Autoconcepto, identidad y ajuste psicosocial en adolescentes adoptados internacionalmente: Factores sociales y familiares de influencia

Abstract

L'adolescència implica un procés de definició del Jo basat en el desenvolupament de l'autoconcepte i la identitat. No obstant això, aquest procés pot ser més complex per als adolescents adoptats internacionalment, perquè a més d'haver d'integrar els aspectes ètnics i culturals dels països d'origen i adopció, han d'incorporar també les vivències pre-adoptives adverses i les experiències de discriminació. Per això, és necessari aprofundir en el coneixement sobre aquest fenomen, així com en les eines per a la seva avaluació. Així doncs, la present tesi està formada per tres estudis quantitatius que pretenen donar resposta a aquestes necessitats utilitzant una mostra espanyola d'adolescents adoptats internacionalment.

Estudi I El primer estudi va tenir per objectiu examinar l'autoconcepte i l'ajust psicosocial dels adolescents adoptats internacionalment, explorant el rol de la identitat (identitat ètnica i integració de la identitat bicultural [BII per les seves sigles en anglès]) i les experiències pre-adoptives adverses en el seu autoconcepte i ajust psicosocial. Els resultats van mostrar nivells adequats en l'autoconcepte i l'ajust psicosocial tant per als adoptats inracials com per als transracials, i no van trobar-se prediccions significatives de la identitat ètnica sobre totes dues variables. Per contra, la BII va mostrar actuar com un factor protector per a aquestes, relacionant-se amb un millor autoconcepte familiar i un menor desajust clínic. Per tant, promoure la BII en els adolescents adoptats internacionalment podria ser una forma eficaç d'afavorir el seu ajust psicològic.

Estudi II El segon estudi va pretendre explorar la discriminació percebuda i la identitat (identitat ètnica i integració de la identitat bicultural [BII]) dels adolescents adoptats internacionalment, així com el grau d'obertura en la comunicació familiar sobre l'adopció. L'estudi també va avaluar el rol predictiu de la discriminació percebuda i l'obertura en la comunicació familiar sobre la identitat dels adolescents adoptats. Els resultats van assenyalar que prop de la meitat dels participants havien percebut almenys una situació de discriminació ètnica i/o adoptiva. La discriminació adoptiva es va associar amb un augment en la identitat ètnica i una disminució en la BII. En aquest context, la comunicació familiar sobre l'adopció no va actuar com a factor protector per a la identitat ètnica, però sí que ho va fer per a la BII.

Estudi III El tercer estudi va tenir com a objectiu desenvolupar una versió espanyola de l'escala Bicultural Identity Integration Scale - 2 (*BIIS-2-S), i avaluar les seves propietats psicomètriques en una mostra d'adolescents adoptats internacionalment. Els resultats obtinguts van ser coherents amb la teoria subjacent a l'escala, i aquesta va mostrar ser un instrument vàlid per a avaluar la integració de la identitat bicultural en aquest col·lectiu.

En conclusió, la BII ha mostrat ser més rellevant per als adolescents adoptats internacionalment que la identitat ètnica, relacionant-se amb un millor autoconcepte i ajust psicosocial. Això significa que la discriminació per adopció, i per tant l'evidència d'una doble connexió (origen-adopció), pot qüestionar l'eficàcia dels adolescents adoptats per a mantenir les seves dues identitats culturals en harmonia i solapament, facilitant la seva experimentació en conflicte i dissociació. No obstant això, la comunicació familiar sobre els orígens sí que va mostrar-se com un factor protector per a la integració de la identitat bicultural, revertint notablement l'efecte negatiu de la discriminació per adopció. Aquest resultat ens permet inferir que aquesta comunicació no radica tant en promoure la identitat ètnica, sinó de traslladar l'experiència de compatibilitat entre allò pre-adoptiu i post-adoptiu.

La adolescencia implica un proceso de definición del Yo basado en el desarrollo del autoconcepto y la identidad. No obstante, este proceso puede ser más complejo para los adolescentes adoptados internacionalmente, pues además de tener que integrar los aspectos étnicos y culturales de los países de origen y adopción, deben incorporar también las vivencias preadoptivas adversas y las experiencias de discriminación sufridas. Por ello, es necesario profundizar en el conocimiento sobre este fenómeno, así como en las herramientas para su evaluación. Así, la presente tesis está compuesta por tres estudios cuantitativos que pretenden dar respuesta a estas necesidades utilizando una muestra española de adolescentes adoptados internacionalmente.

Estudio I El primer estudio tuvo por objetivo examinar el autoconcepto y el ajuste psicosocial de los adolescentes adoptados internacionalmente, explorando el rol de la identidad (identidad étnica e integración de la identidad bicultural [BII por sus siglas en inglés]) y las experiencias preadoptivas adversas en su autoconcepto y ajuste psicosocial. Los resultados mostraron niveles adecuados en el autoconcepto y el ajuste psicosocial tanto para los adoptados inraciales como para los transraciales, sin hallar predicciones significativas de la identidad étnica sobre ambas variables. Por el contrario, la BII mostró actuar como factor protector para las mismas, relacionándose con un mejor autoconcepto familiar y un menor desajuste clínico. Así, promover la BII entre los adolescentes adoptados internacionalmente podría ser una forma eficaz de favorecer su ajuste psicológico.

