crèdit immobiliari, davant la infracció de les obligacions del préstec responsable (deure informació i avaluació de solvència del prestatari), preveu únicament sancions de caràcter administratiu, que no han demostrat ser suficientment dissuasòries de concessions irresponsables; es considera necessari introduir conseqüències en dret privat per al prestador incomplidor. Aquestes conseqüències poden consistir, en l’àmbit concursal, en una subordinació del deute nascut amb motiu d’aquesta concessió irresponsable i fins i tot en la possibilitat de la seva exoneració. Aquestes conseqüències concursals es podrien complementar amb la imposició de multes administratives, però també amb altres en l'àmbit de dret civil.

Es proposa introduir en el nostre ordenament, davant d'incompliments de les obligacions derivades d'una concessió responsable, un cas específic de rescissió, que actuaria davant la infracció de l'obligació d'avaluar la solvència del prestatari, i es pot articular, com a conseqüència d'això, el manteniment de la validesa del contracte, però amb l'efecte de privar el prestador del cobrament dels interessos remuneratoris i moratoris, amb motiu del perjudici provocat, o fins i tot, en els casos més greus, amb la pèrdua de part de capital, com així passa en altres països del nostre entorn. Aquesta solució permetria evitar els indesitjables efectes, per al consumidor, de solucions com la nul·litat, anul·labilitat o resolució contractual, que ataquen la validesa del contracte i impliquen la restitució de prestacions.

A l'efecte d'articular un sistema sancionador efectiu, cal proveir els prestadors d'eines per a la correcta i completa avaluació de solvència dels prestataris. Això requereix concretar els elements que s'han de ponderar en l'avaluació de solvència i el pes que cadascun ha de tenir per determinar un resultat positiu o negatiu d'aquesta avaluació, per actuar en conseqüència. Però també requereix aprofundir en les fonts d'informació de què disposen els prestadors. Quant a aquestes fonts, els fitxers de solvència positius són eines essencials per informar de la ràtio d'endeutament de deutors i proporcionar una imatge més completa de la situació, la capacitat i la voluntat de reemborsament del consumidor. En la mesura que suposen un incentiu al bon comportament del deutor, pel fet de ser el mirall de la seva reputació financera, són necessaris per a la concessió de finançament responsable. De la mateixa manera, l'educació financera des d'edats primerenques és necessària perquè el consumidor sàpiga els riscos a què s'exposa quan s'endeuta. La regulació dels fitxers de solvència incentivaria la necessitat d'aquesta educació financera per part del consumidor.

Actualment predominen els fitxers de solvència negatius per als quals no cal el consentiment de l'afectat. L'escull a què s’al·ludeix per no regular els fitxers positius, és les possibles infraccions i ingerències a la privadesa i intimitat dels afectats que podrien produir-se, així com la normativa de protecció de dades que impedeix que flueixin aquestes dades de forma àgil per exigir el consentiment previ de l'afectat. És necessari introduir de forma expressa a la LOPDGG un títol legitimador per al tractament d'aquestes dades a fi de compatibilitzar la protecció privada del consumidor amb la necessària transparència al mercat de crèdit per aconseguir l'estabilitat del sistema financer. Aquest títol hauria de permetre l'accés als SIC privats amb fitxers de solvència positius, de la mateixa manera que es permet l'accés a la CIRBE, per aconseguir homogeneïtzar als Estats membres les bases de dades a les quals recórrer per avaluar la solvència i propiciar-ne un mercat creditici únic. A més, l'obligació de recórrer a aquests fitxers s'hauria d'estendre a qualsevol prestador i entitat que intermediï en finançament, incloses les FinTech i, en concret, les plataformes de finançament participatiu. L'entorn tecnològic en què vivim i la manca d'una regulació de fitxers positius contribueix a fer que prestadors de tota mena es nodreixin de dades alternatives per avaluar la solvència dels prestataris. Aquestes dades comporten riscos en el tractament derivats de l'ús de mecanismes d'intel·ligència artificial, per la qual cosa es requereix una regulació harmonitzada, des de la Unió Europea, per regular aquestes dades com a font d'informació i per regular el préstec responsable en tots els aspectes, a per tal d'uniformitzar la normativa existent que està dispersa i prevenir el sobreendeutament dels consumidors.

El endeudamiento es un instrumento jurídico, económico y social que permite el acceso a bienes y servicios cuya adquisición, con recursos propios, resultaría más difícil o incluso imposible. Sin embargo, si alcanza niveles desmedidos puede convertirse en un peligro, y derivar en sobreendeudamiento. Esta situación afecta, no solo a los particulares afectados, sino a la sociedad en general, ya que puede ponerse en riesgo la estabilidad financiera.

