Diseño e implementación de un sistema para la gestión de la ética de la investigación en las universidades generalistas: de los principios a los procedimientos

Abstract

[spa] La tesis analiza la estructura y los procedimientos de las instancias encargadas de la gestión de la ética de la investigación en las universidades generalistas. Se identifican y estudian las cuestiones clave para alcanzar la excelencia en investigación y alinear los intereses de los participantes e implicados con los de la ciencia ante la falta de pautas y procedimientos adecuados para la evaluación y la gestión de la ética de la investigación, más allá de las ciencias biomédicas. Se trata de un tema puramente bioético pero poco explorado desde el contexto latino.

En el primer capítulo se analiza el estado de la cuestión de la ética de la investigación en las universidades generalistas iberoamericanas y los retos que plantea su gestión. Así, se identifican determinadas cuestiones que resultan clave para diseñar e implementar un modelo eficaz de gestión de la ética de la investigación. Luego, se estudian los componentes propios de la evaluación ética de proyectos de investigación desde la perspectiva de los comités institucionales de ética de la investigación (CIEIs). También, se analizan y sistematizan los referentes normativos internacionales en ética de la investigación, para determinar las pautas aplicables e identificar aquellas cuestiones no resueltas que pueden tener respuesta y los vacíos existentes.

En el segundo capítulo se identifican los problemas que plantea la evaluación ética de proyectos de investigación que incluyen la participación de personas y que tienen lugar en las universidades y que, en su mayoría, no cuentan con normativa que guíe su evaluación. En ese sentido, se analizan los supuestos que aún no han sido incluidos por regulación específica alguna, determinando si deberían ser abordados de manera normativa o si podrían ser resueltos solo aplicando principios para cada caso concreto. Asimismo, se evidencia el impacto de la hegemonía de las pautas y requisitos propios de la ética en investigación biomédica, y se estudian las particularidades de la ética de la investigación en ciencias sociales y humanas con la finalidad de construir un modelo sólido para la gestión de toda la investigación que sucede en el ámbito universitario.

Finalmente, el tercer capítulo incluye, a modo de caso de estudio, el análisis del ecosistema de ética de la investigación en el Perú. Este hace un recorrido por las instancias vinculadas a la investigación y su desarrollo en el Perú. Para ello, primero se evalúa la estructura constituida por las distintas instancias del Estado, evidenciándose los problemas de coordinación intersectorial que enfrenta la temática. Luego, se analiza el surgimiento de los CIEIs en las universidades peruanas; el lugar que ocupan en la comunidad universitaria, sus competencias y las contradicciones que se generan. Finalmente, se identifican una serie de problemas relativos a la gestión de la ética de la investigación, así como las dificultades y los retos que estas enfrentan en el ámbito universitario considerando las particularidades de este.

El resultado es una propuesta que puede ser implementada en sintonía con los retos que enfrentan las universidades generalistas en el siglo XXI y que permita generar buenas prácticas.

[cat] La tesi analitza l'estructura i els procediments de les instàncies encarregades de la gestió de l'ètica de la recerca a les universitats generalistes. S'identifiquen i estudien les qüestions clau per assolir l'excel·lència en recerca i alinear els interessos dels participants i implicats en els de la ciència envers la manca pautes i procediments adequats per a l'avaluació i la gestió de l'ètica de la recerca, més enllà de les ciències biomèdiques. És un tema purament bioètic però poc explorat des del context llatí.

En el primer capítol s'analitza l'estat de la qüestió de l'ètica de la recerca a les universitats generalistes iberoamericanes i els reptes que en planteja la gestió. Així, s'identifiquen determinades qüestions que són clau per dissenyar i implementar un model eficaç de gestió de l'ètica de la recerca. Després, s'estudien els components propis de l'avaluació ètica de projectes de recerca des de la perspectiva dels comitès institucionals d'ètica de recerca (CIEIs). També s'analitzen i sistematitzen els referents normatius internacionals en ètica de la recerca, per determinar les pautes aplicables i identificar les qüestions no resoltes que poden tenir resposta i els buits existents.

