La innocent perseguida en la narrativa catalana medieval. El conte de la donzella sense mans i el conte de l’emperadriu de Roma

Abstract

[cat] Entre els segles XIV i XV apareixen quatre narracions catalanes breus: La filla del rey d’Hungria (FRH), La filla del emperador Contastí (FEC), La comtessa fidel (CF) i el Miracle que la Verge Maria féu a l’emparadriu, muller de l’emparador de Roma (MVER), en relació amb un motiu folklòric molt ampli, el de la innocent perseguida. Aquest tema se sol classificar en dos cicles literaris diferents: el conte de la donzella sense mans (que inclou la FRH i la FEC) i el conte de l’emperadriu de Roma (que inclou la CF i el MVER) –que primerament fou batejat per A. G. Wallensköld (1907) com el «conte de la dona casta cobejada pel seu cunyat». Totes dues llegendes estan relacionades amb diferents motius folklòrics tipificats –fonamentalment per Thompson (1955-1958), però també per altres erudits–: incest (T410), mutilacions (S160), abandonaments cruels (S140), falses acusacions (K2100), que, a més, inclouen altres temes, com ara la sogra cruel (S51), la fugida de l’amant indesitjat (T320), l’esposa calumniada (K2117), el recobrament de les mans (E782.1), etc. Aquesta tesi pretén desenvolupar un marc teòric, a través de la literatura comparada, referent als dos cicles literaris, especialment en la tradició occidental escrita, però també en algunes versions orientals on apareixen els mateixos motius, per mirar d’establir-hi correspondències, i alhora per aprofundir en l’ús de les fonts i el material folklòric.

[eng] Between the 14th and 15th centuries, four short Catalan narratives appear: La filla del rey d’Hungria (FRH), La filla del emperador Contastí (FEC), La contessa fidel (CF) and Miracle que la Verge Maria féu a l’emparadriu, muller de l’emparador de Roma (MVER), in relation to a very broad folkloric motif, that of the persecuted innocent. This subject is usually classified into two different literary cycles: the tale of the maiden without hands (which includes the FRH and the FEC) and the tale of the empress of Rome (which includes the CF and the MVER) – which was first named by A. G. Wallensköld (1907) as the «tale of the chaste woman coveted by her brother-in-law». Both legends are related to different folkloric motifs typified – mainly by Thompson (1955-1958), but also by other scholars –: incest (T410), mutilations (S160), cruel abandonments and exposures (S140), false accusations (K2100), which also include other themes, such as cruel mother-in-law (S51), escape from undesired lover (T320), calumniated wife (K2117), hands restored (E782.1), etc. This thesis aims to develop a theoretical framework, through comparative literature, referring to the two literary cycles, especially in the Western written tradition, but also in some Eastern versions where the same motifs appear, to try to establish correspondences, and at the same time to deepen the use of sources and folklore material.