Optimización de la prescripción antibiótica y disminución del consumo de antibióticos de amplio espectro a través de un programa de control de antibióticos

Abstract

[spa] Introducción: las infecciones por microorganismos multirresistentes han aumentado de manera drástica en los últimos años y se estima que se convertirán en la primera causa de muerte por enfermedad. El uso inapropiado de antibióticos favorece la aparición de resistencia. Los Programas de Optimización del Uso de Antibióticos (PROA), son una de las estrategias encaminadas a mejorar el uso de antibióticos y así contener la resistencia a los mismos. Objetivos: Describir la implantación e intervenciones de un PROA. Valorar la evolución del consumo de antimicrobianos en el hospital durante el período de ejecución del programa. Establecer la relación entre el consumo de antibióticos y la incidencia de microorganismos multirresistentes. Metodología: presentamos las actividades realizadas durante 13 años de un PROA en el hospital. Durante los años 2006-2010 se realizaron actividades de auditoría sobre los antibióticos considerados de últimas líneas de tratamiento, relacionados con la aparición de resistencia y pauta de más de 10 días de duración, mediante recomendaciones no impositivas. Posteriormente durante los años 2011-2019 actividades de asesoría sobre bacteriemias e infecciones por microorganismos multirresistentes. Se analizó el consumo de antibióticos con mayor impacto ecológico (ceftrixona, ceftazidima, quinolonas y carbapenems) con dosis diaria definida (DDD) por 100 estancias durante los años 2006-2011 en los servicios médico-quirúrgicos donde se realizaba PROA. Mediante análisis de series temporales desde 2006 a 2016 se buscó la relación del consumo de ceftriaxona, quinolonas, carbapenems y ceftazidima con la incidencia de Staphilococcus aureus resistente a meticilina (MRSA), Pseudomonas aeruginosa multirresistente (PMR) y Klebsiella pneumoniae productora de betalactamasas de espectro extendido (BLEE). Resultados: durante los años 2006-2010 se auditaron 10.941 pautas antibióticas, principalmente quinolonas (3.500) y carbapenem (2.000). En 52.5% se realizó una recomendación: 30% modificar (principalmente para ajustar la prescripción a las guías aprobadas en el hospital) y suspender en 15.5% (principalmente por considerarse el tratamiento completado) y 6.8% parada de profilaxis quirúrgica. La aceptación de la recomendación fue 52.3%. Entre los años 2011-2019 se realizaron 13.857 asesorías: 48% sobre hemocultivos, 37% sobre cultivos con aislamiento de microorganismos multirresistentes y 15% sobre cultivos clínicamente relevantes. Se realizó una recomendación de mejora de la prescripción antibiótica en un 42% de los casos, y esta fue aceptada en un 72%. El análisis del consumo de antibióticos mostró un aumento de uso de meropenem que se incrementó +83.18% y también un aumento progresivo de cefalosporinas, sin embargo el consumo de ciprofloxacino disminuyó un -43.28%. El análisis con series temporales mostró para MRSA una relación significativa con el uso de ceftzidima 5 meses antes, para PMR se apreció un impacto positivo en el uso previo de ceftiaxona y quinolonas 5 meses antes y para Klebsiella pneumoniae BLEE un efecto significativo del uso de ceftriaxona y carbapenems 4 meses antes. Conclusiones: los resultados obtenidos avalan la utilidad de los PROA como herramientas de mejora de la calidad de la prescripción antibiótica, para contener el consumo de antibióticos y consecuentemente la aparición de resistencia.

