Análisis de la gobernanza de las federaciones deportivas catalanas. Una propuesta de indicadores de gestión

Abstract

[spa] En las últimas décadas ha aumentado la preocupación de los stakeholders de las organizaciones deportivas por la aplicación de principios y procesos de buen gobierno. Los recientes casos en la administración de las federaciones deportivas han llevado a individuos, instituciones e investigadores del ámbito del deporte a preocuparse cada vez más por las cuestiones relativas a las formas adecuadas de gobernanza. Los estudios que conforman esta tesis doctoral examinaron, por una parte, la bibliografía sobre la medición del desempeño organizativo (DO) en los organismos rectores del deporte (SGB, por sus siglas en inglés “Sport Governing Bodies”), y por otra, las características de la gobernanza organizativa de las federaciones deportivas catalanas, un contexto inexplorado hasta la fecha. De esta manera, para cumplir con el primer propósito de identificar la literatura sobre desempeño organizacional, se realizó una revisión exhaustiva de toda la literatura publicada entre 1980 y 2022. A través de un enfoque de revisión de alcance, se realizó un análisis de contenido de los artículos recopilados en bases de datos electrónicas como Sportdiscus, Scopus, Web of Science, Science Direct, así como de algunas revistas relevantes en el campo de la gestión deportiva. Asimismo, la investigación, basada en enfoques previos de la literatura sobre gestión deportiva, propone un modelo para medir tres dimensiones consideradas clave para la buena gobernanza de las organizaciones deportivas: democracia y participación, ética e integridad, y rendición de cuentas y transparencia. Las diferentes variables incluidas en el modelo se midieron mediante indicadores cuantitativos de rendimiento. Los datos fueron recopilados a partir de fuentes secundarias, como los informes que las federaciones tenían disponible en sus páginas web, y un cuestionario ad hoc estructurado en tres partes con el objetivo de recopilar datos de carácter general de las federaciones deportivas, así como cuestiones prácticas sobre su gobernanza, y los aspectos económicos y financieros. En el estudio participaron un total 38 federaciones deportivas catalanas. Los resultados mostraron una escasez de estudios empíricos centrados en la medición del DO en federaciones deportivas (n=27), con un aumento de las publicaciones en los últimos años. Se destacaron los enfoques cuantitativos como los más aplicados; y se informó de que el 60% de los estudios se realizaron en cuatro países, analizando muestras pequeñas. Además, el análisis temático reveló que la mayoría de los diseños de investigación que aproximaron la medición del desempeño organizacional en las federaciones deportivas, aplicaron un enfoque multi dimensional. En cuanto a la caracterización de la gobernanza de las federaciones deportivas catalanas, los resultados señalan algunas particularidades, diferencias y correlaciones entre el tamaño de las federaciones y su gobernanza. Se presentan pruebas empíricas sobre la falta de representatividad y participación de los stakeholders en los procesos de toma de decisiones, y de mecanismos de control y seguimiento de la gestión. Además, se identificó una falta de orientación hacia la rendición de cuentas y de los niveles de transparencia. Los resultados apoyan los recientes llamamientos en favor de la buena gobernanza en el deporte al poner en relieve los principales ámbitos susceptibles de mejora, postulándose como un punto de partida para que los académicos investiguen otros contextos, así como una referencia para que directivos y organismos públicos empoderen a gestores y administradores con el fin de mejorar las prácticas de gobernanza de estas organizaciones.

