Three essays on human mobility and child development in China

Abstract

La mobilitat humana i el desenvolupament infantil són parts essencials del desenvolupament humà. La Xina, com la segona nació més poblada del món i actualment la segona economia més gran i de renda mitjana alta, proporciona un context únic per investigar aquests dos temes en el marc de canvis estructurals. Aquesta tesi es proposa avançar en la comprensió de les complexitats de la mobilitat humana i el desenvolupament infantil a la Xina des de tres perspectives: la migració laboral, la dinàmica dels viatges i el desenvolupament acadèmic infantil.

Escrit conjuntament amb Octasiano M. VALERIO MENDOZA, Capítol 1 investiga els efectes de les perspectives laborals en les decisions migratòries individuals a través de les ciutats prefectura de la Xina. Per a això, vam crear variables de proxy per a les perspectives salarials i d'ocupació, vam introduir la dependència de referència en un model de selecció discret dinàmic i vam estimar especificacions empíriques corresponents amb un quasi-panell únic de 66,427 individuals de 283 ciutats durant el període 1997—2017. Per abordar la resistència multilateral a la migració que resulta de l'atractiu futur, vam explotar diversos efectes fixes monàdics i diàdics. Per a la verificació de la robustesa, es van adoptar models logit multinivell i l'estimació del sistema GMM de dos passos. Les nostres troballes principals són que un augment del 10% en la relació de les perspectives d'ocupació basades en el sector en les ciutats de destinació respecte a les ciutats d'origen augmenta la probabilitat de migració en 1.281—2.185 punts percentuals, i els efectes tendeixen a ser més forts quan l'escala de la relació és més gran. Tenir una xarxa de migració familiar provoca un augment d'aproximadament 6 punts percentuals en les probabilitats migratòries. A més, els treballadors migrants són més propensos a ser homes, solters, més joves o més instruïts.

Co-autoria amb Mihály Tamás BORSI i Octasiano M. VALERIO MENDOZA, Capítol 2 investiga les trajectòries de mobilitat intra-ciutat de 368 ciutats xineses en un marc de factor latent no lineal i variable en el temps durant la fi de la Política Zero-COVID per descobrir si les disparitats regionals tenen tendència a augmentar i identificar les ciutats que es queden enrere. Per a això, vam compilar un nou panell utilitzant les últimes dades de mobilitat de Baidu i les dades de nivell de risc publicades pel Consell d'Estat de la República Popular de la Xina. A més, examina els efectes causals de l'exposició a un alt risc de COVID-19 a la ciutat sobre els comportaments de desplaçament. Els nostres resultats principals mostren que les diferències en la força del trànsit local tendeixen a disminuir dins de cada grup, però a augmentar entre diferents grups. A més, l'alerta “alt risc” que pot desencadenar la implementació de les mesures de contenció més estrictes establertes per la Política Zero-COVID, ha frenat persistentment les taxes de desplaçament entre el lloc de treball i el domicili durant el període d'estudi. A més, s'han identificat divisions en la força del trànsit intra-ciutat i les taxes de desplaçament entre el Western i la resta de la Xina. En resum, aquest article suggereix que les activitats socioeconòmiques que depenen força de la mobilitat humana es recuperen a diferents ritmes a través de grups de ciutats, amb ciutats menys intensives en viatges, com Lhasa, Shihezi i Urümq, que es queden cada vegada més enrere.

Coautoritzat amb Flavio COMIM i Octasiano M. VALERIO MENDOZA, el Capítol 3 proporciona un anàlisi compost del desenvolupament acadèmic dels infants basat en resultats comprehensius, incloent processos valuosos, i introdueix una sèrie d'indicadors innovadors arrelats en l'enfocament de capacitat. D'una manera significativa, presenta un índex d'avantatges dels pares per capturar com els pares influeixen en els seus fills i estableix un nou indicador de prioritats de despesa per reificar el valor de l'educació dels nens que les famílies han raonat. La mostra d'estudi consta de 8,422 nens i adolescents enquestats des de 2012 fins a 2018. Els nostres resultats mostren que un augment del 1% en l'índex d'avantatge dels pares produeix un augment del desenvolupament acadèmic dels nens del 13.85% al 21.31%, i el salt més gran en prioritzar les despeses relacionades amb l'educació augmenta els resultats dels nens del 2.88% al 6.57%. A més, si es té en compte la interacció entre l'educació superior dels pares i les prioritats de despesa, el desenvolupament acadèmic dels nens podria arribar a una diferència màxima del 21.96%. A més, prioritzar la despesa en articles relacionats amb la salut i la roba també influencia el desenvolupament educatiu. Concloem que els pares poden influir en el desenvolupament dels seus fills a través del seu ser i fer, i particularment pel valor que atorguen a l'educació dels seus fills, que va més enllà d'un enfocament limitat en les dimensions materials, com ara els nivells d'ingressos i inversió en l'educació.