Estudio II El segundo estudio pretendió explorar la discriminación percibida y la identidad (identidad étnica e integración de la identidad bicultural [BII]) de los adolescentes adoptados internacionalmente, así como el grado de apertura en la comunicación familiar acerca de la adopción. El estudio también evaluó el rol predictivo de la discriminación percibida y la apertura en la comunicación familiar sobre la identidad de los adolescentes adoptados. Los resultados señalaron que cerca de la mitad de los participantes habían percibido al menos una situación de discriminación étnica y/o adoptiva. La discriminación adoptiva se asoció con un aumento en la identidad étnica y una disminución en la BII. En este contexto, la comunicación familiar acerca de la adopción no actuó como factor protector para la identidad étnica, pero sí lo hizo para la BII.

Estudio III El tercer estudio tuvo como objetivo desarrollar una versión española de la escala Bicultural Identity Integration Scale - 2 (BIIS-2-S), y evaluar sus propiedades psicométricas en una muestra de adolescentes adoptados internacionalmente. Los resultados obtenidos fueron coherentes con la teoría subyacente a la escala y ésta mostró ser un instrumento válido para evaluar la integración de la identidad bicultural en este colectivo.

En conclusión, la BII ha mostrado ser más relevante para los adolescentes adoptados internacionalmente que la identidad étnica, y se ha relacionado con un mejor autoconcepto y ajuste psicosocial. Esto significa que la discriminación por adopción, y por tanto la evidencia de una doble conexión, puede cuestionar la eficacia de los adolescentes adoptados para mantener sus dos identidades culturales en harmonía y solapamiento, facilitando su experimentación en conflicto y disociación. Sin embargo, la comunicación familiar acerca de los orígenes sí mostró actuar como un factor protector para la integración de la identidad bicultural, revirtiendo notablemente el efecto negativo de la discriminación por adopción, algo que nos permite inferir que esta comunicación no radica tanto de promover la identidad étnica, sino de compartir la experiencia de compatibilidad entre lo preadoptivo y lo post-adoptivo.

Adolescence tends to involve a reshaping of the self and identity, which international adoptees must do while integrating their two cultural backgrounds, coping with their adverse pre-adoptive experiences and facing discrimination. Thus, a deeper knowledge on this phenomenon is needed, as well as on the tools for its assessment. According to this, the present thesis is composed of three quantitative studies that sought to respond to these needs using a Spanish sample of international adopted adolescents.

Study I The first study was aimed at examining adoptees’ self-concept and psychosocial adjustment and to explore the role of identity (ethnic identity and bicultural identity integration [BII]) and pre-adoption experiences in adoptees’ self-concept and psychosocial adjustment. Results showed adequate levels of overall self-concept and psychosocial adjustment for both the inracial and transracial adoptees. Neither ethnic identity nor pre-adoptive experiences predicted self-concept and psychosocial adjustment. Conversely, BII proved to act as a protective factor, as it was linked to improved Family self-concept and reduced Clinical maladjustment. Promoting BII among the intercountry adopted adolescents might be an effective way to encourage their psychological adaptation.

Study II The second study sought to explore perceived discrimination, and identity (considering ethnic identity and bicultural identity integration [BII]) of international adoptees, as well as their families’ family’s degree of communication openness with regard to adoption. The study also sought to assess the predictive role of perceived discrimination and family adoption communication openness in adoptees’ identity. Results indicated that around the half of the participants had perceived at least one situation of ethnic and/or adoptive discrimination. However, the general levels of ethnic identity, BII and family adoption communication openness were adequate. Adoptive discrimination was associated with an increase in ethnic identity and a decrease in BII. Family communication openness about the adoption did not act as a protective factor for ethnic identity, while it did so for BII.

Study III The third study was aimed at developing a Spanish language version of the Bicultural Identity Integration Scale (BIIS-2-S) and to assess its psychometric properties in a sample of international adopted adolescents. The obtained results are coherent with the theory underlying the scale and BIIS-2-S appears to be a valid instrument for assessing the Bicultural Integration Identity of internationally adopted adolescents.

To conclude, BII has been found to be more relevant for the international adopted adolescents than ethnic identity, and it has been found to be related with a better self-concept and psychosocial adjustment. However, the discrimination focused on the adoptive status, and thus to the evidence of having a dual connection, seems to challenge the adoptees’ efficacy in maintaining their two cultural identities as harmonious and overlapping, leading to experience them as conflictual and disparate. In this context, family communication about origin and adoption has been proved to act as a protective factor for the BII, which allows us to understand that the family communication about adoption is not so much about promoting the ethnic identity, but to share the experience of compatibility between the pre-adoption and post-adoption.