Economías ansiosas de la vida universitaria: un estudio sobre experiencias, afectos y órdenes exigenciales en la universidad chilena neoliberalizada

Abstract

La pregunta que va orientar la investigació va ser com els ordres exigencials, normatius i valòrics del context xilè universitari neoliberalitzat, animen modes d'afecció ansiosos expressats en les experiències universitàries? Objectius específics: 1) descriure el procés de neoliberalització de la Universitat xilena durant els darrers 40 anys, les preocupacions pel malestar universitari han esdevingut progressivament objecte de preocupació. 2) caracteritzar com l-s professionals de Dispositius de Salut Mental Universitària (SMU), comprenen i gestionen el patiment de l-s estudiants. 3) Descriure les experiències universitàries d'ansietat i com es vinculen amb la vida quotidiana universitària 4) comprendre el procés d'esdevenir estudiant i les fonts d'ansietat universitària principals. Per abordar aquests objectius, vaig fer un estudi qualitatiu amb estudi de casos múltiples, en tres universitats xilenes. Vaig entrevistar 21 professionals de dispositius de salut mental universitària (entrevistes semiestructurades de final lliure) i vaig fer entrevistes en profunditat de tipus obert a 44 estudiants. Vaig estudiar 6 casos d'estudiants. En termes generals, les troballes d'aquesta investigació indiquen que les experiències d'ansietat universitària es caracteritzen per aspectes diferencials segons gènere i classe social; les dones de totes les classes socials són les que experimenten ansietat vinculada a les exigències de la vida universitària, referides tant al rendiment, a experiències de desigualtat i tensionament d'expectatives. En el cas dels estudiants, són els estudiants de classes baixes, en general primera generació de les seves famílies a accedir a la universitat, els qui pateixen majoritàriament en relació amb aquestes dimensions. Tanmateix, els ordres exigencials implicats en les experiències tenen elements complexos i diferencials segons universitat. Per part dels professionals, van emergir algunes controvèrsies al voltant de les exigències que recauen en ells (del sistema d'acreditació, per part de la institució i de les demandes estudiantils).

La pregunta que orientó la investigación fue ¿cómo los órdenes exigenciales, normativos y valóricos del contexto chileno universitario neoliberalizado, animan modos de afección ansiosos expresados en las experiencias universitarias?. Objetivos específicos: 1) describir el proceso de neoliberalización de la Universidad chilena durante los últimos 40 años, las preocupaciones por el malestar universitario han devenido progresivamente objeto de preocupación. 2) caracterizar cómo l-s profesionales de Dispositivos de Salud Mental Universitaria (SMU), comprenden y gestionan el sufrimiento de l-s estudiantes. 3) Describir las experiencias universitarias de ansiedad y cómo se vinculan con la vida cotidiana universitaria 4) comprender el proceso de devenir estudiante y las principales fuentes de ansiedad universitaria. Para abordar estos objetivos, realicé un estudio cualitativo con estudio de casos múltiples, en tres universidades chilenas. Entrevisté a 21 profesionales de dispositivos de salud mental universitaria (entrevistas semiestructuradas de final libre) y realicé entrevistas en profundidad de tipo abierto a 44 estudiantes. Estudié 6 casos de estudiantes. En términos generales, los hallazgos de esta investigación indican que las experiencias de ansiedad universitaria se caracterizan por aspectos diferenciales según género y clase social, siendo las mujeres de todas las clases sociales las que experimentan ansiedad vinculada a las exigencias de la vida universitaria, referidas tanto al rendimiento, a experiencias de desigualdad, y tensionamiento de expectativas. En el caso de los estudiantes, son los estudiantes de clases bajas, por lo general primera generación de sus familias en acceder a la universidad, quienes sufren mayormente en relación a dichas dimensiones. Sin embargo, los órdenes exigenciales implicados en las experiencias, tienen elementos complejos y diferenciales según universidad. Por parte de los profesionales, emergieron algunas controversias en torno a las exigencias que recaen en ell-s (del sistema de acreditación, por parte de la institución y de las demandas estudiantiles).

The question that guided the research was how do the exigential, normative and value-based orders of the neoliberalised Chilean university context encourage modes of anxious affection expressed in university experiences? Specific objectives: 1) to describe the process of neoliberalisation of the Chilean University during the last 40 years, the concerns about university discomfort have progressively become an object of preoccupation. 2) to characterise how the professionals of University Mental Health Devices (SMU) understand and manage the suffering of students. 3) To describe university experiences of anxiety and how they are linked to everyday university life. 4) To understand the process of becoming a student and the main sources of university anxiety. To address these objectives, I conducted a qualitative multi-case study in three Chilean universities. I interviewed 21 university mental health professionals (semi-structured free-ended interviews) and conducted in-depth open-ended interviews with 44 students. I studied 6 student cases. In general terms, the findings of this research indicate that the experiences of university anxiety are characterised by differential aspects according to gender and social class, with women of all social classes experiencing anxiety linked to the demands of university life, referring both to performance, experiences of inequality, and tension of expectations. In the case of students, it is students from lower classes, usually the first generation of their families to enter university, who suffer the most in relation to these dimensions. However, the demands involved in the experiences have complex and differential elements depending on the university. On the part of the professionals, some controversies emerged regarding the demands placed on them (by the accreditation system, by the institution and by student demands).