Nuestro ordenamiento jurídico ha incorporado, en el ámbito concursal, la exoneración del pasivo insatisfecho como solución al sobreendeudamiento de las personas físicas, y, en concreto, de los consumidores. La liberación de la deuda puede tener cierto efecto preventivo del sobreendeudamiento, al fomentar un mayor grado de responsabilidad y prudencia para los prestamistas, a la hora de conceder crédito, ya que se hace partícipe a la entidad financiera prestamista del riesgo de no cobrar su crédito. Este hecho debería incentivar la concesión del préstamo responsable. No obstante, para potenciar dicho efecto, se concluye que podrían depurarse algunos defectos de técnica legislativa en esta regulación. Por ejemplo, podría articularse un concepto valorativo, en lugar del concepto normativo, de la buena fe del deudor. De esta forma se daría acceso a la exoneración únicamente al deudor honesto pero desafortunado.

En la medida en que la Ley de contratos de crédito al consumo y de crédito inmobiliario, ante la infracción de las obligaciones del préstamo responsable (deber de información y evaluación de solvencia del prestatario), prevé únicamente sanciones de carácter administrativo, que no han demostrado ser suficientemente disuasorias de concesiones irresponsables, se considera necesario introducir consecuencias en Derecho privado para el prestamista incumplidor. Tales consecuencias pueden consistir, en el ámbito concursal, en una subordinación de la deuda nacida con motivo de esa concesión irresponsable e incluso en la posibilidad de su exoneración. Estas consecuencias concursales podrían complementarse con la imposición de multas administrativas, pero también, con otras en el ámbito de derecho civil. Se propone introducir en nuestro ordenamiento, ante incumplimientos de las obligaciones derivadas de una concesión responsable, un caso específico de rescisión, que actuaría ante la infracción de la obligación de evaluar la solvencia del prestatario, pudiendo articularse, como consecuencia de ello, el mantenimiento de la validez del contrato, pero con el efecto de privar al prestamista del cobro de los intereses remuneratorios y moratorios, con motivo del perjuicio provocado, o incluso, en los casos más graves, con la pérdida de parte de capital, como así sucede en otros países de nuestro entorno. Esta solución permitiría evitar los indeseables efectos, para el consumidor, de soluciones como la nulidad, anulabilidad o resolución contractual, que atacan la validez del contrato e implican la restitución de prestaciones.

A efectos de articular un sistema sancionador efectivo, se hace necesario proveer a los prestamistas de herramientas para la correcta y completa evaluación de solvencia de los prestatarios. Esto requiere concretar los elementos que deben ponderarse en la evaluación de solvencia y el peso que cada uno de ellos debe tener para determinar un resultado positivo o negativo de dicha evaluación, para actuar en consecuencia. Pero también requiere ahondar en las fuentes de información de las que disponen los prestamistas. Acerca de estas fuentes, los ficheros de solvencia positivos son herramientas esenciales para informar de la ratio de endeudamiento de deudores y proporcionar una imagen más completa de la situación, capacidad y voluntad de reembolso del consumidor. En la medida en que suponen un incentivo al buen comportamiento del deudor, por ser el espejo de su reputación financiera, son necesarios para la concesión de financiación responsable. Del mismo modo, la educación financiera desde edades tempranas resulta necesaria para que el consumidor sepa los riesgos a los que se expone cuándo se endeuda. La regulación de los ficheros de solvencia incentivaría la necesidad de esa educación financiera por parte del consumidor.

Actualmente predominan los ficheros de solvencia negativos para los que no se requiere el consentimiento del afectado. El escollo al que se alude para no regular los ficheros positivos, es las posibles infracciones e injerencias a la privacidad e intimidad de los afectados que podrían producirse, así como la normativa de protección de datos que impide que fluyan estos datos de forma ágil por exigir el previo consentimiento del afectado. Resulta necesario introducir de forma expresa en la LOPDGG un título legitimador para el tratamiento de estos datos a fin de compatibilizar la protección privada del consumidor con la necesaria transparencia en el mercado de crédito para lograr la estabilidad del sistema financiero. Este título debería permitir el acceso a los SIC privados con ficheros de solvencia positivos, del mismo modo que se permite el acceso a la CIRBE, para lograr homogeneizar en los Estados miembros las bases de datos a las que recurrir para evaluar la solvencia y propiciar un mercado crediticio único. Además, la obligación de recurrir a estos ficheros debería extenderse a todo prestamista y entidad que intermedie en financiación, incluidas las FinTech y, en concreto, las plataformas de financiación participativa. El entorno tecnológico en el que vivimos y la falta de una regulación de ficheros positivos contribuye a que prestamistas de toda índole se nutran de datos alternativos para evaluar la solvencia de los prestatarios. Estos datos entrañan riesgos en su tratamiento derivados del uso de mecanismos de inteligencia artificial, por lo que se requiere una regulación armonizada, desde la Unión Europea, para regular estos datos como fuente de información y para regular el préstamo responsable en todos sus aspectos, a fin de uniformizar la normativa existente que se halla dispersa y prevenir el sobreendeudamiento de los consumidores.

