Detecció del carcinoma de laringe mitjançant videolaringoscòpia amb imatge d’autofluorescència AFI

Abstract

Detecció del carcinoma de laringe mitjançant videolaringoscòpia amb imatge d’autofluorescència (AFI) El carcinoma de laringe representa el cinquè dels tumors de cap i coll, amb incidència aproximada de 3200 casos/any a Espanya. El diagnòstic primerenc és essencial, atès que en estadis inicials s’assoleixen supervivències entre el 80 i el 90%. Tot i això, més de 60% dels casos es diagnostiquen en estadis avançats. La fibronasolaringoscòpia és el mètode d’elecció per la detecció de lesions malignes i premalignes laríngies, però insuficient per a la diferenciació de les lesions neoplàsiques i és la histologia el patró de referència per al seu diagnòstic. La llum d’autofluorescència, es basa en l’emissió de fluorescència que emeten espontàniament els teixits quan són incidits per feixos de llum blava i verda. Són fluoròfors interns que emeten una llum de color verd que es pot veure disminuïda per infecció, per inflamació o per neoformació, agafant aleshores un color liliaci o magenta, fet que permet localitzar fàcilment la lesió. L’autofluorescència i el Narrow Band Imagin, tindrien una sensibilitat i especificitat més gran que la laringoscòpia tradicional pel diagnòstic tumoral facilitant el diagnòstic i cribratge de pacients que requereixen una actuació preferent. L’objectiu primari d’aquest treball és validar la utilitat de l’autofluorescència indirecta per al diagnòstic de carcinoma de laringe. Amb l’autorització del comitè d’ètica s’ha executat un estudi retrospectiu i observacional dels pacients a qui se’ls ha realitzat una videolaringoscòpia amb autofluorescència entre el 2014 - 2018. L’anàlisi estadística es focalitza en la sensibilitat, especificitat, valor predictiu positiu i negatiu de la videolaringoscòpia tradicional, Narrow Band Imaging i autofluorescència en relació al patró de referència, la histologia, així com en l’avaluació dels aspectes epidemiològics de la cohort. Es van identificar 124 pacients que complien criteris de selecció, dels quals es van haver d’excloure 6 pacients, realitzant l’anàlisi sobre un total 118 pacients, 101 homes i 17 dones, amb una edat mitjana de 69 anys. La sensibilitat per lesions neoplàsiques obtinguda amb la videolaringoscòpia tradicional va ser del 95.3%, en comparació del 85,7% de l’autofluorescència indirecta i del 87,5% del Narrow Band Imaging. Aquests resultats globals són millors per a les tres tècniques quan s’avaluen de manera específica a la regió glòtica. No obstant això, la utilització de dues tècniques simultànies augmenta la sensibilitat: l’ús concomitant de laringoscòpia tradicional amb autofluorescència assoleix valors de 98.8% i la laringoscòpia tradicional amb narrow band un 95.8%. L’especificitat obtinguda va ser de 15.6% per a la laringoscòpia tradicional en comparació del 50% de l’autofluorescència indirecta i el 8.3% del Narrow Band Imaging. Els valors predictius positius van ser 75.2%, 82.8% i 79.3% respectivament, mentre que els valors predictiu negatius van ser de 55.6, 57.1 i 14.3% respectivament. Aquestes troballes ens permeten concloure que la sensibilitat de la laringoscòpia, autofluorescència i Narrow Band Imaging són elevades al nostre medi i comparables a les obtingudes a la literatura. Aquesta sensibilitat augmenta quan aquestes tècniques es combinen. L’alt valor predictiu negatiu obtingut justifica la seva utilització com a mètode de cribratge. Una desavantatge és que l’autofluorescència en aquest estudi presenta una especificitat baixa, i cal complementar-la amb altres mètodes diagnòstics per poder excloure lesions malignes i premalignes. Les corbes de supervivència de Kaplan-Meier per a l’estudi de la supervivència global en pacients amb lesions benignes, premalignes i malignes no mostren diferències estadísticament significatives. Aquesta troballa es deu a que la major part de tumors tenien un estadiatge baix. Els tumors de localització glòtica són els que mostren una millor supervivència global i lliure de malaltia amb supervivència als 5 anys més gran del 80%.

