Integrative understanding of bias-motivated violence targeting underrepresented populations

Abstract

[eng] Bias-motivated violence encompasses various types of targeted violence against underrepresented groups and is considered more potentially harmful than non-based biasmotivated violence. Research in this area has flourished during the last two decades, although some gaps and inconsistencies limit current knowledge. This dissertation aims to synthesize and bridge existing literature on bias-motivated violence by focusing on ethnic and racial minorities. It also provides empirical insights on bias-motivated violence regarding two other underrepresented groups: individuals with intellectual disabilities and sexual minorities. The dissertation consists of four studies, one integrative narrative review, and three research articles using self-reported primary data. Study 1 offers a critical reappraisal of theoretical, methodological, and empirical research from a systemic perspective, bridging existing knowledge by drawing from 134 academic publications across multiple disciplines. It identifies this type of violence as a distinct phenomenon, distinguished by its roots in prejudice, identity, and attitudes, mainly influenced by individual, psychosocial, and ecological factors. Psychological consequences for the victims are heterogeneous and distinctive. Study 2 investigates adverse experiences and their connection to suicide attempts among 924 undergraduate students (M = 20.10 years old, SD = 3.34, 71.6% women). The study compares the participants who self-identify as belonging to a sexual minority (n = 231) with their heterosexual counterparts using a 1:3 ratio propensity. Sexual minority individuals reported higher adversity rates, higher ACE scores (2.70 vs. 1.85), and a threefold increase in suicide attempt risk. Logistic regression reveals a relationship between sexual minority status and some adverse experiences with suicide attempts. Study 3 and Study 4 are from a study of 260 adults with a diagnosis of intellectual disability (59.2% men) aged 20 to 71 years (M = 41.7; SD = 12.0). Study 3 examines the number of different types of victimization experiences and polyvictimization status, comparing bias and non-bias attack victims. The results show that bias victims experienced a wider variety of other types of victimization than non-bias victims (M = 7.74 vs. 4.96) and were four times more likely to be poly-victims. Most victims encountered multiple bias incidents and over a quarter sustained injuries. Study 4 seeks to analyze whether there are differences among victims with intellectual disabilities regarding the types of victimization experienced. For this purpose, it uses latent class analysis to identify three unobserved victimization clusters: High victimization (10.4%), medium victimization but low sexual victimization (37.3%), and low victimization (52.3%). The results emphasize sexual and physical victimization in the highvictimization class, physical victimization in the medium-victimization class, and varying degrees of assault and bias attack experiences in the three classes. Differences in the sociodemographic characteristics of the class members were identified. While the latent class analysis and poly-victimization estimation method showed substantial agreement, they also revealed significant differences in identifying the most victimized individuals. This dissertation highlights the multifaceted nature of bias-motivated violence, its relationship with other forms of violence, its overlap with other types of victimization, and its negative consequences. The studies also advocate for critical and epistemological thinking, aiming to build bridges between different levels of analysis and challenge narrow or groundless assumptions about underrepresented groups.

[cat] La violència esbiaixada engloba diversos formes de violència dirigida contra grups infrarepresentats i es considera més perjudicial que la violència no esbiaixada. La recerca en aquest àmbit ha prosperat durant les dues últimes dècades, tot hi que encara presenta mancances i inconsistències que limiten l’abast del coneixement actual. Aquesta tesi sintetitza i connecta la literatura existent sobre la violència esbiaixada, centrant-se en les minories ètniques i racials, i també ofereix aportacions empíriques sobre aquesta forma de violència en relació amb dos altres grups infrarepresentats: les persones amb discapacitats intel·lectuals i les minories sexuals. La tesi es compon de quatre articles, una revisió narrativa integradora i tres articles de recerca que utilitzen dades primàries autoinformades. L’Article 1 ofereix una avaluació crítica de la recerca teòrica, metodològica i empírica des d'una perspectiva sistèmica, establint connexions amb el coneixement existent a partir de 134 publicacions acadèmiques de diverses disciplines. La revisió identifica aquest forma de violència com un fenomen distintiu, diferenciat per les seves arrels en el prejudici, la identitat i les actituds; el qual està principalment influïdes per factors individuals, psicosocials i ecològics. Les conseqüències psicològiques per a les víctimes són heterogènies i distintives. L'Article 2 investiga les experiències adverses i la seva relació amb els intents de suïcidi entre 924 estudiants universitaris (M = 20,10 anys, SD = 3,34, 71,6% dones). L'article compara els participants que s'autoidentifiquen com a minoria sexual (n = 231) amb els seus iguals heterosexuals mitjançant una puntuació de propensió en una ràtio d'1:3. Les persones pertanyents a minories sexuals van reportar de taxes més altes d'adversitat, d'una major puntuació ACE (2,70 vs. 1,85) i un risc de suïcidi tres vegades major. Les anàlisis de regressió logística revelen l’existència d’una relació entre la pertinença al grup de minoria sexual i algunes de les experiències adverses amb els intents de suïcidi. Els Articles 3 i 4 s’han dut a terme amb una mostra de 260 adults amb un diagnòstic de discapacitat intel·lectual (59,2% homes), d'edats compreses entre els 20 i els 71 anys (M = 41,7; SD = 12,0). L’Article 3 examina els diferents tipus d'experiències de victimització i la polivictimització, comparant les víctimes d'agressions per discriminació amb els participants que no han experimentat d’aquest tipus de victimització. Els resultats mostren que les víctimes d’agressions per discriminació van experimentar una major varietat d’altres tipus de victimització en comparació als seus iguals que no han estat víctimes d'agressions per discriminació (M = 7,74 vs. 4,96), i també que tenen quatre vegades més probabilitats de ser polivíctimes. La majoria de les víctimes van experimentar diversos incidents d’aquesta mena i com a conseqüència, més d'un quart en van resultar ferits. L'article 4 cerca analitzar si hi ha diferencies entre les víctimes amb discapacitat intel·lectual pel que fa als tipus de victimitzacions que han experimentat. Per tal d’esbrinarho s’utilitza l'anàlisi de classes latents per identificar grups de victimització no observats, trobant-ne tres de diferenciats: victimització elevada (10,4%), victimització moderada, però baixa en la victimització sexual (37,3%), i victimització baixa (52,3%). Als resultats en destaquen la victimització sexual i física en la classe d'elevada victimització, la victimització física en la classe de moderada victimització, i diferents graus d'agressió i agressió per discriminació en les tres classes. També es van observar diferències sociodemogràfiques entre els membres de les classes. Tot i que l'anàlisi de classes latents i el mètode d’estimació de la polivictimització mostren una concordança substancial, també van revelar diferències significatives en la identificació de les persones més victimitzades. Aquesta tesi posa en relleu la naturalesa multifacètica de la violència esbiaixada, la seva relació amb altres formes de violència, la seva superposició amb altres tipus de victimització i les seves conseqüències negatives. Els articles presentats també advoquen pel pensament crític i epistemològic, amb l'objectiu de construir ponts entre diferents nivells d'anàlisi i qüestionar les suposicions estretes o infundades sobre els grups poc representats.