En resum, aquesta tesi revela que la reforma industrial actual de Xina i les estratègies relacionades amb la COVID, incloent la reobertura, poden influir en la mobilitat humana migratòria i no migratòria a nivell de ciutat. A més, demostra que promoure el valor de l'educació i assegurar-se que les famílies de diferents orígens comprenguin la seva importància pot ajudar a reduir les disparitats en els resultats acadèmics dels nens.

La movilidad humana y el desarrollo infantil son partes esenciales del desarrollo humano. China, como la segunda nación más poblada del mundo y actualmente la segunda economía de ingresos medios y grandes, ofrece un contexto único para investigar estos dos temas en el contexto de los cambios estructurales. Esta tesis se esfuerza por mejorar nuestra comprensión de las complejidades detrás de la movilidad humana y el desarrollo infantil en China desde tres perspectivas: migración laboral, dinámica de viajes y desarrollo académico infantil.

Co-escrito con Octasiano M. VALERIO MENDOZA, Capítulo 1 investiga los efectos de las perspectivas laborales en las decisiones individuales de migración entre ciudades prefecturas. Para ello, creamos variables proxy para los salarios y las perspectivas laborales, introducimos la dependencia de referencia en un modelo de elección discreta dinámico y estimamos especificaciones empíricas correspondientes con un panel cuasi-único de 66,427 individuos de 283 ciudades durante el periodo 1997—2017. Para abordar la resistencia multilateral a la migración resultante de la atracción futura, explotamos varios efectos fijos monádicos y diádicos. Se adoptaron modelos logit multinivel y estimación del sistema GMM de dos pasos para la verificación de la robustez. Nuestros hallazgos principales son que un aumento del 10% en la proporción de perspectivas laborales basadas en sectores en las ciudades de destino con respecto a las ciudades de origen aumenta la probabilidad de migración en 1.281—2.185 puntos porcentuales, y los efectos tienden a ser más fuertes cuando la escala de la proporción es mayor. Tener una red de migración familiar causa un aumento de aproximadamente 6 puntos porcentuales en las probabilidades migratorias. Además, los migrantes laborales son más propensos a ser hombres, solteros, más jóvenes o más educados.

Co-escrito con Mihály Tamás BORSI y Octasiano M. VALERIO MENDOZA, Capítulo 2 investiga las trayectorias de movilidad intra-ciudad de 368 ciudades chinas dentro de un marco de factor latente no lineal y variable en el tiempo durante el final de la Política de Cero-COVID para descubrir si las disparidades regionales tienden a ampliarse e identificar las ciudades que están rezagadas. Para ello, compilamos un panel novedoso utilizando los últimos Datos de Movilidad de Baidu y los datos de nivel de riesgo publicados por el Consejo de Estado de la República Popular China. Además, examina los efectos causales de la exposición al alto riesgo de COVID-19 en la ciudad sobre los comportamientos de desplazamiento. Nuestros principales resultados muestran que las brechas en la fortaleza del viaje local tienden a disminuir dentro de cada grupo, pero se amplían entre diferentes grupos. Además, la alerta de “alto riesgo”, que puede desencadenar la implementación de las medidas de contención más estrictas establecidas por la Política de Cero-COVID, había disminuido persistentemente las tasas de desplazamiento entre el hogar y el lugar de trabajo durante el período de muestra estudiado. Además, se han identificado divisiones en la fuerza de viaje intra-ciudad y las tasas de desplazamiento entre el oeste y el resto de China. En resumen, este documento sugiere que las actividades socioeconómicas que dependen en gran medida de la movilidad humana se están recuperando a diferentes velocidades en los diferentes grupos, dejando cada vez más atrás a las ciudades con menos intensidad de viaje, como Lhasa, Shihezi y Urümqi.

Co-escrito con Flavio COMIM y Octasiano M. VALERIO MENDOZA, el Capítulo 3 ofrece un análisis compuesto del desarrollo académico de los niños basado en resultados integrales, incluyendo procesos valiosos, e introduce una serie de indicadores innovadores basados en el enfoque de capacidades. Significativamente, presenta un índice de ventaja de los padres para capturar cómo influyen los padres en sus hijos y establece un nuevo indicador de prioridades de gasto para reificar el valor de la educación de los niños que las familias han razonado. La muestra de estudio consta de 8,422 niños y adolescentes encuestados desde 2012 hasta 2018. Nuestros resultados muestran que un aumento del 1% en el índice de ventaja de los padres produce un aumento del 13.85% al 21.31% en el desarrollo académico de los niños, y el mayor salto en la priorización del gasto relevante para la educación aumenta los resultados de los niños en un 2.88% a un 6.57%. Además, si se tiene en cuenta la interacción entre el logro educativo superior de los padres y las prioridades de gasto, el desarrollo académico de los niños podría alcanzar una diferencia máxima del 21.96%. Además, la priorización del gasto en artículos relacionados con la salud y la ropa también influye en el desarrollo educativo. Concluimos que los padres pueden influir en el desarrollo de sus hijos a través de su ser y hacer, y especialmente, del valor que otorgan a la educación de sus hijos, lo que va más allá de un enfoque limitado en dimensiones materiales, como el ingreso y los niveles de inversión en educación.