[cat] A les darreres dècades ha augmentat la preocupació dels stakeholders de les organitzacions esportives per l'aplicació de principis i processos de bon govern. Els recents casos en l'administració de les federacions esportives han portat individuals, institucions i investigadors de l'àmbit de l'esport a preocupar-se cada cop més per les qüestions relatives a les formes adequades de governança. Els estudis que conformen aquesta tesi doctoral van examinar, d'una banda, la bibliografia sobre el mesurament del rendiment organitzacional als organismes rectors de l'esport (SGB, per les sigles en anglès “Sport Goberning Bodies”), i de l'altra, les característiques de la governança organitzativa de les federacions esportives catalanes, un context inexplorat fins ara. D'aquesta manera, per complir amb el primer propòsit de identificar la literatura sobre mesurament organitzacional, es va fer una revisió exhaustiva de tota la literatura publicada entre 1980 i 2022. A través d’un enfocament de revisió d'abast, es va realitzar una anàlisi de contingut dels articles recopilats en bases de dades electròniques com Sportdiscus, Scopus, Web of Science, Science Direct, així com algunes revistes rellevants en el camp de la gestió esportiva. Així mateix, la investigació, basada en enfocaments previs de la literatura sobre gestió esportiva, proposa un model per mesurar tres dimensions considerades clau per a la bona governança de les organitzacions esportives: democràcia i participació, ètica i integritat, i rendició de comptes i transparència. Les diferents variables incloses al model es van mesurar mitjançant indicadors quantitatius de rendiment. Les dades van ser recopilades a partir de fonts secundàries, com els informes que les federacions tenien disponible a les seves pàgines web, i un qüestionari ad hoc estructurat en tres parts amb l'objectiu de recopilar dades de caràcter general de les federacions esportives, així com qüestions pràctiques sobre la seva governança, i els aspectes econòmics i financers. A l'estudi hi van participar un total 38 federacions esportives catalanes. Els resultats van mostrar una escassetat d'estudis empírics centrats en el mesurament del rendiment organitzacional en federacions esportives (n=27), amb un augment de les publicacions els darrers anys. Es van destacar els enfocaments quantitatius com els més aplicats; i es va informar que el 60% dels estudis s’han realitzat a quatre països, analitzant mostres petites. A més, l'anàlisi temàtica va revelar que la majoria dels dissenys de recerca que van aproximar el mesurament de l'exercici organitzacional a les federacions esportives, van aplicar un enfocament multidimensional. Pel que fa a la caracterització de la governança de les federacions esportives catalanes, els resultats assenyalen algunes particularitats, diferències i correlacions entre la mida de les federacions i la seva governança. Es presenten proves empíriques sobre la manca de representativitat i participació dels stakeholders en els processos de presa de decisions, i de mecanismes de control i seguiment de la gestió. A més, s'ha identificat una manca d'orientació cap a la rendició de comptes i dels nivells de transparència. Els resultats donen suport a les recents crides a favor de la bona governança en l'esport en posar en relleu els principals àmbits susceptibles de millora, i es postula com un punt de partida perquè els acadèmics investiguin altres contextos, així com una referència perquè directius i organismes públics empoderin gestors i administradors per tal de millorar les pràctiques de governança d'aquestes organitzacions.

[eng] In recent decades, there has been growing concern among stakeholders in sport organisations about the application of good governance principles and processes. Recent failures in the administration of sport federations have led individuals, institutions, and researchers in the field of sport to become increasingly concerned with questions of appropriate forms of governance. The studies that make up this doctoral thesis examined on the one hand, the literature on the measurement of organisational performance (OP) in Sport Governing Bodies (SGBs), and on the other hand, the characteristics of organisational governance in Catalan sport federations, a context unexplored to date. Thus, in order to fulfil the first purpose of mapping the literature on organisational performance, an exhaustive review of all the literature published between 1980 and 2022 was carried out with a scoping approach. Approached through a content analysis of the articles collected in electronic databases such as Sportdiscus, Scopus, Web of Science, Science Direct, as well as some relevant journals in the field of sport management. Furthermore, the research, based on previous approaches in the sport management literature, proposes a model to measure three dimensions considered key to good governance in sport organisations: democracy and participation, ethics and integrity, and accountability and transparency. The different variables included in the model were measured by quantitative performance indicators. The data were collected from secondary sources, such as the reports available on the federations' websites, and an ad hoc questionnaire structured in three parts with the aim of collecting general data on sport federations, as well as practical questions on their governance, economic and financial aspects. A total of 38 Catalan sports federations participated in the study. The results showed a paucity of empirical studies focusing on measuring OP in sport federations (n=27), with an increase in publications in recent years. Quantitative approaches were highlighted as the most applied; and it was reported that 60% of the studies were conducted in four countries, analysing small samples. Furthermore, the thematic analysis revealed that most of the research designs that approached the measurement of organisational performance in sport federations applied a multi-dimensional approach. Regarding the characterisation of the governance of Catalan sport federations, the results point to some particularities, differences, and correlations between the size of the federations and their governance. Empirical evidence is presented on the lack of representativeness and participation of stakeholders in decision-making processes, and of management control and monitoring mechanisms. In addition, a lack of accountability orientation and levels of transparency were identified. The results support recent calls for good governance in sport by highlighting the main areas for improvement and are a starting point for academics to investigate other contexts, as well as a reference for managers and public bodies to empower managers and administrators to improve governance practices in these organisations.