Debt is a legal, economic, and social instrument that allows access to goods and services whose acquisition, with own resources, would be more difficult or even impossible. However, if it reaches excessive levels, it can become a danger, and lead to over-indebtedness. This situation affects not only the individuals affected, but also society in general, since financial stability may be put at risk.

Our legal system has incorporated, in the field of bankruptcy, the exoneration of unsatisfied liabilities as a solution to the over-indebtedness of individuals, and, specifically, of consumers. Debt release can have a certain preventive effect on over-indebtedness, by promoting a greater degree of responsibility and prudence for lenders, when granting credit, since the lending financial institution is involved in the risk of not collecting their credit. This fact should encourage responsible lending. However, to enhance this effect, it is concluded that some technical legislative defects in this regulation could be purged. For example, an evaluative concept could be articulated, instead of the normative concept, of the good faith of the debtor. In this way, access to the exoneration would only be given to the honest but unfortunate debtor.

Taking into account that Law on consumer credit and real estate credit contracts, in the event of infringement of the obligations of the responsible loan (duty of information and solvency evaluation of the borrower), only provides for administrative sanctions, which have not been demonstrated be sufficiently deterrent to irresponsible concessions, it is considered necessary to introduce private law consequences for the defaulting lender. Such consequences may consist, in the bankruptcy sphere, in a subordination of the debt arising from that irresponsible concession and even in the possibility of its exoneration. These bankruptcy consequences could be complemented with the imposition of administrative fines, but also with others in the field of civil law. It is proposed to introduce in our legal system, in the event of breaches of the obligations derived from a responsible concession, a specific case of rescission, which would act in the event of the infringement of the obligation to assess the solvency of the borrower, being able to articulate, as a consequence, the maintenance of the validity of the contract, but with the effect of depriving the lender of the collection of remunerative and default interest, due to the damage caused, or even, in the most serious cases, with the loss of part of the capital, as is the case in other neighbouring countries. This solution would make it possible to avoid the undesirable effects, for the consumer, of solutions such as nullity, voidability or contractual resolution, which attack the validity of the contract and imply the restitution of benefits.

To articulate an effective sanctioning system, it is necessary to provide lenders with tools for the correct and complete evaluation of borrowers' solvency. This requires specifying the elements that must be considered in the solvency evaluation and the weight that each of them must have to determine a positive or negative result of said evaluation, to act accordingly. But it also requires delving into the sources of information available to lenders. Regarding these sources, positive solvency files are essential tools for reporting the debt ratio of debtors and providing a more complete picture of the consumer's situation, ability, and willingness to repay. To the extent that they represent an incentive for good behaviour by the debtor, as they are the mirror of their financial reputation, they are necessary for the granting of responsible financing. In the same way, financial education from an early age is necessary so that the consumer knows the risks to which he is exposed when he gets into debt. The regulation of solvency files would encourage the need for this financial education on the part of the consumer.

Currently, negative solvency files predominate for which the consent of the affected party is not required. The stumbling block referred to in not regulating positive files is the possible infringements and interference with the privacy and intimacy of those affected that could occur, as well as the data protection regulations that prevent this data from flowing in an agile manner by requiring the prior consent of the affected party. It is necessary to expressly introduce in the LOPDGG a legitimizing title for the treatment of this data to make the private protection of the consumer compatible with the necessary transparency in the credit market to achieve the stability of the financial system. This title should allow access to private SICs with positive solvency files, in the same way that access is allowed to the CIRBE, to homogenize in the Member States the databases to which they resort to assess solvency and promote a single credit market. In addition, the obligation to use these files should be extended to all lenders and entities that mediate financing, including FinTech and, specifically, crowdfunding platforms. The technological environment in which we live and the lack of regulation of positive files contributes to lenders of all kinds using alternative data to assess the solvency of borrowers. This data entails risks in its treatment derived from the use of artificial intelligence mechanisms, which is why a harmonized regulation is required, from the European Union, to regulate this data as a source of information and to regulate responsible lending in all its aspects, to standardize existing regulations that are dispersed and prevent consumer over-indebtedness.