Nuevas estrategias terapéuticas en la epilepsia refractaria: elección de fármacos antiepilépticos guiada por tipología de crisis y neuroestimulación no invasiva

Abstract

[spa] La hipótesis de este trabajo surge de la necesidad de ofrecer opciones terapéuticas que mejoren el control de la epilepsia y la calidad de vida de los pacientes con epilepsia refractaria, especialmente aquéllos que no se pueden beneficiar de un tratamiento quirúrgico. Las hipótesis planteadas son: El perampanel es un fármaco de nueva generación y amplio espectro que resulta eficaz para el tratamiento de las crisis mioclónicas y las crisis generalizadas tónico-clónicas farmacorresistentes. El perampanel como tratamiento adyuvante puede mejorar la calidad de vida de los pacientes con crisis mioclónicas farmacorresistentes al reducir el número de días con crisis mioclónicas. La tolerancia al tratamiento adyuvante con perampanel en pacientes con crisis mioclónicas farmacorresistentes es buena, y la tasa de retención es alta. La estimulación trigeminal externa (ETNS) es una técnica de neuroestimulación no invasiva que resulta eficaz para disminuir la frecuencia de crisis en pacientes con epilepsia focal refractaria con respecto al tratamiento médico habitual. La ETNS tiene diferente perfil de eficacia según la zona epileptógena, frontal o temporal. La ETNS es segura y no se asocia a efectos secundarios graves a medio y largo plazo. La ETNS produce mejoría en el estado de ánimo y la calidad de vida. La ETNS no produce efectos adversos sobre la función cognitiva. La ETNS no se asocia a cambios significativos en la excitabilidad del nervio trigémino. OBJETIVOS: 1. Evaluar la eficacia del tratamiento adyuvante con perampanel a los 3 y 6 meses mediante la tasa de respondedores para las crisis mioclónicas y las crisis generalizadas tónico-clónicas, así como el porcentaje de pacientes que alcanzan la libertad de ambos tipos de crisis. 2. Valorar la repercusión del tratamiento adyuvante con perampanel en la funcionalidad de los pacientes con crisis mioclónicas a los 3 y 6 meses de tratamiento. 3. Analizar la tolerabilidad al tratamiento adyuvante con perampanel, monitorizando los efectos adversos relacionados con el tratamiento y los abandonos del tratamiento. 4. Evaluar la eficacia a largo plazo de la estimulación trigeminal externa (ETNS) en pacientes con epilepsia focal refractaria a los 6 y 12 meses mediante la tasa de respondedores y el porcentaje de reducción de crisis, y analizar si el perfil de eficacia es diferente en la epilepsia frontal o temporal. 5. Valorar la tolerabilidad de la ETNS a los 6 y 12 meses de tratamiento. 6. Analizar si el tratamiento con ETNS a largo plazo se asocia con cambios en el estado de ánimo, la calidad de vida, la función cognitiva y la excitabilidad del nervio trigémino.

[cat] La hipòtesi d'aquest treball sorgeix de la necessitat d'oferir opcions terapèutiques que millorin el control de l'epilèpsia i la qualitat de vida dels pacients amb epilèpsia refractària, especialment aquells que no es poden beneficiar d'un tractament quirúrgic. (A) En aquests pacients amb epilèpsia refractària és especialment important estudiar detalladament el tipus d'epilèpsia i de crisi, a fi d'utilitzar combinacions de fàrmacs antiepilèptics adreçades al tipus de crisi que garanteixin un millor control clínic. Tot i això, les dades d'eficàcia d'alguns fàrmacs antiepilèptics d'última generació en determinats tipus de crisi, extrets d'assajos clínics i estudis de pràctica clínica real, són insuficients, i de vegades la decisió es basa en l'experiència amb el fàrmac que té neuròleg tractant. En aquesta línia, de l'observació a la pràctica clínica de la bona resposta de les crisis mioclòniques a un fàrmac de nova generació, el perampanel, va sorgir la idea de fer un estudi multicèntric recollint l'experiència d'utilització d'aquest fàrmac com a tractament adjuvant de les crisis mioclòniques farmacoresistents. (B) D'altra banda, les tècniques de neuroestimulació es postulen com un bon tractament complementari a l'epilèpsia refractària. No obstant això, les tècniques aprovades per a ús clínic disponibles actualment (VNS, DBS-ANT i RNS –a USA–) són invasives i en general irreversibles, per la qual cosa acaben sent la darrera opció terapèutica per a aquests pacients. Es desconeix si les noves teràpies de neuroestimulació, com l'estimulació trigeminal externa (ETNS), reversible i no invasiva, tenen una eficàcia equiparable als dispositius invasius, i si determinats pacients poden ser més susceptibles de respondre a aquesta teràpia. Les hipòtesis plantejades són: El perampanel és un fàrmac de nova generació i ampli espectre que resulta eficaç per al tractament de les crisis mioclòniques i les crisis generalitzades tònic-clòniques farmacoresistents. El perampanel com a tractament adjuvant pot millorar la qualitat de vida dels pacients amb crisis mioclòniques farmacoresistents en reduir el nombre de dies amb crisis mioclòniques. La tolerància al tractament adjuvant amb perampanel en pacients amb crisis mioclòniques farmacoresistents és bona, i la taxa de retenció és alta. L'estimulació trigeminal externa (ETNS) és una tècnica de neuroestimulació no invasiva que resulta eficaç per disminuir la freqüència de crisi en pacients amb epilèpsia focal refractària pel que fa al tractament mèdic habitual. L'ETNS té un perfil d'eficàcia diferent segons la zona epileptògena, frontal o temporal. L'ETNS és segura i no s'associa a efectes secundaris greus a mitjà i llarg termini. L'ETNS produeix una millora en l'estat d'ànim i la qualitat de vida. L'ETNS no produeix efectes adversos sobre la funció cognitiva. L'ETNS no s'associa a canvis significatius a l'excitabilitat del nervi trigemin. OBJECTIUS: 1. Avaluar l'eficàcia del tractament adjuvant amb perampanel als 3 i 6 mesos mitjançant la taxa de responedors per a les crisis mioclòniques i les crisis generalitzades tònic-clòniques, així com el percentatge de pacients que arriben a la llibertat dels dos tipus de crisi. 2. Valorar la repercussió del tractament adjuvant amb perampanel en la funcionalitat dels pacients amb crisis mioclòniques als 3 i 6 mesos de tractament. 3. Analitzar la tolerabilitat al tractament adjuvant amb perampanel, monitoritzar els efectes adversos relacionats amb el tractament i els abandonaments del tractament. 4. Avaluar l'eficàcia a llarg termini de l'estimulació trigeminal externa (ETNS) en pacients amb epilèpsia focal refractària als 6 i 12 mesos mitjançant la taxa de responedors i el percentatge de reducció de crisi, i analitzar si el perfil d'eficàcia és diferent a l'epilèpsia frontal o temporal. 5. Valorar la tolerabilitat de l'ETNS als 6 i 12 mesos de tractament. 6. Analitzar si el tractament amb ETNS a llarg termini s'associa amb canvis a l'estat d'ànim, la qualitat de vida, la funció cognitiva i l'excitabilitat del nervi trigemin.