Serveis de suport a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat a Catalunya

Abstract

[cat] Aquesta recerca analitza, des d’una perspectiva publicoprivada, la regulació dels suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat. Específicament, té la vocació de contribuir a la millora de la col·laboració publicoprivada en la gestió dels serveis socials de suport. Tot amb la finalitat de garantir-ne la qualitat i, en concret, els drets de les persones amb discapacitat i de les entitats prestadores de serveis de suport a l’exercici de la capacitat jurídica.

El 3 de setembre de 2021, en compliment de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, va entrar en vigor la Llei 8/2021, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica. Aquesta norma suprimeix els procediments de modificació de la capacitat d’obrar i les mesures conduents a la representació i substitució de la voluntat de la persona amb discapacitat. A partir d’ara, s’aposta per establir mesures de suport i acompanyament que respectin els drets, la voluntat i les preferències de totes les persones. Consegüentment, els territoris de l’Estat amb competències en matèria civil, com és el cas de Catalunya, han d’adequar els seus ordenaments jurídics a la reforma civil i processal en matèria de capacitat jurídica. En aquest sentit, el 3 de desembre de 2021, entra en vigor, per raó d’urgència, el Decret Llei 19/2021, pel qual s’adapta el Codi civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat.

Vigent la reforma civil i processal front a l’augment dels suports prestats per entitats de suport, pertanyents a la xarxa de serveis socials d’atenció pública de Catalunya, cal plantejar un canvi de criteri en la gestió dels, anteriorment denominats, serveis socials de tutela. De no produir-se l’adaptació de l'ordenament jurídic públic, professionals del sector de la discapacitat, persones amb discapacitat i llurs famílies ens veurem abocats a un escenari d’inseguretat jurídica, fruit de la manca de cohesió entre l’ordenament jurídic públic i privat.

Amb la finalitat de respondre a les qüestions plantejades, aquesta recerca, en primer lloc, desenvolupa els conceptes bàsics d’estudi a partir de la Convenció i aborda l’evolució de la legislació civil en matèria de capacitat jurídica a Catalunya. En una segona fase, analitza les particularitats de l’assistència exercida per una persona jurídica. Finalment, explora les opcions de col·laboració publicoprivada existents amb la finalitat de justificar quina d’elles pot ajudar a garantir una major eficàcia i eficiència en la gestió i prestació dels serveis de suport en l’exercici de la capacitat jurídica.

[eng] This research analyzes, from a public-private perspective, the regulation of support for the exercise of the legal capacity of people with disabilities and contributes to the improvement of public-private collaboration in the management of social support services for the benefit of people with disabilities and support entities providing services.

On September 3, 2021, in compliance with the Convention on the Rights of Persons with Disabilities, Law 8/2021 came into force, reforming civil and procedural legislation to support persons with disabilities in exercising their legal capacity. This law abolishes the procedures for the modification of the capacity to act and the measures involving representation and substitution of capacity. From now on, it is committed to establishing support measures that respect the rights, will and preferences of all persons with disabilities. Consequently, the territories of the State with competences in civil matters, as is the case of Catalonia, must adapt their legal systems to the civil and procedural reform in matters of legal capacity. In this sense, on December 3, 2021, Decree Law 19/2021, which adapts the Civil Code of Catalonia to the reform of the procedure for the judicial modification of capacity, comes into force as a matter of urgency.

With the civil and procedural reform in force and as a result of the increase in support provided outside the family environment, i.e., from the public sphere, it is necessary to consider a change of criteria in the management of the traditional social services of guardianship that were implemented as a result of a procedure for modification of capacity. If this adaptation of the public legal system does not take place, professionals in the disability sector, people with disabilities and families will be forced to live in a scenario of legal uncertainty, as a result of the lack of cohesion between the public and private legal systems.

In order to answer the questions raised, this research develops the basic concepts of study from the Convention and addresses the evolution of civil legislation on legal capacity in Catalonia. In a second phase, it analyzes the characteristics of the assistència exercised by a legal person. Finally, it explores the existing public-private collaboration options in order to justify which of them helps to ensure greater efficiency and efficacy in the management and provision of support services for the exercise of legal capacity.

[spa] Esta investigación analiza, desde una perspectiva público-privada, la regulación de los apoyos al ejercicio de la capacidad jurídica de las personas con discapacidad. Específicamente, pretende contribuir a la mejora de la colaboración público-privada en la gestión de los servicios sociales de apoyo. Con la finalidad de garantizar su calidad y, en concreto, los derechos de las personas con discapacidad y de las entidades prestadoras de servicios de apoyo al ejercicio de la capacidad jurídica.

El 3 de septiembre de 2021, en cumplimiento de la Convención sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad, entró en vigor la Ley 8/2021, por la que se reforma la legislación civil y procesal para el apoyo a las personas con discapacidad en ejercicio de su capacidad jurídica. Esta norma suprime los procedimientos de modificación de la capacidad de obrar y las medidas conducentes a la representación y sustitución de la voluntad de las personas con discapacidad. A partir de ahora, se apuesta por establecer medidas de apoyo que respeten los derechos, voluntad y preferencias de todas las personas. Por consiguiente, los territorios del Estado con competencias en materia civil, como es el caso de Cataluña, deben adecuar sus ordenamientos jurídicos a la reforma civil y procesal en materia de capacidad jurídica. En este sentido, el 3 de diciembre de 2021 entra en vigor, por razón de urgencia, el Decreto Ley 19/2021, por el que se adapta el Código civil de Cataluña a la reforma del procedimiento de modificación judicial de la capacidad.

Vigente la reforma civil y procesal y frente al aumento de los apoyos prestados por entidades de apoyo, pertenecientes a la Red de Servicios Sociales de Atención Pública de Catalunya, es necesario plantear un cambio de criterio en la gestión de los, tradicionalmente denominados, servicios sociales de tutela. De no producirse la adaptación del ordenamiento jurídico público, profesionales del sector de la discapacidad, personas con discapacidad y familias, nos veremos inmersos en un escenario de inseguridad jurídica, fruto de la falta de cohesión entre el ordenamiento jurídico público y privado.

Con la finalidad de responder a las cuestiones planteadas, esta investigación, en primer lugar, desarrolla los conceptos básicos de estudio a partir de la Convención y aborda la evolución de la legislación civil en materia de capacidad jurídica en Cataluña. En una segunda fase, analiza las características de la assistència ejercida por una persona jurídica. Por último, explora las opciones de colaboración público-privada existentes con el fin de justificar cuál de ellas ayuda a garantizar una mayor eficacia y eficiencia en la gestión y prestación de los servicios de apoyo al ejercicio de la capacidad jurídica.