Els topònims del Pallars Sobirà i la seva etimologia. Una proposta metodològica interdisciplinària

Abstract

L’etimologia dels noms de lloc poques vegades s’ha treballat simultàniament des de la lingüística i la geografia com es fa en aquesta tesi. Aquest canvi, que es considera essencial, ha permès estudiar els topònims opacs, considerats fòssils lingüístics, per començar a saber com parlaven els nostres avantpassats i, el que és més important, com pensaven. Per tant, els dos objectius de la tesi són proposar un mètode alternatiu al tradicional, interdisciplinari i amb un enfocament cognitiu, que permeti conèixer l’etimologia dels topònims poblacionals de la comarca del Pallars Sobirà, al Pirineu català, i també obtenir coneixements de la llengua que els va crear. A partir de la hipòtesi que els topònims opacs són descripcions del lloc on es troben, que els segments repetits dels noms de lloc es refereixen a elements del paisatge i que aquests topònims estarien formats com paraules compostes, s’ha dissenyat un mètode per tal de relacionar estadísticament els trets del paisatge de tots els pobles del Pallars Sobirà amb els diversos segments dels seus topònims. El recull de dades geogràfiques associades a cada topònim s’ha dut a terme a partir del treball de camp, d’entrevistes estructurades a gent gran dels pobles i dels Sistemes d’Informació Geogràfica, mentre que la segmentació dels topònims s’ha fet mitjançant un algorisme matemàtic. Després d’anàlisis estadístiques i d’estudis sobre els canvis fonètics a partir de les citacions antigues dels topònims, s’han aconseguit aïllar i reconstruir cinc unitats significatives prototípiques i conceptualment polivalents (*oil, *esca, *orte, *esta i *on), així com fer una aproximació lingüística a la llengua de creació dels topònims. La tesi demostra que a) Les motivacions humanes i la geografia són imprescindibles en l’estudi etimològic dels topònims opacs; b) Els clústers de topònims molt pròxims geogràficament ajuden a la interpretació etimològica dels topònims; c) Les unitats significatives trobades coincideixen, no només amb algunes arrels del protoindoeuropeu, sinó també amb mots de llengües indoeuropees. En un moment en què semblen encallades les vies explorades per a conèixer quelcom sobre les llengües antigues que es parlaven als Pirineus, aquesta tesi obre un gran ventall de possibilitats per a recerques que, a partir de la seva interdisciplinarietat, podrien constituir un canvi d’òptica en l’estudi de l’etimologia, apropant-la a una mena d’arqueologia lingüística. Caldrà continuar identificant altres unitats significatives per estudiar-ne la fonètica, la morfosintaxi i la semàntica. També pot ser revelador examinar l’abast geogràfic d’aquestes unitats significatives en els topònims i la presència en els mots de diverses llengües. I, finalment, caldrà buscar indicadors que ajudin a traçar els camins d’arribada de les unitats significatives al Pallars Sobirà, així com també la seva cronologia.

