dc.description.abstract
[cat] INTRODUCCIÓ: la cardiopatia isquèmica és la causa més freqüent de mort als països desenvolupats, i augmenta progressivament amb l’edat, de manera que més de la meitat dels episodis isquèmics es produeixen en pacients >65 anys. Tot i que els objectius de prevenció secundària estan ben definits, pocs pacients aconsegueixen el control dels factors de risc, i encara menys els pacients d’edat avançada.
OBJECTIUS: el primer i principal objectiu d’aquesta tesi, ha sigut valorar l’eficàcia d’un programa de prevenció secundària de la cardiopatia isquèmica no basat en l’exercici físic en pacients ≥70 anys amb un síndrome coronari agut recent sobre el control dels factors de risc, la qualitat de vida, la funcionalitat i la mortalitat als 3 anys.
El segon objectiu ha sigut analitzar la relació de la mortalitat per totes les causes als 3 anys amb el compliment de cada un dels objectius de prevenció secundària.
MÈTODE: per respondre al primer objectiu, es van aleatoritzar 126 pacients ≥70 anys ingressats a l’Hospital de Bellvitge, entre el setembre del 2004 i el març del 2007, per un síndrome coronari agut en un grup d’intervenció (n=64) o a un grup control (n=63). Es va fer una visita basal i una visita als 12 mesos als dos grups, a més del seguiment clínic habitual pels seus metges de primària i especialistes. Al grup d’intervenció, tant a la visita basal com en 3 visites trimestrals, un equip multidisciplinar va donar indicacions sobre l’estil de vida, la dieta mediterrània, la pràctica d’exercici físic i també es van fer modificacions del tractament farmacològic. L’objectiu principal va ser el percentatge de pacients que aconseguien un control òptim dels factors de risc cardiovasculars als 12 mesos de seguiment, i els objectius secundaris, valorar el canvi de l’adherència a la dieta mediterrània, de la qualitat de vida i la funcionalitat, i també es va valorar la mortalitat 3 anys després de finalitzar la intervenció. Per estudiar el segon objectiu de la tesi, es va fer un estudi observacional dels 106 pacients que havien finalitzat l’estudi d’intervenció i es va analitzar l’associació entre el compliment dels objectius de prevenció secundària i la mortalitat als 3 anys.
RESULTATS: en el primer estudi d’intervenció, 106 pacients (83.4%) van completar els 12 mesos de seguiment (54 en el grup d’intervenció i 52 al grup control). 34.2% més de pacients del grup d’intervenció van aconseguir un control òptim dels factors de risc amb una NNT de 3 (RR 2.18, 95%IC 1.36- 3.50). També es va aconseguir una millora de l’adherència a la dieta mediterrània (p=0.013) i de la funcionalitat (p=0.047) en el grup d’intervenció. No es van observar diferències en la mortalitat als 3 anys (HR 1.19, 95% IC 0.41-3.45).
En el segon estudi observacional, un 15.1% dels pacients van morir als 3 anys de seguiment, i només el control del c-LDL es va associar a una menor mortalitat (HR 0.08, 95% IC 0.01-0.61), mentre que el control estricte de la pressió arterial es va relacionar amb una tendència no significativa a una major mortalitat.
CONCLUSIONS: un programa de prevenció secundària de la cardiopatia isquèmica en pacients ≥70 anys amb un síndrome coronari agut recent permet millorar el control dels factors de risc, l’adherència a la dieta mediterrània i la funcionalitat. Només el control del c-LDL en una població d’edat avançada amb cardiopatia isquèmica pot tenir un efecte favorable sobre la supervivència a mig termini.
ca
