La innovació tecnològica en l'arquitectura per a la indústria durant els anys 40, 50 i 60 del segle XX a l'àrea de Barcelona

Abstract

(English) The construction of architecture for industry between 1939 and 1969 in the Barcelona area was a challenge for all those who intervened, since, in a post-war environment with serious economic, technical and cultural limitations, the need arose to build new industrial buildings in Barcelona with new programs such as chemistry, food, electronics or motor and with new needs for large, diaphanous, bright and well ventilated spaces.

Barcelona became a strategic production center for local industrial recovery, but international economic and cultural isolation, as well as the poor construction industry that had altered the civil war, particularly affected the production of the most basic products by construction, and therefore limited the technological possibilities for the construction of these new spaces for work, which required craft, professionalism and above all innovative spirit to its architects to face new challenges.

The following is an investigation of some relevant technical contributions in the construction of these buildings that took place in an exceptional situation, which is intended to analyze the protagonists, the circumstances, the drivers of innovation, the material context and policy constraints.

(Català) La construcció de l'arquitectura per a la indústria entre els anys 1939 i 1969 a l'àrea de Barcelona, va suposar un repte per a tots els que hi van intervenir, ja que en un entorn de postguerra amb greus limitacions econòmiques, tècniques i culturals, va sorgir la necessitat de construir nous edificis industrials a Barcelona amb nous programes com ara la química, l'alimentació, l'electrònica o el motor i amb noves necessitats d'espais de grans dimensions, diàfans, lluminosos i ben ventilats.

Barcelona es va convertir en un centre de producció estratègic per a la recuperació industrial local, però l'aïllament econòmic i cultural internacional, així com la deficient indústria de la construcció que havia alterat la guerra civil, va afectar especialment la producció dels productes més bàsics per la construcció, i per tant va limitar les possibilitats tecnològiques per a la construcció d'aquests nous espais pel treball, que van requerir ofici, professionalitat i sobretot d'esperit innovador als seus arquitectes per tal d'afrontar els nous reptes.

Es presenta a continuació una recerca sobre algunes aportacions tècniques rellevants en la construcció d'aquests edificis que es va desenvolupar en una situació excepcional, de la que es pretén analitzar els protagonistes, les circumstàncies, els motors de la innovació, el context material i les limitacions normatives.