Al segon capítol s'identifiquen els problemes que planteja l'avaluació ètica de projectes de recerca que inclouen la participació de persones i que tenen lloc a les universitats i que, en la majoria de casos, no compten amb normativa que en guiï l'avaluació. En aquest sentit, s'analitzen els supòsits que encara no han estat inclosos per cap regulació específica, determinant si haurien de ser abordats de manera normativa o si podrien ser resolts només aplicant principis per a cada cas concret. Així mateix, s'evidencia l'impacte de l'hegemonia de les pautes i els requisits propis de l'ètica en recerca biomèdica, i s'estudien les particularitats de l'ètica de la recerca en ciències socials i humanes amb la finalitat de construir un model sòlid per a la gestió de tota la investigació que succeeix a l'àmbit universitari.

Finalment, el tercer capítol inclou, com a cas d'estudi, l'anàlisi de l'ecosistema d'ètica de la investigació al Perú. Aquest fa un recorregut per les instàncies vinculades a la investigació i el seu desenvolupament al Perú. Amb aquesta intenció, primer s'avalua l'estructura constituïda per les diferents instàncies de l'Estat, i s'evidencien els problemes de coordinació intersectorial que enfronta la temàtica. Després, s'analitza el sorgiment dels CIEIs a les universitats peruanes; el lloc que ocupen a la comunitat universitària, les seves competències i les contradiccions que es generen. Finalment, s'identifiquen una sèrie de problemes relatius a la gestió de l'ètica de la investigació, així com les dificultats i els reptes que enfronten en l'àmbit universitari considerant-ne les particularitats.

El resultat és una proposta que pot ser implementada en sintonia amb els reptes que enfronten les universitats generalistes al segle XXI i que permeti generar bones pràctiques.

[eng] The thesis analyzes the structure and procedures of the bodies in charge of research ethics management in universities. It identifies and studies the key issues to achieve excellence in research and to align the interests of participants and stakeholders with those of science in the absence of adequate guidelines and procedures for the evaluation and management of research ethics beyond the biomedical sciences. This is a purely bioethical topic but poorly explored in the Latin context.

The first chapter analyzes the state of the art of research ethics in Ibero-American universities and the challenges posed by its management. It identifies certain issues that are key to designing and implementing an effective model of research ethics management. Then, the requirements and issues of the ethical evaluation of research projects from the perspective of institutional research ethics committees are studied. It also analyzes and systematizes the international normative references in research ethics, to determine the applicable guidelines and identify those unresolved questions that could be answered and the existing gaps.

The second chapter identifies the problems posed by the ethical evaluation of research projects that include the participation of individuals and that take place in universities and do not have regulations to guide their evaluation. In this sense, the assumptions that have not yet been included by any specific regulation are analyzed, determining whether they should be addressed in a normative way or whether they could be solved only by applying principles to each specific case. Likewise, the impact of the dominion of the guidelines and requirements of biomedical research ethics is shown, and the specific issues of research ethics in the social and human sciences are studied. The aim is to build a solid model for the management of all the research that takes place in the university environment.

Finally, the third chapter includes, as a case study, an analysis of the research ethics ecosystem in Peru. It takes a look at the bodies linked to research and its development in Peru. First, the structure constituted by the different government agencies is evaluated, highlighting the intersectoral coordination problems faced by the subject. Then, the emergence of the institutional research ethics committees in Peruvian universities is analyzed; the place they occupy in the university community, their competencies and the contradictions that are generated. Finally, a series of problems related to the management of research ethics are identified, as well as the difficulties and challenges they face in the university environment considering its particularities.

In sum, it is a proposal that could be implemented in tune with the challenges faced by universities in the 21st century and that could generate best practices.