Percepció Interpersonal en les Parelles, Qualitat de la Relació i llur Influència en l’Èxit de la Teràpia Sistèmica de la Depressió

Abstract

[cat] En l'estudi de les relacions humanes ha augmentat l'interès en els processos interpersonals degut a les seves implicacions en la qualitat de la relació de parella i en la salut mental dels cònjuges. La percepció interpersonal sembla un bon candidat per estudiar aquestes relacions, doncs es troba en la base de processos com la construcció de la identitat, la comunicació i la interacció. A més, en parelles on un dels membres pateix un trastorn mental com la depressió, pot ser un dels factors que afecten els símptomes i el seu tractament amb teràpia de parella. No obstant, aquest darrer aspecte ha estat poc estudiat, existeix una literatura poc cohesionada en aquest àmbit i els mètodes emprats per a la seva avaluació compten amb limitacions per captar-ne la seva complexitat. La present investigació té com objectiu aprofundir i ampliar el coneixement del paper de la percepció interpersonal en les relacions romàntiques mitjançant els significats personals de cada parella. Amb aquesta finalitat s’han dut a terme tres estudis. A l’estudi 1 s’elabora una tècnica, la Graella de Parella, que pretén captar els processos de percepció interpersonal únics de cada relació mitjançant els constructes personals de la parella i les percepcions i metapercepcions d’elements com el jo, la parella, el jo ideal i la parella ideal. S’il·lustra el seu desenvolupament i anàlisi mitjançant un cas exemple i s’utilitza com a instrument principal en els estudis posteriors. A l’estudi 2 s'explora la relació entre la percepció interpersonal i la qualitat de la relació mitjançant una mostra comunitària de 26 parelles heterosexuals. S'aplica el mètode d’anàlisi diàdic Actor-Partner Interdependence Model per avaluar la relació predictiva entre aquestes variables i per estudiar l’efecte del gènere i el temps de la relació en aquesta associació. A l’estudi 3, en una mostra clínica de 13 parelles en les quals un dels membres pateix depressió major, s’exploren els canvis en la percepció

interpersonal i la qualitat de la relació que realitzen després d’una teràpia sistèmica de parella, tenint en compte la disminució dels símptomes dels pacients deprimits. Els resultats d’aquests estudis emfatitzen la importància de tenir en compte la visió d’ambdós membres de la parella. En l’anàlisi diàdica de l’estudi 2 s’han obtingut més resultats significatius en els efectes de parella que en els efectes d’actor indicant que com ens percep la parella (més que com la percebem a ella) té un paper rellevant en la satisfacció conjugal. A l’estudi 3, els canvis en la percepció interpersonal que han realitzat els cònjuges també han tingut un paper fonamental en la disminució dels símptomes dels pacients amb depressió. En conjunt, s’ha observat que quan la parella té una visió positiva de l’altre cònjuge i valida les seves construccions interpersonals millora el funcionament de la relació. Els resultats en els efectes condicionals del temps de la relació han mostrat que les parelles que porten més temps perceben millor qualitat en la relació quan construeixen la realitat de manera semblant, mentre que els cònjuges de les parelles noves obtenen resultats més diversos. No s’han obtingut diferències de gènere a l’hora de construir-se a sí mateix i a l’altra, però si s’han observat tendències que assenyalen que la variància de la qualitat de la relació dels homes està més explicada per la percepció interpersonal que la de les dones. Així mateix, el fet que les dones tinguin una visió positiva de la parella i de sí mateixes podria ser un indicador d’una bona qualitat de la relació per ambdós cònjuges. Pel que fa a la teràpia sistèmica de parella, s’ha observat que més de la meitat dels pacients han realitzat un canvi clínicament significatiu en la reducció dels símptomes, sobretot aquells que tenien una bona qualitat de la relació a l’inici de la teràpia. Mitjançant la grandària de l’efecte s’ha observat que aquests pacients i les seves parelles han realitzat canvis rellevants en la percepció interpersonal com millorar l’autoestima del pacient, que el cònjuge no deprimit tingui una visió positiva de la parella, sentir-se comprès i construir-se de forma

