La filosofia moral de Peter Singer: una reconstrucció diacrònica

Abstract

[cat] Peter Singer és un dels filòsofs més destacats de l’ètica pràctica contemporània, però els seus plantejaments a nivell metaètic i d’ètica normativa no han rebut l’atenció adequada. Aquesta tesi pretén contribuir a posar remei a aquesta situació. En primer lloc, s’ofereix una presentació biogràfica de Singer, i se’l situa en relació als principals debats filosòfics del present. En segon lloc, es porta a terme una reconstrucció diacrònica de caràcter crític de la seva trajectòria metaètica i d’ètica normativa. A nivell metaètic es distingeixen dues etapes en la seva filosofia moral: una primera etapa, en què segueix el subjectivisme prescriptivista de R.M. Hare i accepta la concepció de Hume de la raó pràctica, i una segona etapa, en què es decanta per un objectivisme no-naturalista inspirat per Parfit i Sidgwick. A nivell d’ètica normativa es distingeixen dues etapes que van en paral·lel a les metaètiques: una primera etapa on Singer es decanta per l’utilitarisme preferencialista de R.M. Hare, i una segona etapa on opta per l’utilitarisme hedonista de Sidgwick. En tercer lloc, s’examinen els efectes que els canvis en aquests dos nivells tenen en el nivell de l’ètica pràctica. En concret, es presta atenció a la teoria singeriana del desvalor de la mort i el valor de la vida. S’arriba a la conclusió que les postures clàssiques sobre aquest assumpte que Singer havia sostingut (per exemple, en relació a la gravetat de l’avortament) entren en conflicte amb els seus nous pressupòsits metaètics i d’ètica normativa, de manera que caldria descartar-les o trobar-los un nou encaix.

[eng] Peter Singer is one of the most prominent philosophers of contemporary practical ethics, but his ideas on metaethics and normative ethics have not received adequate attention. This thesis aims to contribute to redress this situation. First, a biographical presentation of Singer is offered, that situates him in relation to the main philosophical debates of the present. Secondly, a critical diachronic reconstruction of his metaethical and normative ethics trajectory is carried out. At the metaethical level, two stages can be distinguished in Singer's moral philosophy: a first stage, in which he follows the prescriptivist subjectivism of R.M. Hare and accepts Hume's conception of practical reason, and a second stage, in which he opts for a non-naturalist objectivism inspired by Parfit and Sidgwick. At the level of normative ethics, two stages can be distinguished that run parallel to those of metaethics: a first stage in which Singer opts for the preference utilitarianism of R.M. Hare, and a second stage in which he opts for the hedonistic utilitarianism of Sidgwick. Thirdly, the effects that changes at these two levels have on the level of practical ethics are examined. In particular, attention is given to Singer's theory of the disvalue of death and the value of life. It is concluded that the classical positions held by Singer on this issue (e.g. in relation to the seriousness of abortion) conflict with his new metaethical and normative ethical presuppositions. It would therefore be necessary to discard them or find a new fit for them.

[spa] Peter Singer es uno de los filósofos más destacados de la ética práctica contemporánea, pero sus planteamientos a nivel metaético y de ética normativa no han recibido la atención adecuada. Esta tesis pretende contribuir a remediar esta situación. En primer lugar, se ofrece una presentación biográfica de Singer, situándolo en relación a los principales debates filosóficos del presente. En segundo lugar, se realiza una reconstrucción diacrónica de carácter crítico de su trayectoria metaética y de ética normativa. A nivel metaético se distinguen dos etapas en su filosofía moral: una primera etapa, en la que sigue el subjetivismo prescriptivista de R.M. Hare y acepta la concepción de Hume de la razón práctica, y una segunda etapa, en la que se decanta por un objetivismo no-naturalista inspirado por Parfit y Sidgwick. A nivel de ética normativa se distinguen dos etapas que van en paralelo a las metaéticas: una primera etapa en la que Singer se decanta por el utilitarismo preferencialista de R.M. Hare, y una segunda etapa en la que opta por el utilitarismo hedonista de Sidgwick. En tercer lugar, se examinan los efectos que los cambios en estos dos niveles tienen en el nivel de la ética práctica. En concreto, se presta atención a la teoría singeriana del desvalor de la muerte y el valor de la vida. Se llega a la conclusión de que las posturas clásicas sobre este asunto que Singer había sostenido (por ejemplo, en relación a la gravedad del aborto) entran en conflicto con sus nuevos presupuestos metaéticos y de ética normativa, por lo que sería necesario descartarlas o encontrarles un nuevo encaje.