[eng] Introduction: infections by multidrug-resistant microorganisms have increased drastically in the recent years and it is estimated that they will become the leading cause of death from disease. The inappropriate use of antibiotics favors the emergence of resistance bacteria. Antimicrobial Stewardship Programs (PROA) are the main strategy to improve the use of antibiotics and to contain antimicrobial resistance. Objectives: To describe the implementation and interventions of PROA. To evaluate the evolution of consumption of antimicrobials in the hospital during the period of execution of the progam. To establish the relationship between the consumption of antibiotics and the incidence of multidrug-resistant microorganisms. Methods: we present the implementation of the interventions PROA during 13 years in the hospital. From 2006 to 2010 we made audit activities on antibiotics: last line antibiotics, antibiotics associated with the emergence of resistance and precription for more than 10 days, by non-compulsory recommendations. From 2011-2019 we made consulting activities in patients with bloodstream infection or multidrug-resistant organism infection. We analyzed antibiotic consumption of ceftriaxone, ceftazidime, carbapenems and quinolones by defined daily doses (DDD) per 100 patient-days from 2006 to 2011 in the medical and surgical departments applied the program. We evaluated by time-series analysis during 2006-2016 the relationship between rates of antimicrobial consumption ceftriaxone, ceftazidime, carbapenems and quinolones and incidence of methicillim-resistant Staphilococcus aureus (MRSA), multidrug-resistant Pseudomonas aeruginosa (MDR) and extended spectrum beta-lactamase Klebsiella pneumoniae (ESBL). Results: during 2006-2010 we made 10.941 audits by antibiotic prescription: 3.500 quinolones and 2.000 carbapenems. A recommendation was made in 52.5% of cases: 30% modification (more frequent reason was not compliance with hospital antibiotic guidelines), 15.5% withdrawal (more frequent reason was treatment period unaproppriatate prologed) and 6.8% to end the surgery prophylaxis. Adherence was 52.3% During 2011-2019, 13.857 consultancies were carried out: 48% by blood cultures, 37% by cultures for multidrug-resistant bacteria and 15% other important cultures. A recommendation was made in 42% of cases and adherence was 72%. The antimicrobial use increased meropenem +83.18% and cephalosporines but ciprofloxacin use decreased -43.28%. The time-series analysis described to MRSA relationship with use of ceftazidime 5 months before, to MDR Pseudomonas aeruginosa relationship with use of ceftriaxone and quinolones 5 months before and to ESBL Klebsiella pneumoniae with use of ceftriaxone and carbapenems 4 months before. Conclusions: these results suport that Antimicrobial Stewardship Program improves antibiotic prescriptions, promotes the appropiate use of antimicrobial and reduces microbial resistance.

[cat] Introducció: les infeccions per microorganismes multiresistents han augmentat de manera dràstica en els darrers anys i s’estima que es convertiran en la primera causa per mort per malatia. L’ús inapropiat d’antibiòtics afavoreix l’aparició de resistència. El Programes d’Optimizació de l’Ús d’Antibiòtics (PROA) són una de les estratègies encaminades a millorar l’ús d´antibiòtics i contenir-ne la resistència. Objectius: descriure la implantació i les intervencions d’un PROA. Valorar l’evolució del consum d’antimicrobians a l’hospital durant el període d’execució del programa. Establir la realció entre el consum d’antibiòtics i la incidència de microorganismes multiresistents. Metodologia: presentem les activitats dutes a terme durant 13 anys d’un PROA a l’hospital. Durant els anys 2006-2010 es van fer activitats d’auditoria sobre els antibiòtics considerats d´últimes línies de tractament, relacionats amb l´aparició de resistència i pauta de més de 10 dies de durada mitjançant recomanacions no impositives. Posteriorment, durant els anys 2011-2019, activitats d’assessoria sobre bacterièmies i infeccions per microorganismes multiresistents. Es va analitzar el consum d’antibiòtics amb major impacte ecològic (ceftriaxona, ceftazidima, quinolones i carbapenems) amb dosi diària definida (DDD) per 100 estades durant els anys 2006-2011 als serveis mèdics-quirúrgics on es realitzava PROA. Mitjançant anàlisis de sèries temporals des de 2006-2016 es va cercar la relació del consum de ceftriaxona, quinolones, carbapenems y ceftazidima amb la incidència de Staphilococcus aureus resistent a meticilina (MRSA), Pseudomonas aeruginosa multiresistente (PMR) i Klebsiella pneumoniae productora de betalactamasas d’espectre estès (BLEE). Resultats: durant els anys 2006-2010 es van auditar 10.941 pautes antibiòtiques, principalment quinolones (3.500) i carbapenems (2.000). En 52.5% es va fer una recomanació: 30% modificar (principalment per ajustar la prescripció a les guies aprovades a l’hospital) i suspendre en 15.5% (principalment per considerar-se el tractament completat) i 3.8% parada de profilaxis quirúrgica. L’acceptació de la recomanació va ser de 52.3%. Entre els anys 2011-2019 es van realitzar 13.857 assessories: 48% sobre hemocultius, 37% sobre cultius amb aïllament de microorganismes multiresistents i 15% sobre cultius clínicament rellevants. Es va fer una recomanació de millora de la prescripció antibiótica en un 42% dels casos, i aquesta va ser acceptada en un 72%. L’anàlisi del consum d’antibiòtics va mostrar un augment d’ùs de meropenem que es va incrementar en +83.18% i també un augment progressiu de cefalosporines, però el consum de ciprofloxacina va disminuir un -43.28%. L’anàlisi amb sèries temporals va mostrar per MRSA una relació significativa amb l’ús de ceftazidima 5 mesos abans, per PMR es va apreciar un impacte positiu en l’ús previ de ceftriaxona i quinolones 5 mesos abans i per a Klebsiella pneumoniae BLEE un efecte significatiu de l’ús de ceftriaxona i carbapenems 4 mesos abans. Conclusions: els resultats obtinguts avalen la utilitat dels PROA com a eines de millora de la qualitat de la prescripció antibiòtica, per contenir el consum d´antibiòtics i conseqüentment l´aparició de resistència.