Detección del carcinoma de laringe mediante videolaringoscopia con imagen de autofluorescencia (AFI) El carcinoma de laringe representa el quinto de los tumores de cabeza y cuello, con incidencia aproximada de 3200 casos/año en España. El diagnóstico precoz es esencial, dado que en estadios iniciales se alcanzan supervivencias entre el 80 y el 90%. Sin embargo, más de 60% de los casos se diagnostican en estadios avanzados. La fibronasolaringoscopia es el método de elección para la detección de lesiones malignas y premalignas laríngeas, pero insuficiente para la diferenciación de lesiones neoplásicas siendo la histología el patrón de referencia para su diagnóstico. La luz de autofluorescencia se basa en la emisión de fluorescencia que emiten espontáneamente los tejidos cuando son incididos por haces de luz azul y verde. Son fluoróforos internos que emiten una luz de color verde que puede verse disminuida por infección, inflamación o neoformación, tomando entonces un color liliáceo o magenta, lo que permite localizar fácilmente la lesión. La autofluorescencia y el Narrow Band Imagin, tendrían una mayor sensibilidad y especificidad que la laringoscopia tradicional para el diagnóstico tumoral facilitando el diagnóstico y cribado de pacientes que requieren una actuación preferente. El objetivo primario de este trabajo es validar la utilidad de la autofluorescencia indirecta para el diagnóstico de carcinoma de laringe. Con la autorización del comité de ética se ha ejecutado un estudio retrospectivo y observacional de los pacientes a los que se les ha realizado una videolaringoscopia con autofluorescencia entre 2014 - 2018. El análisis estadístico se focaliza en la sensibilidad, especificidad, valor predictivo positivo y negativo de la videolaringoscopia tradicional, Narrow Band Imaging y autofluorescencia en relación con el patrón de referencia, la histología, así como en la evaluación de los aspectos epidemiológicos de la cohorte. Se identificaron 124 pacientes que cumplían criterios de selección, de los que se tuvo que excluir a 6 pacientes, realizando el análisis sobre un total 118 pacientes, 101 hombres y 17 mujeres, con una edad media de 69 años. La sensibilidad por lesiones neoplásicas obtenida con la videolaringoscopia tradicional fue del 95.3%, frente al 85,7% de la autofluorescencia indirecta y del 87,5% del Narrow Band Imaging. Estos resultados globales son mejores para las tres técnicas cuando se evalúan de forma específica en la región glótica. Sin embargo, la utilización de dos técnicas simultáneas aumenta la sensibilidad: el uso concomitante de laringoscopia tradicional con autofluorescencia alcanza valores de 98.8% y la laringoscopia tradicional con narrow band un 95.8%. La especificidad obtenida fue de 15.6% para la laringoscopia tradicional frente al 50% de la autofluorescencia indirecta y el 8.3% del Narrow Band Imaging. Los valores predictivos positivos fueron 75.2%, 82.8% y 79.3% respectivamente, mientras que los valores predictivos negativos fueron de 55.6, 57.1 y 14.3% respectivamente. Estos hallazgos nos permiten concluir que la sensibilidad de la laringoscopia, autofluorescencia y Narrow Band Imaging son elevadas en nuestro medio y comparables a las obtenidas en la literatura. Esta sensibilidad aumenta cuando estas técnicas se combinan. El alto valor predictivo negativo obtenido justifica su utilización como método de cribado. Una desventaja es que la autofluorescencia en este estudio presenta una especificidad baja, y debe complementarse con otros métodos diagnósticos para poder excluir lesiones malignas y premalignas. Las curvas de supervivencia de Kaplan-Meier para el estudio de la supervivencia global en pacientes con lesiones benignas, premalignas y malignas no muestran diferencias estadísticamente significativas. Este hallazgo se debe a que la mayor parte de tumores tenían un estadio bajo. Los tumores de localización glótica son los que muestran una mejor supervivencia global y libre de enfermedad con supervivencia a los 5 años mayor del 80%.

Detection of laryngeal carcinoma by videolaryngoscopy with autofluorescence imaging (AFI) Laryngeal carcinoma represents the fifth of head and neck tumors, with an approximate incidence of 3200 cases/year in Spain. Early diagnosis is essential, since in the initial stages survival rates are between 80 and 90%. However, more than 60% of cases are diagnosed in advanced stages. Fibronasolaringoscopy is the method of choice for the detection of malignant and premalignant laryngeal lesions, but it is insufficient for the differentiation of neoplastic lesions, histology being the gold standard for diagnosis. Autofluorescence light is based on the fluorescence emission spontaneously emitted by tissues when they are affected by blue and green light beams. They are internal fluorophores that emit a green light that can be diminished by infection, inflammation, or neoformation, then taking on a lilac or magenta color, which allows the lesion to be easily located. Autofluorescence and the Narrow Band Imagin would have greater sensitivity and specificity than traditional laryngoscopy for tumor diagnosis, facilitating the diagnosis and screening of patients who require preferential action. The primary objective of this work is to validate the utility of indirect autofluorescence for the diagnosis of laryngeal carcinoma. With the authorization of the ethics committee, a retrospective and observational study of patients who underwent autofluorescence videolaryngoscopy between 2014 - 2018 has been carried out. The statistical analysis focuses on sensitivity, specificity, positive and negative predictive value. of traditional videolaryngoscopy, Narrow Band Imaging and autofluorescence in relation to the reference pattern, histology, as well as in the evaluation of the epidemiological aspects of the cohort. 124 patients who met the selection criteria were identified, of which 6 patients had to be excluded, performing the analysis on a total of 118 patients, 101 men and 17 women, with a mean age of 69 years. The sensitivity for neoplastic lesions obtained with traditional video laryngoscopy was 95.3%, compared to 85.7% for indirect autofluorescence and 87.5% for Narrow Band Imaging. These global results are better for the three techniques when they are evaluated specifically in the glottic region. However, the use of two simultaneous techniques increases sensitivity: the concomitant use of traditional laryngoscopy with autofluorescence reaches values of 98.8% and traditional laryngoscopy with narrow band 95.8%. The specificity obtained was 15.6% for traditional laryngoscopy versus 50% for indirect autofluorescence and 8.3% for Narrow Band Imaging. The positive predictive values were 75.2%, 82.8% and 79.3% respectively, while the negative predictive values were 55.6, 57.1 and 14.3% respectively. These findings allow us to conclude that the sensitivity of laryngoscopy, autofluorescence, and Narrow Band Imaging are high in our environment and comparable to those obtained in the literature. This sensitivity increases when these techniques are combined. The high negative predictive value obtained justifies its use as a screening method. One disadvantage is that autofluorescence in this study has a low specificity, and must be complemented with other diagnostic methods in order to exclude malignant and premalignant lesions. The Kaplan-Meier survival curves for the study of overall survival in patients with benign, premalignant, and malignant lesions do not show statistically significant differences. This finding is due to the fact that most of the tumors had a low stage. Glottic localization tumors are those that show the best overall and disease-free survival with 5-year survival greater than 80%.