semblant, aspectes que podrien contribuir a identificar els mecanismes de canvi d’aquesta teràpia. Finalment, el conjunt d’informació obtinguda mitjanant la Graella de Parella posa de manifest que pot ser un instrument útil tant per la investigació com per la pràctica clínica. Les aportacions d’aquesta tesi poden contribuir a cohesionar i millorar l’estudi de la percepció interpersonal en les parelles, a ampliar el coneixement respecte la qualitat i el funcionament de les relacions de parella, i a promoure aplicacions pràctiques per a la intervenció terapèutica en parelles i depressió.

[eng] In the study of human relationships interest in interpersonal processes is increasing because of its implications for the quality of the couple’s relationship and for their mental health. Interpersonal perception seems to be very relevant for the study of human relationships because its central role in processes such as identity construction, communication and interaction. Moreover, when one partner is suffering a mental disorder such as depression, interpersonal perception could influence her or his symptoms and their treatment with couple’s therapy. However, on this we still have insufficient studies, the existing literature of interpersonal perception in couples is not well integrated, and the methodology to study the complexity of interpersonal perception has several limitations. The aim of this research was to delve into the knowledge of the role of interpersonal perception in romantic relationships by focusing on the personal meanings of each couple. For this purpose, we conducted three studies. The aim of Study 1 was to present a dyadic assessment tool, the Couple’s Grid, which was created to explore the phenomenological world of couples. We began with the main personal constructs of each partner (as elicited in their repertory grids) and, then, assessed simple perception of self and partner, their ideals, and also the metaperception of the partner’s view. This study describes the development and analysis of the Couple’s Grid with a case illustration. The following studies used this technique to obtain interpersonal perception measures. Study 2 employed the Actor-Partner Interdependence Model to analyse the bidirectional effects of partners’ observations. It explored the impact of interpersonal perception on the quality of relationship in a community sample of 26 heterosexual couples considering also the role of gender and the length of the relationship. In study 3,

a sample of 13 couples with one member who was suffering depression were assessed before and after undergoing manualized systemic couple therapy. Results of interpersonal perception and dyadic adjustment were compared as a function of the extent of change in depressive symptoms occurred during the therapy process. The main results highlight the importance of considering the point of view of both partners in the study of couple’s relationships. Dyadic analysis in study 2, showed more significant results in partner effects than actor effects indicating that partner’s perception (more than one’s own perceptions) played a relevant role in relationship satisfaction. In study 3, partner’s perception also played an important role in patient’s depressive symptoms reduction. Taken together, results showed that each partner’s positive view of her or his partner and partners’ mutual validation of their interpersonal constructs enhanced the relationship functioning. Results on conditional effects of length of relationship displayed that, in long-term relationships, there was a tendency to perceive similarity between self and partner’s constructions, and that it seemed beneficial for the quality of the relationship, while short-term relationships yielded heterogeneous results. No gender differences were found in the way partners construed self and partner. However, interpersonal perception explained more variance in men’s quality of relationship than in women’s. Besides, women’s positive view of self and their partners could be an indicator of relationship satisfaction for both partners. In study 3, systemic couple therapy improved symptomatology of more than half of the patients of the sample, especially those with a better relationship quality at the beginning of therapy. Effect sizes showed that these couples underwent relevant changes in interpersonal perception such as increasing patients’ self-esteem, improving partners’ positive views of patient, feeling understood and construing their self in a similar way, which could contribute to identify mechanisms of change in couple’s

therapy. Finally, the amount of information collected with the Couple’s Grid revealed that it could be a useful technique for both research and clinical uses. This thesis might contribute to integrate and improve the study of interpersonal perception in couples, to expand the knowledge of the quality and functioning of couple’s relationships, and to promote practical applications for therapeutic interventions with couples, especially in depression.