Formes i figures de l’intel·lectual. Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski i el camp literari rus (1843 – 1881)

Abstract

[cat] Al llarg del segle XIX, a la ciutat russa de Sant Petersburg van confluir un seguit d’escriptors i intel·lectuals els quals, a banda de solidificar una de les literatures més potents de l’Europa decimonònica, van teixir una complexa i problemàtica trama intel·lectual – conformada principalment per agents artístics, polítics, econòmics i de poder, així com pels seus respectius camps–, travessada per les contingències de l’edat contemporània i articulada a través de la premsa i la literatura. És en coexistència amb aquestes premisses i aquest milieu que es proposa una relectura d’episodis concrets de la trajectòria literària de l’escriptor Fiódor Dostoievski, permetent la possibilitat d’interrogar críticament la figura de l’intel·lectual en la seva vessant lletrada i des de l’especificitat eslava en el mencionat context. En aquest sentit, es proposa un estudi que parteix d’aproximacions metodològiques afins a preceptes de la Literatura Comparada, la Història Intel·lectual, la Història dels Intel·lectuals i la Sociologia de la Literatura. Així doncs, aquest treball pretèn desglossar l’activitat literària i professional d’un dels escriptors cabdals del segle XIX, tot entenent aquests moviments com a gestos intel·lectuals, dialogant amb el context cultural, sociopolític i històric de la nació a la qual està adscrit. En aquesta tasca, es vol comprovar de quina forma pot ser tractada la figura de l’escriptor si se’l repensa com a un intel·lectual compromès amb un seguit de debats i qüestions comunes a la seva terra i fora d’ella. La figura de Dostoievski, sota aquesta llum, permet entendre i copsar certes postures i certes formes d’ocupar el camp intel·lectual, i, de retruc, observar en una primera instància quines podrien ser les característiques d’aquest camp literari en l’àmbit eslau i, més concretament, rus. La visió global d’aquest escriptor, això és, el seu estudi des d’una perspectiva sincrònica però també diacrònica, tot i assimilar una manera de veure el món en gran mesura europeïtzada, genera unes figures intel·lectuals que s’intueixen i es proposen com a característiques en si mateixes i pròpies a la nació russa –i en concret a l’estrat culte–. En virtut d’aquestes premisses es procura traçar un eix de sentit que travessi l’activitat intel·lectual de Dostoievski, prioritzant uns moments determinats de la seva obra per a justificar no només la seva lectura sinó la comprensió del camp literari rus del moment, des d’un punt de vista “temàtic”, conceptual i ideològic. A partir de casos particulars llegits en

clau d’història intel·lectual, es poden extreure models paradigmàtics d’acció i d’actuació en el camp literari, tots ells aplicables a altres espais de confluència similars –ja sigui per a corroborar-los o per a problematitzar-los–. Pensar tipològicament Dostoievski (com a traductor, com a crític de la cultura, com a novel·lista; com a periodista, com a articulista, com a editor) en confluència amb les condicions de possibilitat que permeten aquestes activitats i sota la llum de debats compartits pel propi camp literari rus sense oblidar la consonància amb una visió supranacional, és el que permet situar de forma més àmplia, especulativa i enriquidora els llocs comuns de la seva producció. Aquesta investigació s’emmiralla en el marc epistemològic de la Literatura Comparada en clau de valors i ideals però també en clau del seu desenvolupament i de la seva trajectòria fins al nostre present, fet que possibilita, en darrera instància, continuar revisant i restituint –des de múltiples perspectives– moments i episodis de la història de la literatura.

[eng] Throughout the 19th century, in the Russian city of St. Petersburg a series of writers and intellectuals converged not only to solidify one of the most powerful literatures in 19th century Europe, but also to develop a complex and problematic intellectual plot –conformed mainly of artistic, political, economic and power agents, as well as their respective fields–, crossed by the contingencies of the contemporary age and articulated through press and literature. It is in coexistence with these premises and this milieu that a rereading of specific episodes of the literary trajectory of the writer Fyodor Mikhaïlovich Dostoevsky is proposed, allowing the possibility to critically interrogate the figure of the intellectual in its literate aspect and from the Slavic specificity in the aforementioned context. In this sense, a study is proposed based on methodological approaches related to the precepts of Comparative Literature, Intellectual History, History of the Intellectuals and Sociology of Literature. This work aims to break down the literary and professional activity of one of the key writers of the 19th century, while understanding these movements as intellectual gestures, dialoguing with the cultural, socio-political and historical context of the nation to which he is related to. This task intents to check how the figure of the writer can be treated if he is rethought as an intellectual committed to a series of debates and common issues in his country and outside its margins. The figure of Dostoevsky allows us to understand and grasp certain postures and certain ways of occupying the intellectual field, and, in turn, to observe what the characteristics of this literary field could be in the Slavic area and, more specifically, Russian. The global vision of this writer, that is, his study from a synchronic but also a diachronic perspective, despite assimilating a largely Europeanized way of seeing the world, generates intellectual figures that are intuited and they propose as characteristics in themselves and specific to the Russian nation – and specifically to the cultured stratum–.