En resumen, esta tesis revela que la reforma industrial actual de China y las estrategias relacionadas con COVID, incluida la reapertura, pueden influir en la movilidad humana migratoria y no migratoria a nivel de la ciudad. Además, demuestra que promover el valor de la educación y asegurarse de que las familias de diferentes orígenes comprendan su importancia puede ayudar a reducir las disparidades en los resultados académicos de los niños.

Human mobility and child development are essential parts of human development. China, as the world's second most populous nation, and currently the second largest and upper-middle-income economy, provides a unique context for researching these two topics against the backdrop of structural changes. This thesis endeavors to advance our understanding of the intricacies behind human mobility and child development in China from three perspectives: labor migration, travel dynamics, and child academic development.

Co-authored with Octasiano M. VALERIO MENDOZA, Chapter 1 investigates the effects of job prospects on individual migration decisions across prefecture cities. To this end, we created proxy variables for wage and employment prospects, introduced reference dependence to a dynamic discrete choice model, and estimated corresponding empirical specifications with a unique quasi-panel of 66,427 individuals from 283 cities during 1997—2017. To address multilateral resistance to migration resulting from future attractiveness, we exploited various monadic and dyadic fixed effects. Multilevel logit models and two-step system GMM estimation were adopted for the robustness check. Our primary findings are that a 10% increase in the ratio of sector-based employment prospects in cities of destination to cities of origin raises the probability of migration by 1.281—2.185 percentage points, and the effects tend to be stronger when the scale of the ratio is larger. Having a family migration network causes an increase of approximately 6 percentage points in migratory probabilities. Further, labor migrants are more likely to be male, unmarried, younger, or more educated.

Co-authored with Mihály Tamás BORSI and Octasiano M. VALERIO MENDOZA, Chapter 2 investigates intra-city mobility trajectories of 368 Chinese cities within a non-linear time-varying latent factor framework during the end of the Zero-COVID Policy to uncover if regional disparities tend to widen and to identify cities that are falling behind. To this end, we compiled a novel panel using the latest Baidu Mobility Data and the risk-level data published by the State Council of the People's Republic of China. Further, it examines the causal effects of exposure to high COVID-19 risk in the city on commuting behaviors. Our main results show that gaps in local travel strength tend to decrease within each cluster but widen between different clusters. Moreover, the ”high-risk” alert, which can trigger the implementation of the most stringent containment measures set by the Zero-COVID Policy, had persistently dampened home-workplace commuting rates during the studied sample period. In addition, divisions in intra-city travel strength and commuting rates between Western and the rest of China have been identified. In sum, this chapter suggests that socio-economic activities which depend heavily on human mobility are recovering at different rates across clusters, with less travel-intensive cities, such as Lhasa, Shihezi, and Urümq, increasingly left behind.

Co-authored with Flavio COMIM and Octasiano M. VALERIO MENDOZA, Chapter 3 provides a composite analysis of children's academic development based on comprehensive outcomes, including valuable processes, and introduces a series of innovative indicators rooted in the capability approach. Significantly, it presents an index of parents' advantages to capture how parents influence their children and establishes a new indicator of spending priorities to reify the value of children's education that families have reasoned. The study sample consists of 8,422 children and adolescents surveyed from 2012 to 2018. Our results show that a 1% increase in the parent advantage index yields an increase of 13.85% to 21.31% in children's academic development, and the biggest leap in prioritizing education-relevant spending increases the child outcomes by 2.88% to 6.57%. Further, if the interaction of parents' higher educational attainment and spending priorities is taken into account, children's academic development could reach a maximum difference of 21.96%. In addition, prioritizing spending on healthcare- and clothing-relevant items also influences educational development. We conclude that parents can influence the development of their children through their beings and doings and, particularly, the value they place on their children's education, which goes beyond a limited focus on material dimensions, such as income and investment levels in education.

In sum, this thesis reveals that China's current industrial reform and COVID-related strategies, including reopening, can influence migratory and non-migratory human mobility at the city level. Further, it demonstrates that promoting the value of education and ensuring that families from different backgrounds understand its importance can help reduce disparities in child academic outcomes.