Cuidar-se en comunitat: les llars col·laboratives per a persones grans a Espanya

Abstract

Aquesta tesi doctoral recull, a través d’una metodologia qualitativa, les experiències de cura en comunitat a set llars col·laboratives per a persones grans a Espanya. Les llars col·laboratives per a persones grans a Espanya suposen un canvi de paradigma en les formes de convivència apostant per una modalitat centrada en la cura des de l’òptica comunitària i des de l’autocura alhora que defensant un envelliment saludable i activista. Moltes de les persones que conviuen o preveuen conviure en una llar col·laborativa són gerontolescents (nova etapa vital) i veuen en les llars col·laboratives una mesura d’anticipació i resolució del futur pròxim en un entorn on la comunitat cuida i la cura forja comunitat. Aquesta forma de convivència ha tingut una expansió considerable a Espanya -com a d’altres països on s’ha desenvolupat- com a conseqüència dels canvis demogràfics, de les transformacions en les expectatives de cura i assistència familiar, d’un major allunyament en les pautes de residencia familiar, dels canvis en les pautes de transmissió i herència de la propietat i per l'aposta per un envelliment més actiu.

Esta tesis doctoral recopila, a través de una metodología cualitativa, las experiencias de cuidado en comunidad en siete hogares colaborativos para personas mayores en España. Los hogares colaborativos para personas mayores en España suponen un cambio de paradigma en las formas de convivencia, apostando por una modalidad centrada en el cuidado desde la óptica comunitaria y desde el autocuidado, al mismo tiempo que defienden un envejecimiento saludable y activista. Muchas de las personas que conviven o prevén convivir en un hogar colaborativo son gerontolescentes (nueva etapa vital) y ven en los hogares colaborativos una medida de anticipación y resolución del futuro próximo en un entorno donde la comunidad cuida y el cuidado forja comunidad. Esta forma de convivencia ha tenido una considerable expansión en España, al igual que en otros países donde se ha desarrollado, como consecuencia de los cambios demográficos, las transformaciones en las expectativas de cuidado y asistencia familiar, un mayor distanciamiento en los patrones de residencia familiar, los cambios en los patrones de transmisión y herencia de la propiedad, y por la apuesta por un envejecimiento más activo.

This doctoral thesis collects, through qualitative methodology, the experiences of caring in community in seven collaborative homes for the elderly in Spain. Collaborative homes for the elderly in Spain represent a paradigm shift in cohabitation, focusing on care from a community perspective and self-care, while advocating for healthy and activist aging. Many of the people who live or plan to live in a collaborative home are gerontolescents (a new life stage) and see collaborative homes as a measure of anticipation and resolution for the near future in an environment where the community cares for one another and care builds community. This form of cohabitation has experienced significant growth in Spain, as well as in other countries where it has been developed, due to demographic changes, transformations in expectations of family care and assistance, increased divergence from traditional family residence patterns, changes in property transmission and inheritance patterns, and the promotion of more active aging.