Arraigo: estudios sobre el riesgo desde la resistencia y la crítica al reasentamiento de población en Bogotá

Abstract

(English) The investigation of climate risks affecting the popular neighborhoods in the mountainous outskirts of Bogotá, Colombia, has served as a case study and starting point to critically study the concept of risk and develop analytical tools that facilitate understanding of these dynamics and their governance from both a local and global perspective.

For this purpose, the voices of Arraigo, a platform representing citizen resistance to resettlement due to risk, have been amplified. Meanwhile, the study has explored the complexity of risk through theoretical perspectives encompassing environmental thought, environmental theology, risk sociology, and an understanding of reality provided by the ontology of difference.

An initial hypothesis suggests that in Bogotá, institutional mechanisms for managing climate risk are overwhelmed by the complexity of Colombian society impacting its capacity for adaptation. Therefore, investigating analytical tools to understand risk conflicts and improve institutional management is seen as an opportunity to "adapt" the relationship between Colombian society and its territorial complexity.

Based on documentary research and significant testimonies, the institutional and citizen narratives were contrasted to support the research efforts. Additionally, by integrating different theoretical backgrounds, a notion of "risk" is framed as a measure of entropy, introduced in the interaction between human systems and nature, through operations of «distancing» and «organized irresponsibility» characteristizing modern epistemological and administrative practices.

In response to risk, the study supports a project aligned with an organizational trend nested within «consciousness». Overall, the research presents a conceptual framework of descriptive and analytical risk tools and their management horizons, unveiling multiple polarities or tensions, such as those between «organization» and «risk», «consciousness» and «distance», or «responsibility» and «predation».

Finally, three distinct risk operations or dynamics are defined: risk production, attribution, and distribution. These are presented as areas of action through which risk can be understood and effectively managed. In this way, the study contributes to a vision of risk governance and adaptive evolution of conflict scenarios linked to complexity.

(Català) La recerca dels riscos climàtics que afecten els barris populars en la perifèria muntanyenca de Bogotà, Colòmbia, ha servit com un estudi de cas i punt de partida per a estudiar el concepte de risc de manera crítica, i desenvolupar eines analítiques que facilitin la comprensió d'aquestes dinàmiques i la seva governança, amb una perspectiva local i global.

Per a aquest fi, s'han amplificat les veus d'Arrelament, una plataforma de resistència ciutadana al reassentament per risc. I s'ha indagat per un dimensionament de la complexitat del risc amb base en una exploració teòrica que abasta el pensament ambiental, la teologia ambiental, la sociologia del risc i una perspectiva sobre la realitat oferta per l'ontologia de la diferència.

Una hipòtesi de partida és que, a Bogotà, els mecanismes institucionals per a la gestió del risc climàtic es troben desbordats per la complexitat de la societat colombiana i el seu territori, la qual cosa afecta la seva capacitat d'incidència o adequació. Per l'anterior, la indagació d'eines analítiques per a la comprensió dels conflictes del risc i la qualificació dels mecanismes institucionals de gestió es postulen com una oportunitat de “adequar” la relació entre la societat colombiana i la seva complexitat territorial.

Amb base en la recol·lecció documental i l'aproximació a testimoniatges significatius, es van trobar contrastos entre les narratives institucionals i ciutadanes com una evidència que sustenta l'esforç de la recerca. D'altra banda, mitjançant l'articulació amb diferents referents teòrics, s'esbossa una noció de «risc» com una mesura de l'entropia en la interacció dels sistemes humans entre si, i amb la naturalesa, la qual és introduïda mitjançant processos de «distanciament» i «irresponsabilitat organitzada» que caracteritzen l'epistemologia i la pràctica administrativa de la modernitat.

Com a proposta enfront del risc se sustenta un projecte adherit a una tendència organitzativa de l'energia i la matèria, la qual es troba niada en la «consciència». En general, la recerca exposa com a resultat un entramat conceptual d'eines descriptives i analítiques del risc i els seus horitzons de gestió, així com múltiples polaritats o tensions, entre «organització» i «risc», entre la «consciència» i la «distància», així com entre el que podrien denominar-se «responsabilitat» i «depredació».

Finalment, es defineixen tres operacions o dinàmiques del risc diferents: producció, atribució i distribució del risc. Aquestes s'exposen com a àmbits d'actuació a través dels quals es pot comprendre el risc i, igualment, es pot orientar la seva gestió. D'aquesta manera, s'aporta a una visió de la governança del risc i evolució adaptativa dels escenaris de conflicte lligats a la complexitat.

(Español) La investigación de los riesgos climáticos que afectan los barrios populares en la periferia montañosa de Bogotá, Colombia, ha servido como un estudio de caso y punto de partida para estudiar el concepto de riesgo de manera crítica, y desarrollar herramientas analíticas que faciliten la comprensión de estas dinámicas y su gobernanza, con una perspectiva local y global.

Para este fin, se han amplificado las voces de Arraigo, una plataforma de resistencia ciudadana al reasentamiento por riesgo. Y se ha indagado por un dimensionamiento de la complejidad del riesgo con base en una exploración teórica que abarca el pensamiento ambiental, la teología ambiental, la sociología del riesgo y una perspectiva sobre la realidad ofrecida por la ontología de la diferencia.

Una hipótesis de partida es que, en Bogotá, los mecanismos institucionales para la gestión del riesgo climático se encuentran desbordados por la complejidad de la sociedad colombiana y su territorio, lo cual afecta su capacidad de incidencia o adecuación. Por lo anterior, la indagación de herramientas analíticas para la comprensión de los conflictos del riesgo y la cualificación de los mecanismos institucionales de gestión se postulan como una oportunidad de “adecuar” la relación entre la sociedad colombiana y su complejidad territorial.

Con base en la recolección documental y la aproximación a testimonios significativos, se hallaron contrastes entre las narrativas institucionales y ciudadanas como una evidencia que sustenta el esfuerzo de la investigación. Por otra parte, mediante la articulación con diferentes referentes teóricos, se esboza una noción de «riesgo» como una medida de la entropía en la interacción de los sistemas humanos entre sí, y con la naturaleza, la cual es introducida mediante procesos de «distanciamiento» e «irresponsabilidad organizada» que caracterizan la epistemología y la práctica administrativa de la modernidad.

Como propuesta frente al riesgo se sustenta un proyecto adherido a una tendencia organizativa de la energía y la materia, la cual se encuentra anidada en la «conciencia». En general, la investigación expone como resultado un entramado conceptual de herramientas descriptivas y analíticas del riesgo y sus horizontes de gestión, así como múltiples polaridades o tensiones, entre «organización» y «riesgo», entre la «conciencia» y la «distancia», así como entre lo que podrían denominarse «responsabilidad» y «depredación».

Finalmente, se definen tres operaciones o dinámicas del riesgo diferentes: producción, atribución y distribución del riesgo. Estas se exponen como ámbitos de actuación a través de los cuales se puede comprender el riesgo e, igualmente, se puede orientar su gestión. De esta forma, se aporta a una visión de la gobernanza del riesgo y evolución adaptativa de los escenarios de conflicto ligados a la complejidad.