La traducció catalana medieval de La ciutat de Déu de sant Agustí amb el comentari de Thomas Waleys

Abstract

La traducció catalana medieval anònima de La ciutat de Déu de sant Agustí, amb el comentari de Thomas Waleys, és un text format per capes diferents. Entre 1371 i 1375, Raoul de Presles traduí el De civitate Dei al francès per encàrrec de Carles v de França. Raoul de Presles no es limità a traduir el text de sant Agustí, sinó que, a més, hi afegí un extens comentari, capítol per capítol, que explicava detalladament el contingut històric de l’obra. Raoul de Presles basà la seva exposició en dos comentaris preexistents, els de Thomas Waleys i Nicholas Trevet, que completà amb altres fonts que tenia a l’abast. Pels volts de 1383, l’obra arribà a la cort de Joan i Violant procedent de la cort del duc de Berry, i es va traduir al català.

El propòsit d’aquesta tesi és doble. En primer lloc, l’estudi actualitza les dades històriques conegudes al voltant de la traducció catalana medieval, inclosa la relació textual amb la traducció francesa, amb la voluntat d’explicar-ne la importància cultural i el paper mediador de la cultura antiga. Més específicament, al capítol 2 s’exposen les dades històriques de la recepció de l’obra a la cort de Joan, les poques notícies que es tenen sobre la gènesi de la traducció, i la seva circulació, dins i fora de la cort. Essent La ciutat de Déu una obra patrística, la presència de manuscrits en llatí a biblioteques eclesiàstiques i privades és considerablement alta; l’estudi ha tingut en compte tant la circulació en llatí com la circulació en vulgar. Sovint esmentada a l’ombra d’altres traduccions del moment, l’obra presenta l’interès singular d’introduir un univers de fonts antigues i medievals a les corts catalanes a través del comentari de Thomas Waleys, ampliat per Raoul de Presles. Així mateix, aquest comentari està concebut amb una mirada cap al passat clàssic molt particular, que suposa una novetat cultural mereixedora d’estudi i atenció, tal com s’explica als capítols 3 i 4. El capítol 5 és un estudi de naturalesa textual que constitueix una proposta de filiació de la traducció catalana amb la tradició manuscrita francesa coneguda, elaborada a partir dels manuscrits francesos més antics. El capítol 6 pretén donar algunes nocions sobre la llengua i la praxi del traductor català anònim, de qui es pot suposar un perfil cultural proper a l’administració. A banda de comentar alguns aspectes rellevants, s’hi dona també una llista de tots els doblets sinonímics que apareixen al comentari. Els capítols 7 i 8 acompanyen l’edició. El primer és una descripció codicològica dels manuscrits que contenen la traducció, amb precisions sobre la seva confecció i història. El segon exposa els criteris seguits per a l’establiment del text, conservat en un testimoni únic, a l’esguard de la tradició indirecta de la traducció francesa.

En segon lloc, s’ofereix l’edició crítica de la traducció catalana del comentari de Thomas Waleys adaptat per Raoul de Presles. L’edició va acompanyada de tres índexs: un de noms propis, un d’obres citades i un de topònims. Els índexs estan pensats per ser una guia per moure’s pel text, però també una sistematització dels referents culturals dels comentadors Thomas Waleys i Raoul de Presles. Alhora, són un extens repertori de noms i obres que la traducció posava a l’abast d’un selecte públic lector per la via indirecta del comentari.

La traducción catalana medieval anónima de La ciudad de Dios de san Agustín, con el comentario de Thomas Waleys, es un texto formado por capas diferentes. Entre 1371 y 1375, Raoul de Presles tradujo el De civitate Dei al francés por encargo de Carlos V de Francia. Raoul de Presles no se limitó a traducir el texto de san Agustín, sino que, además, le añadió un extenso comentario, capítulo por capítulo, que explicaba detalladamente el contenido histórico de la obra. Raoul de Presles basó su exposición en dos comentarios preexistentes, los de Thomas Waleys y Nicholas Trevet, que completó con otras fuentes a su disposición. Alrededor de 1383, la aobra llegó a la corte de Juan y Violante procedente de la corte del duque de Berry, y se tradujo al catalán.

