La Dramatúrgia escènica des de problemàtiques de perspectiva de gènere i de nova creació: estudi de L'enigma di Lea (Portaceli/Argullol/Casablancas) en el marc de la programació operística del Gran Teatre del Liceu (1999-2019)

Author

Momblant Ribas, Marta

Director

Carruesco Garcia, Jesús

Date of defense

2023-09-20

Pages

338 p.



Department/Institute

Universitat Rovira i Virgili. Departament de Filologia Catalana

Abstract

Aquest estudi està centrat en la Dramatúrgia escènica, en el seu procés creatiu i en problemàtiques que suren de l’ emmirallament escènic. Té dues parts principals articulades i interrelacionades: 1. Analitzar la programació de les 20 primeres temporades del Gran Teatre del Liceu en el segle XXI en funció de tres criteris; 2. L’estudi escènic detallat d’una obra dins aquest marc. Els tres criteris esmentats constitueixen tres eixos articuladors del conjunt de la tesi. El primer és la presència de protagonistes femenins transgressores, representants d’aquest arquetipus mític encarnat per múltiples dones del mite, la llegenda o la literatura, de Medea a Tosca o Lady Macbeth de Mtsensk. El segon eix és l’avaluació, dins del marc temporal esmentat de la programació del GTL, de la proporció de dones en la direcció escènica. El tercer eix, per últim, consisteix en analitzar la proporció d’obres de nova creació programades i centrar l’atenció en aquestes, com aquelles que millor permeten copsar, tant en l’acceptació com el rebuig que puguin tenir per part


operístic L’enigma di Lea, obra d’encàrrec a autoria autòctona, estrena absoluta, estrenada al Liceu el 9 de febrer del 2019, direcció d’escena de Carme Portaceli, text de Rafael Argullol i música de Benet Casablancas. Seguint amb els criteris referits, per una banda, hem contrastat com s’encabeix al dispositiu escènic preconitzat per les últimes tendències de la nova creació en la contemporaneïtat el text-material base d’aquest espectacle operístic. També hem desplegat les consideracions que volten l’emancipació d’aquest text-material del paradigma canònic. Per una altra banda, hem analitzat les relacions entre el llibret d’Argullol i la Dramatúrgia escènica de Portaceli amb una avaluació crítica del que aquesta ha aportat des de l’intent de superposar a l’obra dramaticomusical Este estudio se centra en la Dramaturgia escénica, en su proceso creativo y en problemáticas que afloran del reflejo escénico. Tiene dos partes principales articuladas e interrelacionadas: 1. Analizar la programación de las 20 primeras temporadas del Gran Teatro del Liceo de Barcelona en el siglo XXI en función de tres criterios; 2. El estudio escénico detallado de una obra dentro de este marco. Los tres criterios mencionados constituyen tres ejes que articulan el conjunto de la tesis. El primero es la presencia de protagonistas femeninas transgresoras, representantes de este arquetipo mítico encarnado por múltiples mujeres del mito, la leyenda o la literatura, de Medea a Tosca o Lady Macbeth de Mtsensk. El segundo eje es la evaluación, dentro del marco temporal mencionado de la programación del Liceo, de la proporción de mujeres en la dirección escénica. El tercer eje, por último, consiste en analizar el porcentaje de obras de nueva creación programadas y centrar la atención en estas, como aquellas que mejor permiten coger, tanto en la aceptación como en el rechazo que puedan tener por parte de los programadores, de la crítica y del público, la tendencia y el talante social que constituye una nueva producción operística.


desplegado consideraciones acerca de la emancipación de este texto-material respecto al paradigma canónico. Por otro lado, hemos analizado las relaciones entre el libreto de Argullol y la Dramaturgia escénica de Portaceli con una evaluación crítica de lo que ésta ha aportado desde el intento de superponer a la obra dramaticomusical de Argullol-Casablancas una mirada con perspectiva de género que la modifica en aspe The present thesis focuses on staging and therefore delves in Directing and New Writing areas into Performing Arts, its creative process, and the issues surrounding stage mirroring. It has two main articulated and interrelated parts: 1. Analyze the programming of the first 20 seasons of the Gran Teatre del Liceu Opera House in Catalonia in the 21st century based on three criteria; 2. The detailed stage research of a play work within this framework. The three criteria mentioned form three main elements of the thesis as a whole. The first is the presence of transgressor female protagonists, representatives of this mythical archetype embodied by multiple women of myth, legend or literature, from Medea to Tosca or Lady Macbeth from Mtsensk. The second axis is the evaluation, within the aforementioned time frame of GTL OH programming, of the ratio of women in stage management. The third point, lastly, is to analyse the quota of newly planned works and to focus attention on them, as those that best allow us to see, both in the programmers' acceptance and the public's rejection of them, the social reflection that constitutes a new opera’s production.

Keywords

Direcció d'escena.; Arts Escèniques. Òpera; Perspectiva de gènere; Dirección de escena.; Artes Escénicas. Ópera; Perspectiva de género; Stage Direction.; Perfoming Arts. Opera; Gender Perspective

Subjects

00 – Science and knowledge. Research. Culture. Humanities; 30 -Social Sciences theories and methodologies. Sociography. Gender studies; 79 - Recreation. Entertainment. Cinema. Theatre. Dance. Games. Sport; 82 - Literature

Knowledge Area

Arts i humanitats

Documents

TESI Marta Momblant Ribas.pdf

6.690Mb

 

This item appears in the following Collection(s)