La etimología de los nombres de lugar pocas veces se ha trabajado simultáneamente desde la lingüística y la geografía tal como se hace en esta tesis. Este cambio, que se considera esencial, ha permitido estudiar los topónimos opacos, considerados fósiles lingüísticos, para empezar a conocer cómo hablaban nuestros antepasados y, lo que es más importante, cómo pensaban. Por lo tanto, los dos objetivos de la tesis son proponer un método alternativo al tradicional, interdisciplinario y con un enfoque cognitivo, que permita conocer la etimología de los topónimos poblacionales de la comarca del Pallars Sobirà, en el Pirineo catalán, y también obtener conocimientos de la lengua que los creó. A partir de las hipótesis de que los topónimos opacos son descripciones del lugar en donde se encuentran, de que los segmentos repetidos de los nombres de lugar se refieren a elementos del paisaje y de que estos topónimos estarían formados como palabras compuestas, se ha diseñado un método para para relacionar estadísticamente las características del paisaje de todos los pueblos del Pallars Sobirà con los distintos segmentos de sus topónimos. La recopilación de datos geográficos asociados a cada topónimo se ha realizado a partir del trabajo de campo, de entrevistas estructuradas a personas mayores de los pueblos y de los Sistemas de Información Geográfica, mientras que la segmentación de los topónimos se ha conseguido mediante un algoritmo matemático. Después de análisis estadísticos y de estudios sobre los cambios fonéticos a partir de las citas antiguas de los topónimos, se han conseguido aislar y reconstruir cinco unidades significativas prototípicas y conceptualmente polivalentes (*oil, *esca, *orte, *esta y * on), así como realizar una aproximación lingüística a la lengua de creación de los topónimos. La tesis demuestra que a) Las motivaciones humanas y la geografía son imprescindibles en el estudio etimológico de los topónimos opacos; b) Los grupos de topónimos muy próximos geográficamente ayudan a la interpretación etimológica de los topónimos; c) Las unidades significativas halladas coinciden, no sólo con algunas raíces del protoindoeuropeo, sino también con palabras de lenguas indoeuropeas. En un momento en que parecen estancadas las vías exploradas para el conocimiento de las lenguas antiguas que se hablaban en los Pirineos, esta tesis abre un gran abanico de posibilidades para investigaciones que, a partir de su interdisciplinariedad, podrían constituir un cambio de óptica en el estudio de la etimología, acercándola a una especie de arqueología lingüística. Se tendrá que seguir identificando otras unidades significativas para estudiar su fonética, morfosintaxis y semántica. También puede ser revelador examinar el alcance geográfico de estas unidades significativas en los topónimos y la presencia en las palabras de varias lenguas. Y, por último, se tendrán que buscar indicadores que ayuden a trazar los caminos de llegada de las unidades significativas al Pallars Sobirà, así como su cronología.

The etymology of placenames has seldom been studied in both linguistics and geography at the same time as I have done in this thesis. This new approach, which I consider to be essential, has enabled the study of opaque placenames that have been considered linguistic fossils, and has given an insight into the way in which our ancestors spoke and, more importantly, the way they thought. The two objectives of this thesis are therefore to propose an alternative and interdisciplinary method with a cognitive focus which allows an understanding of the etymology of the toponyms of the Pallars Sobirà region of the Catalan Pyrenees, and also to obtain knowledge about the language that created them. Setting out from the hypotheses that opaque toponyms are description of the places where they are found, that the repeated segments in placenames refer to elements of the landscape, and that these toponyms are formed as compound words, I have designed a method of statistically relating the landscape traits of all the towns and villages in Pallars Sobirà with the different segments of their toponyms. The collection of geographical data associated with each toponym is carried out in fieldwork, structured interviews with the elderly people of the towns and villages, and Geographical Information Systems, while the segmentation of the toponyms themselves is carried out by means of a mathematical algorithm. Following statistical analysis and a study of the phonetical variations drawn from historical quotations of the toponyms, I have been able to isolate and reconstruct five significant prototypical and conceptually versatile units (*oil, *esca, *orte, *esta and *on), and have embarked upon a linguistic approach to the language from which the toponyms originated. This thesis demonstrates that a) Human motivations and geography are essential to the etymological study of opaque toponyms; b) Toponym clusters that are geographically very close help with the etymological interpretation of toponyms; c) The units identified coincide not only with some Proto-Indo-European roots but also with words from Indo-European languages. At a time when the paths explored to find out about ancient languages that were spoken in the Pyrenees seem to have come to a dead end, this thesis opens up a large range of possibilities for research which, grounded in its interdisciplinary nature, could constitute changes in the way in which etymological studies are viewed, bringing them closer to a kind of linguistic archaeology. It is necessary to continue to identify significant units to study their phonetics, morphosyntax and semantics. It may also be revealing to examine the geographical scope of these significant units in toponyms and their presence in words in different languages. Finally, it is necessary to seek further indicators that can help to trace the paths by which these significant units spread to Pallars Sobirà as well as their chronology.