El propósito de esta tesis es doble. En primer lugar, el estudio actualiza los datos históricos conocidos acerca de la traducción catalana medieval, incluida la relación textual con la traducción francesa, con la voluntad de explicar la importancia cultural de la obra y su papel mediador de la cultura antigua. Más especificamente, en el capítulo 2 se exponen los datos históricos de la recepción de la obra en la corte de Juan y Violante, las pocas noticias que se tienen sobre la génesis de la traducción, y su circulación, dentro y fuera de la corte. Siento La ciudad de Dios una obra patrística, la presencia de manuscritos en latín en bibliotecas eclesiásticas y privadas es considerablemente alta; el estudio ha tenido en cuenta tanto la circulación en latín como la circulación en vulgar. A menudo referenciada a la sombra de otras traducciones del momento, la obra presenta el interés singular de introducir un universo de fuentes antiguas y medievales en las cortes catalanas a través del comentario de Thomas Waleys, ampliado por Raoul de Presles. Asimismo, este comentario está concebido con una mirada hacia el pasado clásico muy particular, que supone una novedad cultural merecedora de estudio y atención, tal y como se explica en los capítulos 3 y 4. El capítulo 5 es un estudio de naturaleza textual que constituye una propuesta de filiación de la traducción catalana con la tradición manuscrita conocida, elaborada a partir de los manuscritos franceses más antiguos. El capítulo 6 pretende dar algunas nociones sobre la lengua y la praxis del traductor catalán anónimo, de quién se puede suponer un perfil cultural próximo a la administración. Además de comentar algunos aspectos relevantes, también se da una lista de todos las reduplicaciones sinonímicas que aparecen en el comentario. Els capítulos 7 y 8 acompañan la edición. El primero es una descripción codicológica de los manuscritos que contienen la traducción, con precisiones sobre su confección y historia. El segundo expone los criterios utilizados para establecer el texto, conservado en un testimonio único, considerando la tradición indirecta de la traducción francesa.

En segundo lugar, se ofrece la edición crítica de la traducción catalana del comentario de Thomas Waleys adaptado por Raoul de Presles. La edición va acompañada de tres índices: uno de nombres propios, uno de obras citadas y uno de topónimos. Los índices están pensados para ser una guía para moverse por el texto, pero también una sistematización de los referentes culturales de los comentadores Thomas Waleys y Raoul de Presles. A su vez, son un extenso repertorio de nombres y obras que la traducción ponía a disposición de un selecto público por la vía indirecta del comentario.

The anonymous medieval Catalan translation of Augustine’s The City of God, with the commentary by Thomas Waleys, is a multilayered text. Between 1371 and 1375, Raoul de Presles translated the De civitate Dei into French on behalf of Charles V of France. Raoul de Presles did not limit himself to translating Augustine’s text, but also added an extensive commentary, chapter by chapter, explaining in detail the historical content of the work. Raoul de Presles based his exposition on two pre-existing commentaries, those of Thomas Waleys and Nicholas Trevet, which he supplemented with other sources at his disposal. Around 1383, the work arrived at the court of John and Violant from the court of the Duke of Berry, and was translated into Catalan.

The purpose of this thesis is twofold. Firstly, the study updates the historical data known about the medieval Catalan translation, including the textual relationship with the French translation, with the aim of explaining the cultural importance of the work and its role as a mediator of the ancient culture. More specifically, chapter 2 presents the historical data on the reception of the work at the court of John and Violant, the little information known on the genesis of the translation, and its circulation, inside and outside the court. The City of God being a patristic work, the presence of Latin manuscripts in ecclesiastical and private libraries is considerably high; the study has taken into account both Latin and vulgate circulation. Often referenced in the shadow of other translations of the time, the work has the singular interest of introducing a universe of ancient and medieval sources in the Catalan courts through the commentary by Thomas Waleys, expanded by Raoul de Presles. This commentary is also conceived with a very particular view of the classical past, which is a cultural novelty worthy of study and attention, as explained in chapter 3 and chapter 4. Chapter 5 is a study of a textual nature that constitutes a proposal for the filiation of the Catalan translation with the known manuscript tradition, based on the oldest French manuscripts. Chapter 6 aims to give some notions about the language and the praxis of the anonymous Catalan translator, whose cultural profile can be assumed to be close to that of the administration. In addition to commenting on some relevant aspects, a list of all the synonymic reduplications that appear in the commentary is also given. Chapter 7 and chapter 8 accompany the edition. The first is a codicological description of the manuscripts containing the translation, with details on their production and history. The second chapter sets out the criteria used to establish the text, preserved in a single testimony, taking into account the indirect tradition of the French translation.

Secondly, the critical edition of the Catalan translation of Thomas Waleys’ commentary adapted by Raoul de Presles is offered. The edition is accompanied by three indexes: one of proper names, one of works cited and one of place names. The indexes are intended as a guide to the text, but also as a systematisation of the cultural references of the commentators Thomas Waleys and Raoul de Presles. At the same time, they are an extensive repertory of names and works that the translation made available to a select public through the indirect way of the commentary.