La documentació del patrimoni universitari en contextos No Museu: propostes per a la seva organització i descripció a partir de les col·leccions de la Universitat de Barcelona

Abstract

[cat] Les universitats, especialment aquelles que per la seva antiguitat es denominen històriques, acostumen a tenir un important patrimoni cultural i científic que han anat recollint en l’exercici de les seves activitats principals: la docència i la recerca. Tanmateix aquest patrimoni es troba sovint dispers i no sempre està en les millors condicions de documentació, preservació i conservació. Moltes vegades aquesta situació es produeix per una manca de recursos humans i materials, tot i que, des del punt de vista de la tesi, els centres universitaris tenen potencialitat per a revertir aquesta situació de forma autònoma. A nivell de documentació del patrimoni, per exemple, les universitats disposen de biblioteques, arxius i en alguns casos de museus que podrien proporcionar una infraestructura de treball. L’objectiu de la tesi, realitzada per compendi d’articles, és generar una proposta de model d’anàlisi documental/interoperabilitat del patrimoni universitari, que pugui aplicar-se a institucions amb característiques similars a les de la Universitat de Barcelona, tot intentant cobrir els grans tipus de patrimoni que reconeixen (material, immaterial i humà) i, a la vegada, intentant harmonitzar els diferents sistemes documentals existents des de la perspectiva GLAM (la qual busca trobar punts de contacte entre els sistemes de Galleries, Libraries, Archives, and Museums). La metodologia utilitzada s’ha encaminat a establir, primer, l’estat de la qüestió prenent com a referència les 100 universitats que es troben millor posicionades en el rànquing ARWU. Els resultats d’aquesta anàlisi, realitzada a partir d’una revisió bibliogràfica, del buidat de pàgines web i d’enquestes es troba recollida en els dos primers articles de la tesi. En el tercer article és on es fa la proposta concreta enunciada en els objectius de la tesi i es sustenta en l’experiència de l’autora en metadades i bases de dades, en la seva col·laboració amb la Universitat de Barcelona en l’establiment de les metadades a utilitzar en el seu museu virtual i, finalment, en el coneixement de les institucions universitàries fruit de la seva experiència en gestió. Les conclusions a les que la tesi permet arribar són les següents : • Les col·leccions universitàries tenen un gran potencial però es troben esparses en col·leccions no museu, gestionades per persones molt voluntaristes que no s’hi dediquen a temps complet. Aquestes persones haurien de rebre compensacions per la seva dedicació, sinó econòmiques, com a mínim a nivell de descàrrega de feines. • Les universitats podrien autogestionar-se a nivell de patrimoni. Tenen el personal i els coneixements. Els diferents especialistes haurien de col·laborar a partir de comitès de treball gestionats per una unitat central de patrimoni forta. • Les biblioteques i els arxius haurien d’aportar la seva experiència en la gestió de la documentació. Haurien de ser les entitats gestores del diccionari de dades. • Biblioteques, arxius i, si n’hi ha, museus, poden seguir treballant usant els seus estàndards documentals, però cal que hi hagi estàndards que siguin relativament senzills d’implementar i mantenir per als responsables de les col·leccions. Dublin Core o Darwin Core, a nivell d’estàndards estructurals compleixen amb aquestes característiques ja que tenen una corba d’aprenentatge baixa i es troben adaptats al web semàntic. • Seria necessari usar estàndards de valors i de continguts adaptats al web semàntic, sortits de l’àmbit del patrimoni però en la mesura del possible limitats en els seus termes per facilitar la feina als responsables d’aquests entorns. • Caldria usar estàndards de codificació senzills i interoperables com XML, Turtle, html, JSON LD, etc... • El museu virtual hauria de ser l’aparador de les col·leccions universitàries i no s’hauria de tancar en ell mateix, sinó que caldria escalar a agregadors internacionals tipus Europeana o GBIF.

[eng] The universities, especially those historically recognized for their antiquity, often possess significant cultural and scientific heritage. This heritage has been accumulated through their primary activities: teaching and research. However, due to limited human and material resources, this heritage is often dispersed and not always well-documented, preserved, or conserved. The goal of this thesis, which is done as a compilation of articles, is to propose a model for the documentary analysis and interoperability of university heritage. This model could be applied to institutions with characteristics like those of the University of Barcelona. It aims to cover the major types of heritage (material, immaterial, and human) and also harmonizing the existing documentary systems from a GLAM (Galleries, Libraries, Archives, and Museums) perspective. The methodology used first establishes the current state of the issue. The results of this analysis, based on literature review, web page scraping, and surveys to collection managers, are presented in the first two articles of the thesis. The third article provides a specific proposal, drawing on the author’s experience in metadata and university management, as well as collaboration with the University of Barcelona’s heritage unit. It is concluded that universities could self-manage at the heritage level. They have the necessary staff and knowledge. Specifically, libraries and archives, with their experience, should be the managers of the documentary part, especially the data dictionary of the rest of the collections that should be based on structural standards (such as Dublin Core, Lido, or Darwin Core, depending on contexts), of content, and of values adapted to the semantic web. All collections should be available virtually and should be scaled to international aggregators such as Europeana or GBIF