De festes locals a Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO: la patrimonialització de les festes del foc als Pirineus

Abstract

[cat] Aquesta tesi, emmarcada dins dels estudis crítics del patrimoni, analitza la candidatura de Les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus, inscrites a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial, l’any 2015, per part d’Andorra, Espanya i França. Aquestes festes se celebren en un gran nombre de pobles del Pirineu central, generalment, pels voltants de Sant Joan i es caracteritzen per adoptar formes molt diverses, des de baixar el foc de la muntanya fins a fer-lo giravoltar. De fet, fins al moment de la candidatura, aquestes celebracions no havien estat considerades part del mateix fenomen, per la qual cosa, podríem dir que la candidatura crea aquesta nova realitat patrimonial. L’objectiu principal d’aquesta investigació és analitzar el procés d’aquesta candidatura al conjunt del Pirineu i els efectes de la seva inscripció dins dels contextos locals on es desenvolupen aquestes pràctiques. La recerca té un caràcter qualitatiu i combina la recerca etnogràfica amb la revisió de fonts primàries i secundàries. La tesi parteix de dues perspectives: una anàlisi macro, en què s’analitza el procés de de forma global fent èmfasi en les paradoxes que sorgeixen en l’aplicació del règim internacional de la UNESCO i les estratègies a les quals recorren els actors implicats per a superar-les; i una perspectiva micro, en què s’examina el procés de patrimonialització d’aquestes celebracions a dues valls concretes (Valls d’Àneu, Catalunya, Espanya; i Vallée de la Barousse, Alts Pirineus, França) per, posteriorment, analitzar comparativament els efectes de la inscripció en aquestes dues valls i la seva configuració particular dins de cada context.

[eng] The thesis, which is part of the critical studies of heritage, analyzes the candidature of Summer solstice fire festivals in the Pyrenees, inscribed in the Representative List of Intangible Cultural Heritage, in 2015, by Andorra, Spain and France. These festivities are celebrated in a large number of villages in the central Pyrenees, generally on dates close to the celebration of St. John’s festivals and are characterized by adopting very different forms, ranging from carrying the fire down from the mountains to making it spin. In fact, until the point of the candidature, these celebrations had not been considered as part of the same phenomenon, so we could say that the candidature creates this new patrimonial reality. The main objective of this research is to analyze the process of this candidature in the whole of the Pyrenees and the effects of its inscription within the local contexts where these festivities take place. The research has a qualitative nature and combines ethnographic research with the review of primary and secondary sources. The thesis is based on two perspectives: a macro analysis, which analyzes the process in a global way, emphasizing the paradoxes that arise from the application of the UNESCO international regime and the strategies to which the involved actors have resort in order to overcome them; and a micro perspective, in which the process of patrimonialization of these festivities is analyzed in two specific valleys (Valls d’Àneu, Catalonia, Spain; and Vallée de la Barousse, Upper Pyrenees, France) to subsequently analyze comparatively the effects of the inscription in these two valleys and their particular configuration within each context.

[spa] Esta tesis, que se inscribe dentro de los estudios críticos del patrimonio, analiza la candidatura de Las fiestas del fuego del solsticio de verano en los Pirineos, inscritas en la Lista Representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial, el año 2015, por parte de Andorra, España y Francia. Estas fiestas se celebran en un gran número de pueblos del Pirineo central, generalmente, en fechas cercanas a la celebración de San Juan y se caracterizan por adoptar formas muy distintas, desde bajar el fuego de la montaña hasta hacerlo girar. De hecho, hasta el momento de la candidatura, estas celebraciones no habían sido consideradas parte del mismo fenómeno, por lo que, podríamos decir que la candidatura crea esta nueva realidad patrimonial. El objetivo principal de esta investigación es analizar el proceso de esta candidatura en el conjunto del Pirineo y los efectos de su inscripción dentro de los contextos locales donde se desarrollan dichas prácticas. La investigación tiene un carácter cualitativo y combina la investigación etnográfica con la revisión de fuentes primarias y secundarias. La tesis parte de dos perspectivas: un análisis macro, en el que se analiza el proceso de forma global haciendo énfasis en las paradojas que surgen de la aplicación del régimen internacional de la UNESCO y las estrategias a las que recurren los actores implicados para superarlas; y una perspectiva micro, en la que se examina el proceso de patrimonialización de las fiestas en dos valles concretos (Valls d’Àneu, Cataluña, España; y Vallée de la Barousse, Altos Pirineos, Francia) para, posteriormente, analizar comparativamente los efectos de la inscripción en estos dos valles y su configuración particular dentro de cada contexto.