Onomàstica del Morell. Estudi i inventari

Abstract

Onomàstica del Morell. Estudi i inventari presenta, en primer lloc, el recull dels noms de lloc i de persona del terme del Morell. Aquest treball es desenvolupa en un camp amb una tradició important en el marc de la llengua catalana i, de manera especial, al Camp de Tarragona. La investigació es basa, d’una banda, en el mètode de l’entrevista personal als informants per a les fonts orals; i, de l’altra, en la metodologia de la recerca documental pròpia de les ciències històriques i de la filologia. El treball té la voluntat de contribuir a preservar els noms de lloc i de persona, i evitar així que caiguin en l’oblit, tenint en compte els canvis en el model econòmic de l’àrea estudiada i les conseqüències que tenen sobretot en la toponímia. En segon lloc, la tesi presenta l’anàlisi filològica de l’inventari, a partir de les cinc parts de la gramàtica: semàntica, lèxic, morfologia, fonètica i sintaxi. La qüestió més destacable d’aquesta anàlisi és l’enfocament que s’ha donat a la semàntica, a partir de l’observació de les vies a través de les quals es generen topònims i antropònims, que ha permès establir dos grans grups d’unitats onomàstiques: les que contenen un nom comú fossilitzat semànticament i les que no el contenen. Finalment, la recerca ha permès constatar la pèrdua de maneres de dir tradicionals, que queden fossilitzades de vegades en topònims i antropònims; també ha permès constatar com l’estandardització creixent condueix inevitablement a la pèrdua de les característiques pròpies de la varietat dialectal, així com la força de la penetració del castellà, la qual cosa fa molt recomanable posar el focus de la política lingüística sobre l’onomàstica amb l’objectiu de mirar de preservar-la en la mesura del possible.

Onomástica del Morell. Estudio e inventario presenta, en primer lugar, la recopilación de los nombres de lugar y persona del término municipal del Morell. Este trabajo se desarrolla en un campo con una tradición importante en el marco de la lengua catalana y, de forma especial, en el Camp de Tarragona. La investigación se basa, por un lado, en el método de la entrevista personal a los informantes para las fuentes orales; y, por otro, en la metodología de la investigación documental propia de las ciencias históricas y de la filología. El trabajo tiene la voluntad de contribuir a preservar los nombres de lugar y de persona, y evitar así que caigan en el olvido, teniendo en cuenta los cambios en el modelo económico del área estudiada y las consecuencias que tienen sobre todo en la toponimia. En segundo lugar, la tesis presenta el análisis filológico del inventario, a partir de las cinco partes de la gramática: semántica, léxico, morfología, fonética y sintaxis. La cuestión más destacable de este análisis es el enfoque que se ha dado a la semántica, a partir de la observación de las vías a través de las cuales se generan topónimos y antropónimos, que ha permitido establecer dos grandes grupos de unidades onomásticas: las que contienen un nombre común fosilizado semánticamente y las que no lo contienen. Finalmente, la investigación ha permitido constatar la pérdida de formas tradicionales, que quedan fosilizadas a veces en topónimos y antropónimos; también ha permitido constatar cómo la creciente estandarización conduce inevitablemente a la pérdida de las características propias de la variedad dialectal, así como la fuerza de la penetración del castellano, lo que hace muy recomendable poner el foco de la política lingüística sobre la onomástica con el objetivo de tratar de preservarla en la medida de lo posible.

Onomastics of the Morell. Study and inventory presents, in the first place, the compilation of the names of place and person of the municipality of El Morell. This work is developed in a field with an important tradition in the framework of the Catalan language and, especially, in the Camp de Tarragona. The research is based, on the one hand, on the method of the personal interview to the informants for the oral sources; and, on the other hand, on the methodology of the documentary research typical of the historical sciences and philology. The work aims to contribute to the preservation of place names and personal names, and thus prevent them from falling into oblivion, taking into account the changes in the economic model of the area studied and the consequences they have especially on toponymy. Secondly, the thesis presents the philological analysis of the inventory, based on the five parts of grammar: semantics, lexicon, morphology, phonetics and syntax. The most remarkable aspect of this analysis is the approach given to semantics, based on the observation of the ways in which toponyms and anthroponyms are generated, which has made it possible to establish two large groups of onomastic units: those that contain a semantically fossilized common name and those that do not. Finally, the research has made it possible to confirm the loss of traditional forms, which are sometimes fossilized in toponyms and anthroponyms; it has also made it possible to confirm how the growing standardization inevitably leads to the loss of the characteristics of the dialectal variety, as well as the strength of the penetration of Spanish, which makes it highly recommendable to focus language policy on onomastics in order to try to preserve it as much as possible.