Baltasar Samper, entre dues aigües: L'art i el compromís

Abstract

[cat] El músic Baltasar Samper i Marquès (Palma, 1988– Ciutat de Mèxic, 1966) ha estat fins avui una figura semioblidada i secundària dins la cronologia i la historiografia musical catalanes, tractat només a partir de clixés repetits pels diferents autors que n'han condicionat la recepció, i reduït a quasi bé a una caricatura trista del que va ser la seva intensa vida artística, intel·lectual i política, abans i després de la guerra civil espanyola. L'objectiu d'aquesta tesi ha estat observar precisament tota aquesta activitat en detall, i així se'ns ha revelat un autor de primer nivell que lidera, impulsa i omple de contengut el Noucentisme musical i l'entronca amb un republicanisme progressista i profundament i radicalment catalanista; i ho fa des de tots els fronts de l'artista: la composició, la crítica i divulgació, la direcció orquestral, la interpretació i la investigació musicològica. Samper és, des d'aquest punt de vista, un activista, un músic políticament compromès que combina la seva excel·lència creativa amb la seva ideologia manifesta, a Barcelona i Mallorca i amb aquesta combinació és coherent fins al final, fins a l'exili a França i a Mèxic. I això el condueix inexorablement a l'abandonament i l'oblit. El cas de Baltasar Samper ens permet atendre doncs dos àmbits que fins avui havien estat poc o gens observats per la musicologia catalana, i en tot cas, mai prou ben resolts: la relació entre música i Noucentisme, i la condició i actuació dels músics exiliats catalans en la diàspora de la guerra civil i la seva recepció posterior durant el tardofranquisme i la Transició.

[spa] El músico Baltasar Samper i Marquès (Palma, 1988– Ciudad de México, 1966) ha sido hasta hoy una figura semiolvidada y secundaria dentro de la cronología y la historiografía musical catalanas, tratado sólo a partir de clichés repetidos por los diferentes autores que han condicionado la recepción, reducido a casi a una caricatura triste de lo que fue su intensa vida artística, intelectual y política, antes y después de la guerra civil española. El objetivo de esta tesis ha sido observar precisamente toda esta actividad en detalle, y así se nos ha revelado un autor de primer nivel que lidera, impulsa y llena de contenido el Noucentisme musical y lo entronca con un republicanismo progresista y profundamente y radicalmente catalanista; y lo hace desde todos los frentes del artista: la composición, la crítica y divulgación, la dirección orquestal, la interpretación y la investigación musicológica. Samper es, desde este punto de vista, un activista, un músico políticamente comprometido que combina su excelencia creativa con su ideología manifiesta, en Barcelona y Mallorca y con esta combinación es coherente hasta el final, hasta el exilio en Francia y en México, lo que le conduce inexorablemente al abandono y al olvido. El caso de Baltasar Samper nos permite atender pues dos ámbitos que hasta la fecha habían sido poco o nada observados por la musicología catalana, y en todo caso, nunca bastante bien resueltos: la relación entre música y Noucentisme, y la condición y actuación de los músicos exiliados catalanes en la diáspora de la guerra civil y su recepción posterior durante el tardofranquismo y la Transición.

[eng] The musician Baltasar Samper i Marquès (Palma, 1988 – Mexico City, 1966) has until today been a semi-forgotten and secondary figure in Catalan musical chronology and historiography, treated only from clichés repeated by the various authors who have conditioned him the reception, and reduced almost to a sad caricature of what was his intense artistic, intellectual and political life, before and after the Spanish Civil War. The aim of this thesis has been to precisely observe all this activity in detail, and thus we have been revealed to us a first-rate author who leads, drives and fills the musical Noucentisme with content and connects it with a progressive and profound republicanism, and a radical Catalanist agenda; and he does it from all the fronts of the artist: composition, criticism and dissemination, orchestral direction, interpretation and musicological research. Samper is, from this point of view, an activist, a politically committed musician who combines his creative excellence with his ideology, in Barcelona and Mallorca, and with this combination he is consistent until the end, until exile in France and Mexico. This leads him inexorably to abandonment and oblivion. The case of Baltasar Samper allows us to attend to two areas that until today had been little or not at all observed by Catalan musicology, and in any case, never sufficiently resolved: the relationship between music and Noucentisme, and the condition and performance of the Catalan exiled musicians in the civil war diaspora and their subsequent reception during the late Franco regime and the post-francoist Transition.